Sobre el Nacionalisme

El nacionalisme és una cortina de fum perfecte per amagar els problemes socials.

Des de l’11 de setembre, i uns mesos abans, s’ha produït un canvi en la discussió política que m’espanta, moltíssim la veritat. Com podeu imaginar em refereixo al discurs sobiranistanacionalista català. Com a bons partits polítics a la caça de vots hem presenciat com CiU ha canviat de jaqueta, el PSC-PSOE cerca un discurs diferent per captar els catalans no independentistes o ERC s’apropa més a la dreta de SI.

Em fa gràcia, molta gràcia que per una manifestació d’entre un i dos milions de persones es pugui aconseguir això i que les manifestacions del moviment indignat o de l’última vaga general passessin bastant desapercebudes pels partits polítics. Aquesta entrada subscriu en certa manera les crítiques per part de ICV, està molt bé que es vulgui donar al poble català el dret a decidir sobre el seu futur, però ens estem oblidant completament dels problemes socials que tenim.

Mentre es discuteix sobre la independència oblidem les retallades, de veritat no recordem que el primer govern que va iniciar les retallades no va ser l’espanyol? No recordem que va ser CiU? A ningú li sembla estrany com a mínim que l’Assemblea Nacional Catalana hagi donat suport INCONDICIONAL al president Mas? Cada cop que pels carrers del meu barri veig estelades amb la web de la ANC a sota m’horroritzo. Els convergents obtindran una àmplia majoria absoluta per pura tàctica electoralista, sobretot si tenim en compte que ens han enganyat com el PP fent el que han volgut sense seguir gaire el seu programa electoral.

I què pot passar el 25-N? Que moltes persones donaran via lliure a la dreta per continuar eixamplant les diferències entre rics i pobres. De debò creieu que la millor forma de sortir de la situació econòmica actual és separar-se de la resta de l’estat espanyol? Em fa gràcia sentir gent dient-ho, com si TVC hagués aconseguit menjar-nos definitivament el cap. Mentre ahir als voltants del Congrés es manifestaven milers de persones en contra de les retallades semblava que pels mitjans el més important era el suposat gir sobiranista de Catalunya. No és prou clar que la confrontació de nacionalismes és una cortina de fum perfecte?

Els problemes venen de Madrid… un cop siguem un estat serà culpa dels immigrants… després dels jueus… després dels castellano parlants… i finalment a qui culparem? Qui serà el cap de turc… Barcelona? La Unió Europea?

Tinc moltes preguntes perquè no veig res clar. Moltes han sigut les converses… persones que s’han girat cap al nacionalisme català pels insults que es reben d’Espanya. Cosa que no entenc perquè la imatge que tenim ve donada pel que ens ofereix la televisió. No crec, per experiència pròpia, que al traspassar la franja de ponent t’insultin per ser català.

I no ens equivoquem senyors! Defensar la cultura pròpia d’alguns atacs de l’Espanya profunda no és defensar Catalunya com a estat. Per això no em vaig manifestar l’11 de Setembre. Tinc una cultura i una llengua, em molesta que l’ataquin amb arguments sense sentit, però d’aquí a deixar-me endur pel joc de confrontació de persones que realment tenen problemes iguals és quelcom que mai faré. I si hom posa la història pel mig està caient en un gran error. Portem oprimits en el nostre territori des de l’arribada dels romans, si ens hem de posar demagogs.

En fi, no sé on arribarem a parar però trobo que el camí per sortir de l’abisme on les classes mitjanes i baixes ens trobem és la lluita contra a aquells que ens han dut fins on estem, i Espanya no és precisament un dels factors.

Prudéncia o Exageració?

Ahir el Govern de la Generalitat va fer tancar la majoria d’escoles i instituts de Catalunya exceptuant els de les comerques de l’Ebre. Va ser una acció exagerada pel que va passar la resta del dia o prudenta?

Fa dos anys aproximadament va haver-hi un dels pitjors temporals de neu a Catalunya pel que fa als desperfectes i problemes que va causar. Ahir el Govern de Convergència, molt crítica dos anys enrere per com es va fer front al temporal, va mobilitzar-se per tal d’evitar un error, curant-se en salud abans que passés res. Va ser una demostració de prudéncia, en certa manera, ja que amb la metereologia mai es sap que pot passar. Suposo que els consellers al veure que a Barcelona començava a nevar a les deu del matí (molt més d’hora que la última vegada) van encendre les alarmes a tot el territori.

I és precisament en l’alarmisme on es va assolir una certa exageració del que realment va passar. Una cosa és fer-hi front amb seny, com avui, i tancar el transport escolar interurbà sense tancar els centres educatius de les ciutats a les comarques on s’espera una forta nevada i descens posterior de les temperatures, i una altra de ben diferent és enviar a quasi tota la població escolar cap a casa a la una del migdia quan s’anunciaven clarianes per la tarda a la majoria de llocs.

Trobo en certa manera encertada la ràpida reacció dels consellers, crec que serà una de les poques coses bones que diré d’aquest govern, però alhora trobo del tot exagerades les accions dutes a terme. Només dir que per la nit vaig anar a sopar a casa d’un amic i creia que cap a les dues de la matinada no podria sortir de casa seva de la nevada que estaria caient! I en comptes d’això només notava el fred normal de l’hivern… En fi, mai neva al gust de tothom!

Demagògia electoral

Queda una mica més d’un mes per a les eleccions al Parlament de Catalunya i des de fa mesos que s’ha iniciat la campanya demagògica dels partits conservadors. Cada quatre anys estem igual i això ja comença a cansar, per culpa del petit francés amb aires de grandesa que té mig pais paralitzat (Sarkozy per alguns) que va tirar endevant les expulsions dels gitanos del pais, el discurs xenòfob s’ha instal·lat a gairebé tota europa, a excepció d’Islandia com ja va explicar l’Arqueòleg, i com no a Espanya (malgrat que els conservadors oblident que la immigració a baixat aquest darrer any.

La desafecció política ciutadana no només s’alimenta de la sensació que per una banda hi ha els polítics i per l’altra els ciutadants, sinò també pels repetitius discursos electorals i la demagògia que els alimenta. Un immigrant roba i per això tots els immigrants són dolents, sense tenir en compte que treballen del que gairebé ningú vol fer-ho. En una escola potser només es parla castellà a la classe de castellà i ja passa a totes les escoles i universitats, quan jo he estudiat gairebé tota la meva curta vida en castellà per tal de donar l’oportunitat a tots els alumnes d’apendre (i al meu institut no hi havia immigrants casi), i així s’alimenta el discurs conservador, d’un fet en faig una generalització.

Per altra banda començaran els insults, el “jo vaig fer tal i tu no”, la desqualificació dels partits, donan més pes als partits minoritaris que són oblidats i que aprofiten les disputes dels partits majoritaris per guanyar vots entre els catalans més perduts. Ciutdants ja ho va aprofitar fa quatre anys, d’allò en van pendre nota els carreteros i laportes que veuen una escletxa poru gran com per aconseguir algun vot.

Miro les notícies i em sento estúpid, sento com si els polítics estiguessin més preocupats en arribar al poder en comptes d’intentar proposar noves vies per tal que la situació en la qual estem canvïi. Tots ens parlaran del canvi, ho sé, però el seu discurs estarà impregnat de la rutina electoral de sempre. I això em fa ràbia perquè sé que és important anar a votar per evitar l’augment del conservadorisme allà on visc, però per altra banda penso que tot és una gran merda.

A favor o en contra?

INDEPENDÈNCIA.SI O INDEPENDÈNCIA.NO?

Arguments a favor:

• Econòmics: Si Catalunya es separa d’Espanya es creu que obtindrà major finançament, ja que tots els impostos recollits entrarien a les arques de la Generalitat. Això portaria al nou estat a poder millorar les seves infraestructures i, tal com està l’economía actual, a sortir més aviat de la crisi.
• Per poder donar a la cultura catalana un punt més d’identitat i acceptació de cara a la resta del món. Si Catalunya fos independent, la resta de països haurien d’acceptar-la com a tal i descobrir una cultura i una llengua que va a cavall entre el castellà i l’italià. A més es tindria via lliure a protegir adequadament la rica i variada cultura catalana, sense oblidar la llengua.
• Per diversió: seria molt interessant veure la reacció dels conservadors més radicals i nacionalistes espanyols… només per veure com es desencadena una nova tempesta a la península seria capaç de votar a favor.

Arguments en contra:

• La creença de que els catalans estan per sobre dels espanyols. Molts independentistes utiltzen el discurs de forma racista, com mostra afirmacions com ‘els andalusos són uns analfabets’. No es pot fer apologia del racisme mai, i menys entre membres d’una cultura (la mediterrania) igual.
• Les cultures no entenen de fronteres. Un cop sigui Catalunya independent, que passarà si una zona es denomina culturalment espanyola?
• Divideix i venceràs. Com més divisió fronterera hi hagi, més confrontació es pot donar dins de l’èsser humà. No és la solució als insults voler separar-se d’un estat, és més, dóna llenya als més radicals a defensar a ultrança la seva posició. Tots els humans som iguals, una cosa és que ens difereixi la cultura, però les fronteres no haurien d’existir més enllà de la necessitat de repartir equitativament els ingressos per tal de que tothom pugui tenir les mateixes possibilitats de crèixer i formar-se com a persona.
• Malgrat que ens facin veure que Espanya és centralista, cosa que no és certa del tot, la independència ens podria duur al centralisme barceloní. I més si es té en compte que la burgesia catalana voldrà des de l’inici controlar els impostos per tal d’afavorir-se a si mateixa. Un canvi d’estat no suposa per a res un canvi favorable cap als pobres.
• Una revolució o canvi en mans de la burgesia sempre és sinònim d’una aplicació dels valors neoliberals més rancis. El canvi esta sent promogut per la burgesia catalana i això no és precisament d’esquerres.
• Els problemes actuals en les infrestructures no variaran. En canvi de ser els barcelonins els que ens queixem, seran els dels pirineus. Ara es Catalunya sencera la que es queixa del dèficit fiscal, quina vegueria seria la primera en queixar-se de la falta d’aportació econòmica? Heu pensat que estariem fora de la UE i per tant no rebriem subvencions per part d’aquesta?

Això és tot. Espero haver estat el màxim de neutre possible, encara que la balança dels contres pesa més que la dels a favor… tot i així, la majoria dels contres van pel mateix camí.

Que voteu? A favor o en contra?

Nacionalismos

Durante mi juventud tuve la grandísima suerte de estar estudiando en el bonito barrio suburbio de Bellvitge. Hay muchas formas de llevar a un adolescente hacia el camino del nacionalismo catalán, y en mi caso fue la violencia nacionalista española. Si, he cantado himnos a favor de Cataluña, he hecho propaganda de la lucha independentista fuera de las fronteras españolas y he pintado esteladas en paredes de varias poblaciones. Pero de esto hace ya un tiempo. Al igual que la violencia verbal me llevó al nacionalismo catalán, las formas casi sectarias de algunos movimientos me llevaron a dejarlo y ver que cualquier fanatismo nacional era peligroso para el bien del ser humano.

He dicho cualquier. El nacionalismo español es seguido en su mayoría por gente inculta, cosa que hace que en vez de impedir argumentos a los catalanes los hace crecer vez cada más. Es un problema que les va bien a los políticos, si hay discrepancias entre nacionalismos, nadie se preocupa por el malestar social existente. Tantos unos como otros son unos ineptos políticamente hablando. ¿Qué es más importante la independencia de Cataluña o la cada vez más pobre ciutadania?

Si yo fuera nacionalista de algún tipo, abogaría a favor del cantonalismo, sería una demostración de que no hay nada más absurdo en este mundo que dividir un mismo ser en varias fronteras y, encima, decir que somos racionales cuando nos peleamos como si animales fuéramos.

Si la política mundial fuera un gran circo, los españoles seríamos los payasos.

Aquest post esta en castellà per poder practicar aquesta llengua. Si algu es sent atacat, ho sento, però diría que té un petit problema de tolerància.