Queda una mica més d’un mes per a les eleccions al Parlament de Catalunya i des de fa mesos que s’ha iniciat la campanya demagògica dels partits conservadors. Cada quatre anys estem igual i això ja comença a cansar, per culpa del petit francés amb aires de grandesa que té mig pais paralitzat (Sarkozy per alguns) que va tirar endevant les expulsions dels gitanos del pais, el discurs xenòfob s’ha instal·lat a gairebé tota europa, a excepció d’Islandia com ja va explicar l’Arqueòleg, i com no a Espanya (malgrat que els conservadors oblident que la immigració a baixat aquest darrer any.
La desafecció política ciutadana no només s’alimenta de la sensació que per una banda hi ha els polítics i per l’altra els ciutadants, sinò també pels repetitius discursos electorals i la demagògia que els alimenta. Un immigrant roba i per això tots els immigrants són dolents, sense tenir en compte que treballen del que gairebé ningú vol fer-ho. En una escola potser només es parla castellà a la classe de castellà i ja passa a totes les escoles i universitats, quan jo he estudiat gairebé tota la meva curta vida en castellà per tal de donar l’oportunitat a tots els alumnes d’apendre (i al meu institut no hi havia immigrants casi), i així s’alimenta el discurs conservador, d’un fet en faig una generalització.
Per altra banda començaran els insults, el “jo vaig fer tal i tu no”, la desqualificació dels partits, donan més pes als partits minoritaris que són oblidats i que aprofiten les disputes dels partits majoritaris per guanyar vots entre els catalans més perduts. Ciutdants ja ho va aprofitar fa quatre anys, d’allò en van pendre nota els carreteros i laportes que veuen una escletxa poru gran com per aconseguir algun vot.
Miro les notícies i em sento estúpid, sento com si els polítics estiguessin més preocupats en arribar al poder en comptes d’intentar proposar noves vies per tal que la situació en la qual estem canvïi. Tots ens parlaran del canvi, ho sé, però el seu discurs estarà impregnat de la rutina electoral de sempre. I això em fa ràbia perquè sé que és important anar a votar per evitar l’augment del conservadorisme allà on visc, però per altra banda penso que tot és una gran merda.
ø! 
Ara t’adones que els polítics busquen tenir poder i no fer el bé a la població? No és cap novetat, no ho ha estat des que es celebraren les primeres eleccions després de la dictadura.
Els discursos contra els immigrants són cada cop més acceptats entre la població perquè s’ha de reconèixer que tenen un seguit de privilegis que ja ens agradaria a molts de nosaltres tenir. El que hem de ser conscients, però, és que el país tira endavant gràcies als immigrants, que treballen justament on nosaltres no hi voldríem ficar el peu.
Jo cada cop ho tinc més clar: vot blanc. Ningú es merexi el meu vot. La política és un circ ple de pallassos sense gràcia.
No me n’adono, de fet és una redundància cada cop que vénen eleccions, la qüestió és que fins ara no m’importava gaire… però ja em cansen que sempre tinguin el mateix discurs.
Això que no tenen gràcia no és cert… cada cop que corbacho obre la boca ric molt.
Em temo bastant que si la campanya gira entorn a la demagògia racista, Anglada entrarà al Parlament i, per primer cop a la història, tindrem diputats d’ultradreta convictes.
Les estadístiques diuen ( http://www.publico.es/espana/341965/los-datos-desmontan-el-discurso-xenofobo-del-pp ) que hi han menys immigrants que mai, que van al metge la meitat que nosaltres i que amb prou feines reben ajuts. Peró, que més dona? Sempre resulta més pràctic explicar la crisi a un clon de Belen Esteban fent-li creure que la culpa és d’un moro, que fent-li entendre la realitat macroeconòmica.
Els polítics han de fer el que sigui per a rebre els vots que tant necessiten per viure, racisme, llengua, tot s’hi val!!
Jo no voto.