Farà cosa d’un any aproximadament, quan la RENFE tenia més problemes d’horaris i els seus combois tendien a aturar-se més que ara, vaig tenir el gust de quedar-me parat entre Sants i Plaça Catalunya dins d’un tren que cobria el trajecte L’Hospitalet-Puigcerdà. Allà em vaig trobar amb tres germans que es dirigien a la Cerdanya, com que els minuts anaven passant i semblava que allò no canviaria, vaig començar a parlar amb ells.
Els tres germans em van explicar que quan van fer vint anys, sa mare, cansada de que estiguessin a casa sense fotre ni brot, els hi va comprar uns terrenys a la Cerdanya per a que s’hi fessin el que vulguessin. A l’arribar al camp, situat a prop de la carretera que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà, se’l van repartir en tres, una parcel·la per a cada germà.
Les seves vides varen transcòrrer sense cap mena d’ensurt fins que un dia va aparèixer a la vall un tal senyor Wolf, un empresari del totxo que volia canviar la vall seratana per fer un gran complex turístic, amb piscines, hotels a dojo, pistes d’esquí per a tot l’any, multitud de camps de golf, i una petita munttanya per als amants de la naturalesa. Creia el senyor Wolf que així podria reactivar la seva moribunta empresa especuladora.
– Veneu-me la vostra finc ara mateix nois!- va començar a bramar el senyor Wolf.- Sinó em feu cas en patireu les conseqüencies! No sabeu com puc arribar a ser de dolent!
Els tres germans no li van fer gaire cas a les amenaces i s’hi van negar rotundament. La nit següent el senyor Wolf va iniciar la seva nova tàctica comercial. Es va presentar a casa d’en Perla i li va demanar per favor que li vengués la casa i els terrenys que tenia, però el Perla s’hi va negar.
– Doncs si no marxes per les bones serà per les dolentes!
-Que em faràs? Em bufaras la casa? jajaja
– No, te la cremaré!- i dit i fet, el senyor Wolf va treure un Zippo i va calar foc per tota la casa de palla. El Perla va agafar corrents els papers de la vivenda i una destral i va marxar cap a casa del Basku. El Basku estava tocant la bateria tranquil·lament quan va apareixer el Perla tot negre, aquest li va explicar tot lo succeït i el Basku el va relaxar dient-li que casa seva era de fusta i que mai cremaria. En pocs minuts va apareixer el senyor Wolf i li va demanar al Basku que li vengues la casa, però ell s’hi va negar.
– Doncs si no marxes per les bones serà per les dolentes!
-Que em faràs? Em bufaras la casa? jajaja
– No, te la cremaré!- i dit i fet, el senyor Wolf va treure un Zippo i va calar foc a la casa de fusta. En Basku i el Perla van agafar els papers de la casa i van marxar corrents cap a casa del Xavier. El Xavier havia muntat una festa en honor a la Tardor, quan van arribar els seus germans els va convidar a entrar i relaxar-se ballant i prenent qualsevol cosa. A l’acabar la festa, els tres germans es van quedar xerrant davant de la llar de foc. Al cap de poca estona va venir el senyor Wolf, va demanar als tres germans que els vengués el terreny o que si no en patirien les conseqüencies.
– Que faràs, cremar-me la casa? jajaja Prova-ho!
Ho va intentar una vegada i una altra, pero sols embrutava la façana. El senyor Wolf va decidir esperar a que els tres germans s’adormissin. En Perla, el Basku i el Xavier es van quedar adormits davant la llar de foc, quan aquesta es va apagar, el senyor Wolf va decidir pujar per la xemeneia i baixar per allà. Però l’especulador no sabia que les brases cremen més que les flames i al posar el primer peu sobre les brases va començar a cremar-se tota la roba. Amb els crits els tres germans es van despertar, van apagar-li les flames al Wolf i el van lligar a una cadira. Un cop fet això van trucar els mossos d’esquadra i se’l van endur.
Els tres germans em van explicar que havien aconseguit que el senyor Wolf no els molestes més, però no van rebre indemnitzacions ni van poder enviar a la preso al dolent de la historia.
ø! 