un exemple de…

PUBLICITAT SUBLIMINAL

DOBLE PUBLICITAT

Bé, em sembla que és bastant evident que aquest anunci ha rebut alguna cosa per part del govern de la illa de Formentera, que possiblement aquest any s’omplirà de turistes joves i ‘super cool’ que intentaran comprovar si la història de la illa és factible, cosa que és poc probable…

En fi, en el món audiovisual es donen molts casos d’aquesta manera de fer publicitat (només cal veure la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona) i és una qüestió que tan es pot lloar i veure com una bona idea ja que amb el que et paguen redueixes inversió, o es pot veure com una manera de menjar el cap a la gent per partida doble, sobretot en aquest anunci (beu cervesa i viatja a Formentera que viuras una increíble història, amb sexe pel mig i tot!) .

Conclusions: deixo estar la meva promesa i m’en vaig a fer una cervesa ben fresca al balcó de casa meva, que no és tan idil·lic però millor que miri els pins del carrer abans de que el pla E se’ls carregui…

Manipulacions

Vaig prometre que no escriuria més sobre el moviment estudiantil, pero fa poc més d’un mes (diria) vaig veure un documental al 33 on explicaven tot el succeït. Només diré que penso que els que han intentat dia rere dia defensar els encausats de la UAB ens han enganyat en algunes coses. Si uns xavals van entrar per la porta del lavabo del rector, això no ha de ser penalitzat? En canvi si el rector de la UB desallotja l’edifici del rectorat al veure que les ‘negociacions’ ja no poden avançar més, ha de dimitir ipso facto. Vergonya em va fer escoltar això del lavabo, un curs sencer escoltant en assamblees que els imputats de la UAB són presos polítics (escoltant entre linies les seves paraules) i ara es veu que ens han enganyat. Despres són ells els primers en acusar als mitjans de ser uns manipuladors i a treure’ls del rectorat ocupat amb males maneres per a que no diguin coses dolentes d’ells.

Tot és pura manipulació on es cerca la publicitat del moviment-partit propi. Tinc ganes de veure quantes medalles es pengen els sindicats a les pròximes eleccions estudiantils, i si la participació és major al 10%.

P.D.: Si teniu un mitja horeta i voleu veure un curt que es va fer durant la tancada deixo aqui l’enllaç http://blip.tv/file/2224626

I ens estranyem?

Des de fa un any que van sortint noticies sobre violacions comeses per menors d’edat. Per desgràcia aquesta setmana ha ressonat encara mes pels dos casos, cosa semblant va passar amb el bulling quan van sorgir un parell de noticies i de cop i volta a tots el mitjans d’informació van sortir noticies de casos que dia rere dia es multiplicaven. I ara toca amb aquest tema tan doloros… Tot i això no se de que ens estranyem quan els adolescents i preadolescents són unes persones molt manipulables i la televisió els està dia rere dia fent-los entendre que si no fas sexe ets un pringat.

No sóc un moralista però s’ha arribat a un punt on sembla que els que son guais han de fer sexe a totes hores, enriure-se’n dels altres, ser heterosexuals, ser uns vagos, emborratxar-se fins a perdre el sentit, fumar porros a totes hores i passar dels professors (i si els maltractes en públic millor). Ho sento molt pero si es planteja el jovent com el mirall de la societat fem pena, encara que no cal que ens mirem a un mirall per veureu-ho.

Per sort sempre hi ha l’esperança de que un grup no cregui que ha de ser aixi i no es deixi influenciar.

L’altre qüestió és la llei del menor, fins quan els menors de 13 anys podran delinquir i sortir mes o menys impunes? És una vergonya que la violació no estigui considerada a l’alçada de crims com l’assasinat.

Columnes de fum

Barcelona no havia dormit gaire be, la calor angoixant d’aquell Juliol sumat a les males condicions en les que vivíen els seus ciutadants, com el soroll dels turistes o la deixadesa dels carrers, feien apujar des de feia molt de temps la mosca al nas dels barcelonins. Lentament el Sol va començar a despuntar pel Sud mentre la Lluna es negava a ofegar-se al Mare Nostrum i la ira es desfermava des del Raval fins a Sant Gervasi… l’hereu Borbó havia reclamat la tornada del exèrcit a Montjuic i els canons tornaven a apuntar la ciutat des de la Ciutadella, segons ell la imatge que les mobilitzacions que treballadors i universitaris havien protagonitzat últimament pels carrers destrossaven la imatge turística de la marca BCN que les Olimpíades, el Fórum i el Tour havien aconseguit, cosa que feia perdre clientela als seus burgesos hostalers.

Armats amb el que trobàven pel carrer, els ciutadans avançàven sota un mateix lema ‘L’únic hotel que ha de fer llum aquesta nit és el que cremi!’. La revolta havia començat sense por a perdre res, cosa que havien aprés dels iranians i els francesos dels barris baixos de les grans urbs. Massa violència acumulada, massa tensió provocada per la canícula, masses tonteries havien acceptat dels seus polítics.

Dies més tard l’exèrcit va entrar amb virolència a la ciutat Comptal, repressiu com feia anys que no es veia… la guerra havia retornat, i amb ella la por que els carrers ja creien oblidats. Una setmana més tard la falsa tranquil·litat de les columnes de fum provocades pels bombardejos constants no feia oblidar la barbàrie viscuda per culpa d’un príncep malcriat.

Recomanacions literàries per a l’estiu

Bé, ha arribat el dia que em dedico a recomanar als meus lectors unes lectures per l’estiu… no són gaires perquè aquest any he tingut poc temps per llegir i no recomanarè allò que no m’ha agradat es clar. Per escollir-les m’he decantat per la seva lectura àgil i alhora profunda, cosa que va molt bé per mantenir les neurones durant les vacances. Som-hi doncs!

FICCIONES

Borges

Llibre de relats que he deborat en menys d’una setmana que m’ha agradat molt. Mai havia llegit aquest autor i m’ha semblat fascinant, amb una prosa poc carregada i unes descripcions que et permeten visualitzar allò que l’autor vol. D’entre tots els relats recomano molt el “El jardin de senderos que se bifurcan”, “La biblioteca de Babel i “El Sur”.Com a única observació negativa dir que quasi tots els relats giren al voltant de la mort.

PEQUEÑOS POEMAS EN PROSA

Baudelaire

Un dels poetes “malditos” que més han influenciat en la prosa lírica del segle passat ens transporta directament al Paris del segle XIX amb un llenguatge tant metafòric com directe i sincer. Recull de relats que Baudelaire va publicar en diferents revistes de la època fent un retrat de la societat parisina amb les ulleres dùn poeta que prefereix perdre l’àurea a embrutar-se la roba. Alguns dels relats m’han agradat molt per la força descriptiva i sobretot de les paraules que utilitza, dels quals recomano llegir i reflexionar “Embriagaos”, “La pérdida de áurea” i “Un hemisferio en una cabellera”. I si podeu aconseguir una edició de la editorial Catedra on apareix juntament amb Los Paraísos Artificiales, encara podreu gaudir més d’aquest autor.

DISCURSO SOBRE EL ORIGEN Y LOS FUNDAMENTOS DE LA DESIGUALDAD ENTRE LOS HOMBRES

Rousseau

I per acabar una obra filosòfica de lectura entenedora però profunda com ella sola. Rousseau ens posa damunt la taula els perques de la desigualtat amb un discurs bell i que a vegades arriba al límit del panfletarisme ([…] estáis perdidos si olvidáis que los frutos son del bosque y la tierra no es de nadie!). S’ha de tenir en compte a la hora de llegir-lo que des de la Il·lustració fins als nostres dies moltes concepcions del nostre passat han variat, encara que la visió del filòsof ginebrés en alguns punts s’assemblen al que avui podem dir que coneixem.

I això és tot, espero que sigui de profit i si algú em pot recomanar algun llibre per l’estiu estaré força agraït.

Com??

Doncs si, ja m’estranyava a mi no trobar-me amb una altra gran campanya publicitària capaç de transformar una cosa, idea o no se com definir-ho, amb una campanya institucional. Després del ‘casi todo lo que compras lo tiras’ promogut per l’estat espanyol durant la epoca de Nadal, ara ha aparegut un lema que m’ha trastocat una mica:

‘LA REVOLUCIÓ DELS PETITS GESTOS HA COMENÇAT’

Com pot ser que la Generalitat ens parli de duur a terme la revolució?? Ja és una de les poques coses que quedaven per institucionalitzar. Cada cop que veig la campanya m’horroritzo més.

Ja va passar amb una marca de sabates esportives que feien gala de la revolució quan era una empresa privada de la qual els seus productes no eren precisament barats. Ara la nostra Gene pretén fer-nos creure que som uns revolucionaris per tancar l’aixeta bé, quan en realitat aquest gest en hauria de sortir automàticament.

Primer van ser les manifestacions, ara la revolució i el següent pas, seran els atemptats suicides o que?

Contra l’alcohol

Aquest mes de juliol que de dies en porta pocs he decidit deixar de beure alcohol, en certa mesura perque portava masses dies consumint cerveses sense parar, en certa mesura per descansar el fetge despres d’anys de beure.

És un projecte difícil ja que el consum està tan estés i tan ben acceotat que tothom s’estranya quan ho comento… “Perquè per vacances?” “Però si és cap de setmana” ” Una copeta no et farà res” “I això per a que et servirà?”… després d’un cap de setmana on he vist fins on pot arribar la gent quan va embriagada i amb altres substàncies al cos, crec que ho deixaré rotundament per sempre. Bé, a un copeta de vi no m’hi negaré, però s’ha acabat les cerveses per la tarda i la nit, els cubates, les ampolles de vi senceres per sopar…. prou! Ja no vull continuar donant diners a l’estat amb una droga tan permesa i que tan mal pot arribar a fer. Radical, em diràn algunes persones, doncs si, però ho trobo necessari.

I perque estic en contra? Per que el consum esta molt estés i ningú cau en el fet de que és una droga. Per que no li trobo sentit al beure, igual que quan feia les coses sense anar embriagat tampoc li trobava el sentit… necessito tornar a tenir un que pel qual pensar i reflexionar, des de fa un parell de mesos la meva capacitat intelectual ha decaigut i això ho haig de recuperar, li donava les culpes a aquesta decadència al munt de projectes que tenia, però no, l’alcohol és el veritable culpable.

Així doncs, des d’avui ja ho tinc decidit, s’ha acabat d’una vegada per totes aquesta merda de substància que ennuvola el cervell i embruta el cos apagant la seva energia lentament.

overbooking

En Geido va tenir una vida d’aquelles que a uns quants els sembla exemplars. Durant al llarg de la seva estada al món terrenal va ser un àngel, un reprimit més per l’església, però ell estava feliç ja que era tal com l’havien educat i no coneixía cap altra alternativa.

Des de sempre que havia desitjat morir per poder pujar al cel, però com que la seva religió no li permetia el suicidi, es passava els dies fent de bon cristià. Anava a l’esglèsia cada diumenge i sempre que podia entre setmana s’ha pasava, els caps de setmana en comptes de sortir de festa destrossant el fetge, preferia seure’s a la seva butaca i rellegir els seus autors preferits (com Sant Tomas d’Aquinno, Sant Agustí, Plotino…) o repassar els passatges de la Bíblia que el poguessin entretenir més.

A la universitat va conèixer una noia que pensava igual que ell, al cap de varis anys de festeig verge es van casar i van tenir uns quants fills, ja es sap que quan no s’utilitzen condons passen coses d’aquestes… va obtenir una feina al Bisbat de Barcelona on es dedicava a estrangular financierament les associacions laïques que tinguessin locals cedits pel Bisbat, la seva feina era aconseguir diners per a l’esglèsia com fos.

Despres de varis anys al servei de l’esglèsia es retirà a Montserrat a ajudar els monjos i al final morir cristianament als vuitanta anys.

Quan va arribar la seva ànima al cel el Geido va flipar, les portes estaven mig obertes i Sant Pere restava desesperat… després de tants anys de cristianisme el cel s’havia quedat massa ple de gent bona i a l’infern feia anys que no hi cabia ni una ànima. Geido va pensar aleshores que potser seria hora d’acabar amb la religió i així tot seria terrenal, ja que les entitats metafísiques estaven en overbooking i el sistema ara estava saturat.