Eleccions 2010

Comença una nova setmana monotemàtica, aquest cop sobre les eleccions al parlament de Catalunya. Espero amb aquests dies poder animar a la gent a anar a les urnes. Potser a algú li sona aquest post, però per començar el trobava el més adient.

LA INMIGRACIÓN NOS INDUCE AL RACISMO

Hace cerca de mes, un compañero mío de partido fué juzgado injustamente por incitar al odio racial sólo por repartir unos panfletos durante la última campaña municipal donde demostraba que el aumento de la delincuencia era causado por la inmigración.

Como máxima representante del Partido Popular de Cataluña tengo la obligación de defenderlo de tales injurias. Claro que mi compañero tenía completa razón, la inmigración es la causante de gran parte de los males de nuestra sociedad, ellos se llevan la mayor parte de ayudas del gobierno socialista, los pisos de protección oficial se los dan a ellos antes de a cualquier joven español, los carteristas, las prostitutas, las mafias violentas son todas extranjeras. Cuando te paseas por las Ramblas de Barcelona solo se ven árabes y gitanos robando a los pobres turistas, el Raval es peligroso des de que llegaron en ola todos esos extranjeros, antes no había ningún tipo de problemática.

No es que seamos racistas, es que son ellos los que nos llevan a pensar así, los hechos lo demuestran, si en los institutos se forman ghettos es por ellos, si hay violencia en la calle es por las bandas latinas, la violencia de género es por ellos, la alta tasa de paro es por su culpa, la congestión de la seguridad social es por ellos… Vienen solo a por los papeles para aprovecharse de los derechos de poder ser español, mientras los que somos realmente de aquí vemos que se recortan los nuestros. Por todo eso no nos gustan los inmigrantes, si no son queridos, que no vengan o que se vayan, pero que dejen de sangrar nuestra pobre España.

Esto es culpa del gobierno socialista que ha corrompido el sistema judicial llevándolo a acusar a las personas equivocadas, los verdaderos españoles que dicen las cosas tal como son.

Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP Cataluña.

Demagògia electoral

Queda una mica més d’un mes per a les eleccions al Parlament de Catalunya i des de fa mesos que s’ha iniciat la campanya demagògica dels partits conservadors. Cada quatre anys estem igual i això ja comença a cansar, per culpa del petit francés amb aires de grandesa que té mig pais paralitzat (Sarkozy per alguns) que va tirar endevant les expulsions dels gitanos del pais, el discurs xenòfob s’ha instal·lat a gairebé tota europa, a excepció d’Islandia com ja va explicar l’Arqueòleg, i com no a Espanya (malgrat que els conservadors oblident que la immigració a baixat aquest darrer any.

La desafecció política ciutadana no només s’alimenta de la sensació que per una banda hi ha els polítics i per l’altra els ciutadants, sinò també pels repetitius discursos electorals i la demagògia que els alimenta. Un immigrant roba i per això tots els immigrants són dolents, sense tenir en compte que treballen del que gairebé ningú vol fer-ho. En una escola potser només es parla castellà a la classe de castellà i ja passa a totes les escoles i universitats, quan jo he estudiat gairebé tota la meva curta vida en castellà per tal de donar l’oportunitat a tots els alumnes d’apendre (i al meu institut no hi havia immigrants casi), i així s’alimenta el discurs conservador, d’un fet en faig una generalització.

Per altra banda començaran els insults, el “jo vaig fer tal i tu no”, la desqualificació dels partits, donan més pes als partits minoritaris que són oblidats i que aprofiten les disputes dels partits majoritaris per guanyar vots entre els catalans més perduts. Ciutdants ja ho va aprofitar fa quatre anys, d’allò en van pendre nota els carreteros i laportes que veuen una escletxa poru gran com per aconseguir algun vot.

Miro les notícies i em sento estúpid, sento com si els polítics estiguessin més preocupats en arribar al poder en comptes d’intentar proposar noves vies per tal que la situació en la qual estem canvïi. Tots ens parlaran del canvi, ho sé, però el seu discurs estarà impregnat de la rutina electoral de sempre. I això em fa ràbia perquè sé que és important anar a votar per evitar l’augment del conservadorisme allà on visc, però per altra banda penso que tot és una gran merda.

Els errors de McCain

Tot i que no sóc conservador, ni tinc simpatia amb la politica democratica en general, durant un temps vaig defensar el senador republica McCain com a president dels EUA; mes que res per poder veure com es montava un gran sidral mundial… per desgracia aixó no passarà, i despres de veure un documental ahir del 33 sobre els dos candidats, voldria analitzar certs errors de la campanya republicana.

1. Probar de ser el que un no és. Mc Cain anys enrere havia criticat a la esglesia mes conservadora dient que cap politic hauria d’estar sotmes a les idees d’ultres, tan d’esquerres com de dretes.
2. Cercar el vot ultraconservador quan el que hauria d’haver fet es virar cap al centre per poder captar el vot democrata menys liberal, al cap i a la fi nomes es poden votar dos candidats i un republica extrem mai votara a un negre que defensa l’avort.
3. Amagar la seva faceta d’independent i moderat. La meitat del partit republica esta en contra seva per aixo, i recordo una dita castellana “aunque la mona se vista de seda, mona se queda”.
4. Per descomptat escollir Palin com a vicepresidenta. Si has d’escollir una dona ultradretana, cap problema, pero almenys fixat en qui es, perque ha resultat ser el pitjor error d’aquest home… va començar com un huraca perque no la coneixien gaire, pero despres d’escoltar els seus discursos, sempre encarats a destruir la figura d’Obama i poca cosa mes, la temible Palin s’ha girat en contra dels seus companys de campanya.

En fi, per sort per Europa i la resta del món, esta quasi segur qui guanyarà les eleccions i la Palin aquesta tornarà a casa seva, condemnant Alaska a la seva destrucció.