El nacionalisme és una cortina de fum perfecte per amagar els problemes socials.
Des de l’11 de setembre, i uns mesos abans, s’ha produït un canvi en la discussió política que m’espanta, moltíssim la veritat. Com podeu imaginar em refereixo al discurs sobiranistanacionalista català. Com a bons partits polítics a la caça de vots hem presenciat com CiU ha canviat de jaqueta, el PSC-PSOE cerca un discurs diferent per captar els catalans no independentistes o ERC s’apropa més a la dreta de SI.
Em fa gràcia, molta gràcia que per una manifestació d’entre un i dos milions de persones es pugui aconseguir això i que les manifestacions del moviment indignat o de l’última vaga general passessin bastant desapercebudes pels partits polítics. Aquesta entrada subscriu en certa manera les crítiques per part de ICV, està molt bé que es vulgui donar al poble català el dret a decidir sobre el seu futur, però ens estem oblidant completament dels problemes socials que tenim.
Mentre es discuteix sobre la independència oblidem les retallades, de veritat no recordem que el primer govern que va iniciar les retallades no va ser l’espanyol? No recordem que va ser CiU? A ningú li sembla estrany com a mínim que l’Assemblea Nacional Catalana hagi donat suport INCONDICIONAL al president Mas? Cada cop que pels carrers del meu barri veig estelades amb la web de la ANC a sota m’horroritzo. Els convergents obtindran una àmplia majoria absoluta per pura tàctica electoralista, sobretot si tenim en compte que ens han enganyat com el PP fent el que han volgut sense seguir gaire el seu programa electoral.
I què pot passar el 25-N? Que moltes persones donaran via lliure a la dreta per continuar eixamplant les diferències entre rics i pobres. De debò creieu que la millor forma de sortir de la situació econòmica actual és separar-se de la resta de l’estat espanyol? Em fa gràcia sentir gent dient-ho, com si TVC hagués aconseguit menjar-nos definitivament el cap. Mentre ahir als voltants del Congrés es manifestaven milers de persones en contra de les retallades semblava que pels mitjans el més important era el suposat gir sobiranista de Catalunya. No és prou clar que la confrontació de nacionalismes és una cortina de fum perfecte?
Els problemes venen de Madrid… un cop siguem un estat serà culpa dels immigrants… després dels jueus… després dels castellano parlants… i finalment a qui culparem? Qui serà el cap de turc… Barcelona? La Unió Europea?
Tinc moltes preguntes perquè no veig res clar. Moltes han sigut les converses… persones que s’han girat cap al nacionalisme català pels insults que es reben d’Espanya. Cosa que no entenc perquè la imatge que tenim ve donada pel que ens ofereix la televisió. No crec, per experiència pròpia, que al traspassar la franja de ponent t’insultin per ser català.
I no ens equivoquem senyors! Defensar la cultura pròpia d’alguns atacs de l’Espanya profunda no és defensar Catalunya com a estat. Per això no em vaig manifestar l’11 de Setembre. Tinc una cultura i una llengua, em molesta que l’ataquin amb arguments sense sentit, però d’aquí a deixar-me endur pel joc de confrontació de persones que realment tenen problemes iguals és quelcom que mai faré. I si hom posa la història pel mig està caient en un gran error. Portem oprimits en el nostre territori des de l’arribada dels romans, si ens hem de posar demagogs.
En fi, no sé on arribarem a parar però trobo que el camí per sortir de l’abisme on les classes mitjanes i baixes ens trobem és la lluita contra a aquells que ens han dut fins on estem, i Espanya no és precisament un dels factors.
ø! 
Aquí estàs confonent termes. Una cosa són els atacs cap a Catalunya, que són molts, i les ganes que els catalans (com a mínim, un parell de milions) tenim per aconseguir la independència. Un altre ben diferents són les nostres ideologies polítiques.
Està clar que CIU està utilitzant la manifestació com a propaganda electoral, però també està clar que no tots els que vam anar a la mani votarem CIU.
L’autèntic problema és que no estic tant segur que tota la gent que hi havia allà tingui clar quin ha estat el paper de CIU en aquests anys. Això és el que em fa por.
Subscric el que diu en Crític.
Però tens raó en el que crítiques sobre l’actuació oportunista dels nostres polítics, però d’això no en tenim culpa ni els que ens vam manifestar pel moviment dels indignats ni pels que ens vam manifestar aquest 11S. Tot serà que el 25N no arribem a les urnes cecs d’independentisme falsejat. Sembla que s’estigui “perdent el temps” monopolitzant el discurs de la independencia com a solució a tot i no afrontant els problemes socials i econòmics que estem vivint, això és cert, però hauria de ser un punt més de debat al Parlament, se’ns dubte; de fet, no ho justifico, però els nostres polítics no crec que mai s’hagin preocupat pels problemes reals del poble, tot una llàstima perquè hauria de ser ben bé tot el contrari.
Em sembla ben encertada la teva crítica i sobretot la reflexió final. No comparteixo, en canvi, les paraules dels dos comentaris superiors. És a dir, no entenc que Conjunt estigui confonent termes, però sí que és cert que, com diu Crític, els qui siguin independentistes no tenen perquè compartir la ideologia de CiU.
Dic que no entenc que es confonguin els termes perquè jo interpreto que Conjuntbuit critica aquells que es deixen endur, crítica l’ús tan típic i característic de CiU i PP de tirar-se els trastos per sobre especialment quan s’acosten elecccions, i els missatges repetitius i “menjacervells” dels mitjans de comunicació. Lògicament que hi ha independentistes que ja ho eren abans que CiU canviés el seu discurs, però jo penso que encara que es mostrin crítics continuen entrant dins del joc del nacionalisme, que, ens agradi o no, siguem comunistes, anarquistes, neoliberals o esclavistes, està mediatitzat i instrumentalitzat per una gent determinada, fins al punt que la ideologia, que és una altra cosa -com correctament observa en Crític- queda eclipsada: primer la independència i després ja veurem. Això és lluitar per un procés de transició nacional (permeteu-me que usi les mateixes paraules que Mas) desideologitzat, i això sempre és un problema. D’aquí que Conjuntbuit digués que el nacionalisme és una cortina de fum, per això no es confonen les dues coses.
Siguem realistes: el que ens afecta són els problemes socials, i qui té la influència per intercedir en la societat és qui té el poder, que no som nosaltres. Si volem canviar-ho, hem de fer-ho canviant la societat, no canviant les estructures d’estat, ja que els estaríem fent un favor (suposant que realment vulguessin independitzar-se, clar).
No he pretès, doncs, criticar ni rebutjar les ganes d’independència, però sí fer un plantejament polític crític, breument (ho vaig fer molt més extensament en una entrada al meu bloc), de l’independentisme.
[…] a fi d’aprofitar el clamor popular (i aquest corre en paral·lel a l’ús del nacionalisme com a cortina de fum per tapar els problemes socials), i en el moment en què pràcticament no hi ha oposició […]
Estic d’acord amb la manipulacio que estem tots sotmesos, i perdonam pero, el del moviment dels indignats qui no et diu que tambe ho estaba? A lo que volia dir: prefereixo arreglar els meus problemes jo sol amb els de casa que no que vinguin de fora, normalment amb un altre taranna i que acepto pero per a ells, a liarla mes. M’agrada caminar, sino sol (Catalunya) que tambe, amb la companyia del meu entorn (Europa)
La meva es una opinió que fuig de politics, tot esta manipulat i la veritat és al carrer, als barris al dia a dia i aquesta part de la pel.licula molts no la volen veure, els que tenen les eines per trobar el camí estan més preucopats per sortir a la” foto del balcó”,sindicats que no serveixen de res fa masses anys que son a la poltrona, la societat esta cansada, i en aquest punt tinc coneixement de causa.No sé quii ni com ens pot tornar la il.lussió,soc catalana estimo la meva cultura i la meva llengua, i sí que crec que podriem tirar endavant sols com a poble, però demano cambiar TOTA la clase politica que tinc ara, tot es brut i fa pudor….