Una boira conservadora ha envaït Catalunya, una boira densa i persistent que com a mínim ha dit en Picó que durarà quatre anys. La gent d’esquerres es veurà obligada a tancar-se a casa per no patir els efectes gebradors, per no acabar congelant-se davant les baixades dels impostos als més rics. No queda esperança per a cap d’ells, ni s’entreveu cap canvi als primers mesos de la Primavera… estem acabats.
No calen afegir més paraules, ni més discursos, ni res de res… esperar… sols esperar que un bon dia tots els que confíen en el canvi real, en la possibilitat de trobar una fòrmula que faci alçar la boira ben lluny, cap a aquell Déu que adoren els gobernants il·lusament, es tornin a unir com el segle passat per dir que ja n’hi ha prou. Però això no és més que un mer miratge del gel en suspensió que fa l’ambient irrespirable.
Potser caldrà emigrar cap a les muntanyes, veure el panorama des de d’alt, compendre que cal una reflexió profunda del que està passant i adonar-s’en que…
– Tot s’ha acabat.- Ens deiem entristits mentre el mar de boira conservadora arribava també fins a nosaltres.
ø! 