Bombardejos

Revisant les fotografies que tenia per les carpetes n’he trobat una de Camprodon força interessant que m’ha portat a pensar en fer un relat sobre temps passats, que no pas millors…

Eren els vols del 1936 al poble de Camprodon, al Ripollès. La Joana vivia en un mas proper al centre de la vil·la feliçment amb la seva família. Pels matins ajudava a la seva mare a les tasques de la casa, mentre els seus germans anaven al camp. Per les tardes passejava pel poble tot resseguint el camí de les fonts. Es passava hores davant del pont absorta en els seus pensaments tot mirant el pas del riu.

Un dia de Juliol va decidir sortir a caminar fins a Beget, necessitava estar sola, un neguit creixia dins seu i no podia entendre’l, com si anés a succeir quelcom al seu entorn que canviaria completament la seva vida. Un cop a Beget va anar a veure un bon amic seu. Ell estava assegut al costat de la ràdio astorat. La Joana no entenia res. Ell es va girar amb els ulls fora de lloc.

– Ja ha passat.- va dir lentament.

– El què?

– Joana, s’ha acabat.

– Què ha començat? Què ha acabat?

Ell va aproximar-se a la ràdio i va pujar el volum. El periodista parlava molt ràpid, nerviós, quasi no se l’entenia, però d’entre les paraules que la Joana va esgarrapar dues van fer-la estremir: Alzamiento Nacional, malgrat no saber ben bé que era allò. El seu amic li va explicar en un to molt seriós que volia dir mentre les llàgrimes començaven a saltar.

– Però això ha passat molt lluny! Tranquil Robert.

– No veus que tard o d’hora arribaran fins aquí, i aleshores pam! Adéu a les nostres llibertats.

– Però qui voldria venir fins aquí dalt?

– Faran el que calgui per defensar la unitat d’Espanya.

– I què fem?

– De moment preparar-nos.

Uns mesos més tard el Robert va marxar cap al front d’Aragó, sota la promesa a la Joana que l’escriuria sempre que pogués i que tornaria. Però no va ser així… van passar els anys i la Joana es llevava cada matí tot desitjant trobar dins la bústia alguna notícia del Robert, sense gaire sort. Cansada de patir sense parar, de no poder dormir ni una sola nit, la Joana va marxar cap a Beget. Cada passa que feia dubtava en tornar cap a Camprodon, atemorida per afrontar la possible realitat, que ell havia mort al front. Mai se l’hi havia fet tant llarg aquell camí. La vegetació havia amagat el sender, fent encara més difícil el caminar. Ni una ànima, ni un animal, ni un sol so… un tètric silenci acompanyava la seva respiració. Un silenci que de sobte es va trencar pel pas d’uns avions. De seguida es va llançar a terra a la recerca d’un amagatall pel sotabosc.

Continua llegint

A favor o en contra?

INDEPENDÈNCIA.SI O INDEPENDÈNCIA.NO?

Arguments a favor:

  • Econòmics: Si Catalunya es separa d’Espanya es creu que obtindrà major finançament, ja que tots els impostos recollits entrarien a les arques de la Generalitat. Això portaria al nou estat a poder millorar les seves infraestructures i, tal com està l’economía actual, a sortir més aviat de la crisi.
  • Per poder donar a la cultura catalana un punt més d’identitat i acceptació de cara a la resta del món. Si Catalunya fos independent, la resta de països haurien d’acceptar-la com a tal i descobrir una cultura i una llengua que va a cavall entre el castellà i l’italià. A més es tindria via lliure a protegir adequadament la rica i variada cultura catalana, sense oblidar la llengua.
  • Per diversió: seria molt interessant veure la reacció dels conservadors més radicals i nacionalistes espanyols… només per veure com es desencadena una nova tempesta a la península seria capaç de votar a favor.

Arguments en contra:

  • La creença de que els catalans estan per sobre dels espanyols. Molts independentistes utiltzen el discurs de forma racista, com mostra afirmacions com ‘els andalusos són uns analfabets’. No es pot fer apologia del racisme mai, i menys entre membres d’una cultura (la mediterrania) igual.
  • Les cultures no entenen de fronteres. Un cop sigui Catalunya independent, que passarà si una zona es denomina culturalment espanyola?
  • Divideix i venceràs. Com més divisió fronterera hi hagi, més confrontació es pot donar dins de l’èsser humà. No és la solució als insults voler separar-se d’un estat, és més, dóna llenya als més radicals a defensar a ultrança la seva posició. Tots els humans som iguals, una cosa és que ens difereixi la cultura, però les fronteres no haurien d’existir més enllà de la necessitat de repartir equitativament els ingressos per tal de que tothom pugui tenir les mateixes possibilitats de crèixer i formar-se com a persona.
  • Malgrat que ens facin veure que Espanya és centralista, cosa que no és certa del tot, la independència ens podria duur al centralisme barceloní. I més si es té en compte que la burgesia catalana voldrà des de l’inici controlar els impostos per tal d’afavorir-se a si mateixa. Un canvi d’estat no suposa per a res un canvi favorable cap als pobres.
  • Una revolució o canvi en mans de la burgesia sempre és sinònim d’una aplicació dels valors neoliberals més rancis. El canvi esta sent promogut per la burgesia catalana i això no és precisament d’esquerres.
  • Els problemes actuals en les infrestructures no variaran. En canvi de ser els barcelonins els que ens queixem, seran els dels pirineus. Ara es Catalunya sencera la que es queixa del dèficit fiscal, quina vegueria seria la primera en queixar-se de la falta d’aportació econòmica? Heu pensat que estariem fora de la UE i per tant no rebriem subvencions per part d’aquesta?

Això és tot. Espero haver estat el màxim de neutre possible, encara que la balança dels contres pesa més que la dels a favor… tot i així, la majoria dels contres van pel mateix camí.

Que voteu? A favor o en contra?