Estimats lectors d’aquest humil blog, tinc un problema.
Estem a la jornada de reflexió prèvia a les eleccions de demà i segueixo dubtant com mai ho havia fet fins ara davant d’aquest fet. I de què dubto? Doncs sobre qui elegir com a representant meu. Des de sempre havia votat nul per què no em sentia identificat amb cap partit polític, però aquest cop és diferent, he seguit la campanya quasi cada dia a partir de les noticies de TV-CiU, el debat, les entrevistes a Àgora que m’interessaven… i estic fet un lio.
Per una banda hi ha la possibilitat de votar a ICV, que semblen la força més transparent i més propera als meus desitjos de no perdre l’estat de benestar ni fer avançar més la dreta. Però també penso que si m’interessa és gràcies a Joan Herrera, que ha fet una campanya realment interessant i que té unaatòria molt bona, a part d’una àmplia experiència en defensar en minoria a Madrid el que creia més convenient pels seus votants. Però no m’agrada pensar que justament ara que es pot donar una lliçó a la classe política elegint la CORI, desaprofiti la situació.
Si, dubto entre frenar la dreta fent un ús responsable del vot o desautoritzar el poder amb humor. Sóc l’únic en aquesta situació? No ho crec… estic acollonit pel que pugui passar demà. Si PxC i SCI aconsegueixen alguna cosa, no sé com pot acabar Catalunya… però també m’agrada imaginar com seria veure a Carmen de Mairena al Parlament. Si tots els votants descontents es posesin d’acord i anéssim a les urnes en massa a escollir la CORI o algun partit minoritari, el cop seria molt gran cap als convergents i socialistes.
No sé… no sé què farè… demà quan estigui davant de totes les paperetes deixaré que el meu instint em guíi. Potser decideixo que a ICV la podré votar a les municipals i que la CORI només ho podré fer un cop a la vida…