Demagògia electoral

Queda una mica més d’un mes per a les eleccions al Parlament de Catalunya i des de fa mesos que s’ha iniciat la campanya demagògica dels partits conservadors. Cada quatre anys estem igual i això ja comença a cansar, per culpa del petit francés amb aires de grandesa que té mig pais paralitzat (Sarkozy per alguns) que va tirar endevant les expulsions dels gitanos del pais, el discurs xenòfob s’ha instal·lat a gairebé tota europa, a excepció d’Islandia com ja va explicar l’Arqueòleg, i com no a Espanya (malgrat que els conservadors oblident que la immigració a baixat aquest darrer any.

La desafecció política ciutadana no només s’alimenta de la sensació que per una banda hi ha els polítics i per l’altra els ciutadants, sinò també pels repetitius discursos electorals i la demagògia que els alimenta. Un immigrant roba i per això tots els immigrants són dolents, sense tenir en compte que treballen del que gairebé ningú vol fer-ho. En una escola potser només es parla castellà a la classe de castellà i ja passa a totes les escoles i universitats, quan jo he estudiat gairebé tota la meva curta vida en castellà per tal de donar l’oportunitat a tots els alumnes d’apendre (i al meu institut no hi havia immigrants casi), i així s’alimenta el discurs conservador, d’un fet en faig una generalització.

Per altra banda començaran els insults, el “jo vaig fer tal i tu no”, la desqualificació dels partits, donan més pes als partits minoritaris que són oblidats i que aprofiten les disputes dels partits majoritaris per guanyar vots entre els catalans més perduts. Ciutdants ja ho va aprofitar fa quatre anys, d’allò en van pendre nota els carreteros i laportes que veuen una escletxa poru gran com per aconseguir algun vot.

Miro les notícies i em sento estúpid, sento com si els polítics estiguessin més preocupats en arribar al poder en comptes d’intentar proposar noves vies per tal que la situació en la qual estem canvïi. Tots ens parlaran del canvi, ho sé, però el seu discurs estarà impregnat de la rutina electoral de sempre. I això em fa ràbia perquè sé que és important anar a votar per evitar l’augment del conservadorisme allà on visc, però per altra banda penso que tot és una gran merda.

Que ens pot portar els ’10

Els anys ’00 ens han portat un canvi en el món i en el nostre entorn més pròxim. Repasada ràpida, especulacons després:

– Internacional: 11-S, 11-M, 7-J. Tres atemptats que ens porten a una por col·lectiva a morir pels terroristes. Canvi de la partició del món, els dolents ja no són els comunistes, sinò els terroristes islàmics. Crisi global del capitalisme que requereix la uniò dels països per veure com s’afronta. Explosió de les xarxes socials via internet.

– Nacional: canvi de govern a causa de la mobilització dels votants i no tant per la campanya. Aprovació del matrimoni entre homosexuals. Aprovació d’una llei de la memoria històrica i la llei de l’avortament. En cert manera, la disminució del poder de l’esglèsia en la política. La proliferació de l’anomenada Telebasura. La consolideració del futbol com a entreteniment de les masses. Reformes de la majoria dels estatuts autonòmics. Aplicació del pla de bolonya, aprofitant el fet, reformulació del sistema educatiu superior.

– Catalunya: Final del mandat de CIU. Reforma dels estatuts, consecució d’un nou sitema de finançament. Simulacres de referendums. Quasi desaparició del rock català i sorgiment d’una corrent indie-pop (si es pot anomenar aixi a Antònia Font, Manel, …). Arribada de l’AVE a Barcelona.

– Barcelona: Culminació de la transformació de la Barcelona obrera i burgesa a la Barcelona capital del món, amb el desembarcament massiu de turistes disposats a deixar-se els diners en alcohol i entrades a discoteques… però que els dirigents sempre han volgut que fos turisme de qualitat com el que va a Paris o Nova York.

Que passarà???

– Internacional: Creixerà el temor entre la població a causa de petits atemptats produïts (curiosament) cada un cert temps, això portarà als països occidentals a adoptar estats de sobreprotecció on tot estarà completament controlat. Xina per fi sortirà de la seva cova i s’aliarà amb Rússia per tal de poder acabar amb l’imperi d’Europa… el que no saben aquests dos gegants és que Europa estarà endeutada a causa de les despeses en seguretat nacional i hauran de ser Rússia i Xina els que ho paguin mentre als EUA es partiran de riure.

– Nacional i Catalunya: No s’aprovarà l’estatut de Catalunya, el PP guanyarà les eleccions, però hi haurà un fort ascens dels regionalistes i independentistes catalans a causa del malestar provocat per la decisió del tribunal suprem. Això suposarà una tensió entre Catalunya encara més gran de la que ens diuen que hi ha. Els mitjans faran la seva gran funció manipuladora amb més reportatges sobre la desprotecció del castellà a Catalunya, etc. Al final, quan els rusos entrin a per Galicia a Espanya, hi haurà un alçament a Vic amb Laporta al capdavant (en aparences) contra l’opressió de l’estat espanyol. Aleshores els fatxes dels collons intentaran defensar la seva preciosa capital (Burgos, es clar) amb front oberts tan a l’est com a l’oest com al Sur, ja que els republicans veuen la seva salvació.

– Barcelona: Seguirà al seu rotllo passant de tot extasiada pels èxits d’un equip de futbol privat i entretinguda pel seu estimadíssim turisme de qualitat.

En fi… una paranoia per començar la dècada. Espero que tingueu un bon 2010, o si més no, tranquil….