Lloc: Casa meva, L’Hospitalet del Llobregat.
Dia i Hora: nit del dia 5 de Gener al dia 6 de Gener.
Descripció del fets:
Després de fer un esforç idiota i col·laborar amb els tabalers a la cavalcada de reis de la ciutat, havent estat el dia anterior amb febre i angines; vaig optar per anar-me’n al llit quan el meu cos m’ho va demanar, la una de la matinada, amb mons pares mirant-me estranyats pel fet de que no sortís de festa. A partir d’aquell dia puc afirmar que no calen les drogues per tenir certes sensacions, que fregint-te el cervell amb febrades pots arribar a patir al·lucinacions auditives, alimentades per la imaginació, impresionants… tot i això, prefereixo trobar-me bé per gaudir-les, prefereixo les substàncies psicotròpiques naturals.
2’00h, temperatura corporal (TC) 38º. No puc dormir, dono voltes pel llit però el mal de cap no em deixa concentrar-me. El ritme dels tabals ressonen dins el meu cervell i començo a pensar en tots els errors que s’han comés durant el cercavila.
3’00h, TC 39º. Canvio de postura una vegada i una altra, vaig al lavabo a miccionar i a beure aigua. De pas recordo que quan era petit ma mare em posava una tovallola d’aigua freda al cap quan tenia febre, ho faig. Un cop al llit em col·loco la tovalloleta freda, que en pocs segons ja esta calenta. Aconsegueixo adormir-me una estona, cansat de tan moure’m.
4’30h, TC 39,9º. Un soroll em mig desperta, en la mesura en que es pot mig despertar a un enfebrat, dono per suposat que es mon pare posant els regals… encara que ara que redacto això, ho trobo bastant il·lògic quan els seus fills ja son tots majors d’edat i va posar-los pel matí abans de llevar-nos. En fi, que sento unes claus que cauen a terra, una persona anant de canto a canto del pis esbufegant (tota la família estava a casa, ningú havia sortit) fins que es tanca una porta. El silenci torna, el mal de cap i l’insomni també.
5’30h, TC 40º. En una hora em toca la pastilla, el meu cos decideix no adormir-se per tocar-me el que no sona. Al cap de deu minuts sento uns picarols, un canari i la gata atacant el peix que mon germà li volia regalar a la seva novia. Sento unes altres claus i passes i converses de dos persones, però no les entenc. Canvio de postura tres o quatre cops fins a quedar una mica còmode. L’habitació és l’infern, no hi fa més calor perquè no m’hi cap a la ment.
6’00h, TC 39’8º. Em prenc la pastilla i al cap de deu minuts tot comença a semblar més agradable. Una suor freda com les primeres plujes de la tardor abracen el meu cos abaixan la febre i permetent-me dormir una mica tranquil. Després de quatre hores de quasi insomni puc descansar sense que res em destorbi.
8’00h, TC 37’5º. El graciós de mon pare ens desperta per obrir els regals, només he pogut descansar dos horetes. Per sorpresa meva no hi ha cap canari entre els regals.
I el millor regal va ser aquesta bonica grip que no em permet estudiar més de una hora seguida quan tinc prous forces per alçar-me del llit i que, a sobre, m’ha deixat amb unes angines precioses que no em deixen gaudir del menjar. Si abans estava prim, quan acabi aquesta merda…