CONGRÉS DE FILOSOFIA A LA UB
Em sap greu no haver pogut participar en l’encés debat sobre la independència, però he estat preparant una taula rodona/comunicació sobre Què és filosofia?. Si teniu temps i no havieu programat res per avui i demà, esteu convidats a venir.
Vaig prometre que no escriuria més sobre el moviment estudiantil, pero fa poc més d’un mes (diria) vaig veure un documental al 33 on explicaven tot el succeït. Només diré que penso que els que han intentat dia rere dia defensar els encausats de la UAB ens han enganyat en algunes coses. Si uns xavals van entrar per la porta del lavabo del rector, això no ha de ser penalitzat? En canvi si el rector de la UB desallotja l’edifici del rectorat al veure que les ‘negociacions’ ja no poden avançar més, ha de dimitir ipso facto. Vergonya em va fer escoltar això del lavabo, un curs sencer escoltant en assamblees que els imputats de la UAB són presos polítics (escoltant entre linies les seves paraules) i ara es veu que ens han enganyat. Despres són ells els primers en acusar als mitjans de ser uns manipuladors i a treure’ls del rectorat ocupat amb males maneres per a que no diguin coses dolentes d’ells.
Tot és pura manipulació on es cerca la publicitat del moviment-partit propi. Tinc ganes de veure quantes medalles es pengen els sindicats a les pròximes eleccions estudiantils, i si la participació és major al 10%.
P.D.: Si teniu un mitja horeta i voleu veure un curt que es va fer durant la tancada deixo aqui l’enllaç http://blip.tv/file/2224626
Vergonya em fa pensar que els que es queixen de que no fem politica i que els independents als sindicats estudiantils no estem preparats per a exercir-la som els que encara creiem que podem paralitzar el procés de Bolonya.
Vergonya em fa veure com el SEPC fa una crida constant a la democràcia i a la llibertat d’expressió i és incapaç de deixar parlar als degans o professors que estan en contra seva. Volen diàleg o que només parlin els anti-LOE?
Vergonya em fa escoltar tanta demagogia per part de totes les parts, els que critiquen que els estudiants no volem apropar posicions quan ells tampoc ho fan, els que utilitzen els resultats del referèndum tan per criticar el procés com per dir que no va ser un resultat lícit per la manca de participació. A cas un 30% de participació a la facultat de filosofía no és alta tenint en compte que a la resta d’eleccions només hi participa un màxim d’un 10%?
Vergonya em fa pensar que ja no hi ha cap solució, ni la violéncia pot aconseguir aturar un procés que, per molt que diguin que no, suposarà un canvi negatiu en el nivell universitari.
Després de sis hores tancat en el paranimf i sortir amb tan mal regust de boca, no només es surt avergonyit, es surt amb la sensació de que el vaixell en el que navegavem gran part dels estudiants s’enfonsa quan, si els representants haguèssin assistit en massa al claustre com van fer els professors, el resultat hagués canviat.
L’aigua ja s’apropa al coll, una junta s’apropa a la Facultat de Filosofia… ens acabarem d’enfonsar?
Suposo que serà el penúltim post sobre aquest tema. Com a universitari em preocupa molt el futur del lloc on estudio, per molt que només hi estigui de pas.
N’Armasenda aprofitava la hora del pati per sortir de l’institut on no es sentia gaire involucrada i passejar-se pel centre comercial proper. Allà hi veia els alumnes de Batxillerat fuman porros i, en epoca d’examens, beben cerveses per poder afrontar amb millor cara el control de Filosofia sobre metafísica. Ella probava de passar desaparcebuda, pero una noia amb un nom tan extravagant en un institut ple d’ignorants era coneguda… coneguda negativament, o sigui que tot deu se n’enfotia d’ella. Coses com ‘¿Armasenda? ¿Eso que es, el nombre de una marca de champu?’ o ‘Jajaja la teva lletgessa et fa una gran Arma. Si senyor! Els teus pares la van clavar!’ eren el pa de cada dia.
Què hi feia en el centre comercial? La seva familia no tenia prous diners per comprar-li la moda que tant marca als adolescents, aquelles tendencies que si no les segueixes et quedes fora de la societat estudiantil. Totes les seves companyes de classe vestien de Zara, Mango, Stradiviarius… vestien de l’imperi textil espanyol anomenat INDITEX, una de les empreses espanyoles mes internacionals i que el mon no sap que es d’aqui. Així que la nostra estimada Armasenda es recorria en mitja hora totes les botigues emprovant-se la roba que mai aconseguiria tenir.
Cada cop que es posava aquella jaqueta beix que tant li agradava es sentia transportada lluny d’aquell entorn tant odiat, s’imaginava a la universitat estudiant quelcom interessant, envoltat de gent amb la qual poder parlar de qualsevol cosa i que no se n’enrigues del seu nom o almenys que fessin bromes que mai hagues sentit. S’imaginava tenint amics, poder sentir alguna cosa per algun noi i no tenir por de dir-li res, de no temer tornar a casa i rebre una pallissa o sentir-se increpada… i així va passar-se durant tota la ESO. A l’arribar a classe sols pensava en poder sortir d’aquell lloc tard o d’hora. Creia que estudiant de valent podria marxar més ràpid.
Abrics, camisses, pantalons, vestits, sabates… cada esbarjo era una pasarel·la diferent, cada canvi de temporada, un dels dies mes feliços d’aquesta noia. Les venedores ja la coneixien, era la noia del pati. De fet, quan va acabar el batxillerat amb matricula d’honor, entre totes li van regalar aquell abric que sempre havia desitjat i que, com si d’una droga es tractes, l’havia fet evadir de la realitat durant prou temps com per aguantar la duresa de la seva vida. L’Armasenda va estrenar el seu abric el primer dia de la universitat. Estava radiant, per fi havia marxat de l’institut per sempre més! Es sentia alliberada, feliç com mai ho havia estat.
Però de malparits n’hi ha a tot arreu.
Durant uns mesos tot funcionava be, encara que la timidessa li passava factura i no es podia relacionar amb ningú per por a la opinio dels seus companys. Fins que un dia l’assamblea de facultats del Raval, cansada d’intentar fer sentir la veu dels estudiants en contra de l’EEES sense que el rectorat ni la degana d’historia els fes cas van optar per fer una vaga total del 17 al 21 de Novembre. Va ser aleshores quan l’Armasenda es va veure enmig d’una discussió entre piquets i estudiants que volien entrar a fer classe que va acabar amb una brutal tangana en la que un assambleari injectat d’odi i violencia va acabar apallisant a la noia del pati, quan ella nomes estava alla.
Despres d’aixo ja no es sap res mes d’ella, aquella mirada inquisitiva que la feia especial ja no omplia les classes de la facultat de filosofia, les seves intervencions amb aquella suau veu dolça que sempre refutava les teories del professor ja no es sentirien mes, la noia de la jaqueta beix (que li deiem nosaltres) havia desaparegut i cap alumne es preocupa perque ella no s’havia relacionat amb ningu… Tot i aixo, per a molta gent s’havia convertit en un simbol de la repressio que l’assamblea exerceix als estudiants.
Potser llegirem d’aqui poc que una tal Armasenda ha estat cremada per un parell de pijos borratxos en el caixer on dormia. Tal com ja he dit, de malparits n’hi ha a tot arreu.
Il·lustrats membres del Claustre de la UB,
Sóc un dels dos representants dels estudiants de la facultat de Filosofia al Claustre i des de la meva humil posició he arribat a una conclusió sobre quina paraula és la que mostra explícitament la meva feina dins d’aquest òrgan de Govern de la Universitat de Barcelona. Inutil.
Aquesta percepció podria ser vista com a radical o com a una demostració més del sentiment d’apatia de la societat espanyola davant de la politica. Durant un temps vaig tenir la estranya sensació de que encara hi havia un espai lliure on la democràcia tenia sentit, però m’he adonat que el 09 del 09 del 2009 aquesta sensació haurà quedat en un mer sentiment, ofegant una vegada més la poca confiança que em queda cap al sistema democràtic.
Perquè inutil? Serà la pregunta que us sorgirà a uns pocs, doncs per que el referendum que es va fer a l’edifici del carrer montealegre no ha servit per a res. El 090909 s’aplicarà un pla de Bolonya que tant estudiants com una part del professorat a criticat. Com és que s’ha promogut una aplicació a partir d’un sistema educatiu d’una cultura llunyana com és l’anglosaxona? No hi ha cap més alternativa? En la llei del BOE no s’especifica, en la primera llei sobre l’espai europeu d’educació superior (EEES), que el que s’ha de fer és canviar el sistema per l’anglosaxó. Els graus faran de l’educació espanyola més “europea”, pero no augmentarà en qualitat. És més, el rebaixa. Una carrera com Filosofia, Historia o Geografia passarà a ser un grau de cultura general anomenat Humanitats on l’estudiant podrà especialitzar-se pagant màsters en aquella branca del saber que es vulgui especialitzar. Per això em sento inútil dins del claustre, es diuen les coses, però no serveix per a res, ja que des del rectorat es farà el que us sembli.
Els estudiants som numeros per a vostes, membres del rectorat, numeros que mostren si hi ha més gent o menys, som entrades de capital, pero no som el futur, tal com ens venen els eslogans de la Generalitat. Que us preocupa més els 72 millons d’euros de dèficit de la universitat o que l’educació superior sigui de qualitat? És contradictori dir que hi ha un dèficit i intentar implantar un nou sistema educatiu amb la pretensió que tingui un cost cero. Tots els canvis necessiten capital, si jo vull canviar la meva estanteria, hauré de comprar-me’n una o cercar-la pel carrer, però fer forats a la paret de l’habitació ja té un cost energètic… ho faci com ho faci, sempre hi haurà un cost. Per tant, si no tinc ni un duro, no em cambio l’estanteria per molt necessitat que hi hagi (cosa que amb l’EEES la necessitat ve per llei, no per necessitat).
Per finalitzar sols dir que espero amb ganes les eleccions per escollir el nou rector/a i veure fins a quin punt es tracta el tema del nou pla d’estudis i com ens intentaran vendre la moto als estudiants per tal d’aconseguir un alt nombre de vots… encara que la participacio serà molt més baixa que la del referendum sobre el pla de Bolonya. Si aixo passa, es tornara a dir que el resultat de les eleccions es invalid pel baix nombre de vots?
Fins al proxim claustre.
La universitat va iniciar fa anys un canvi anomenat adaptacio a l’EEES (Espai europeu d’educacio superior) i que la UB pretén acabar-la el 09/09/09. Per que hi ha tantes queixes sobre el que es coneix “pla de bolonya”?
L’EEES preten unificar les carreres europees de tal forma que si un es treu el titol a Barcelona, aquest estigui homologat a la resta d’Europa. Pero una idea tan logica, en un principi, esta degradant l’ensenyament superior espanyol encara mes. Quin és l’error?
L’error es pretendre aplicar un sistema pedagogic anglosaxo a una societat mes aviat mediterrania. L’error es fer uns graus on el primer anys de carrera es un tercer de batxillerat. L’error es fer baixar el nivell de l’ensenyament superior, en comptes de fer pujar el nivell de l’ensenyament secundari. L’error es que el primer any de carrera es donguin 12 credits de llati o grec, quan fa uns quants anys els estudiants de BUP sortien molt mes entesos en aquestes llengües. L’error es que els politics volen fer de la universitat un espai inaccessible per a qualsevol persona que treballi i vulgui estudiar…
ens volen convertir al borreguisme i nosaltres ens deixem…
ø! 