El monstre de les sabatilles

Corria per casa meva una llegeda que no em creia pas. Des de petitet vaig estar escoltant cada nit com mon pare m’explicava la història d’un èsser que habita en la nostra llar. Ma mare, quan començava a sentir parlar d’ell marxava a la sala més allunyada.

Aquest èsser era un monstre pelut, però suficientment petit com per poder-se amagar sota els armaris; tenia uns ulls molt grans, ja que així podia veure-s’hi millor per la nit; el seu cos era tan lleuger que ningú l’escoltava caminar, encara que estigués al teu darrere; la seva presència es notava solament per un suau descens de la temperatura, producte del seu especial poder de fer còrrer més lent el temps. El seu aliment preferit eren els peixets de plata que creixen per la pols i els seu passatemps, el de robar les sabatilles als membres de la casa on vivia.

Quantes sabatilles s’han perdut per culpa del Monstre de les Sabatilles! Però que en fa ell? Les amaga en algun racó esperant que hom vulgui començar a jugar amb ell. Llavors mon pare mirava per tota l’habitació, començava a parlar fluixet… per això fills meus heu de ser ordenats i no deixar mai les sabatilles tirades vés a saber on, ja que és quan el Monstre millor actua.

Jo no em creia pas que existis tal monstre, de fet sempre acabaen rient i fen bromes sobre aquest, però durant aquesta darrera setmana sembla que hagi sortit del món imaginari per fer-me la vida impossible. En serio, cada dia em trobo unes sabatilles diferents que intento deixar en un lloc determinat, però després quan a la nit torno a casa, ja no hi són i m’haig de passejar descalç i m’ecostipo… Maleït Monstre de les Sabatilles!!

6 comments on “El monstre de les sabatilles

  1. El seu pare també s’inventà el monstre de la roba bruta, el monstre dels plats de després de menjar, el monstre dels interruptors, el monstre del gos?

  2. Laura ha dit:

    potser a casa meva també hi ve, ara mateix no trobo les meves sabatilles d’anar per casa d’hivern, no sé on les vaig posar l’any passat! i vaig en albarques per casa i ara mateix tinc lleugerament fred als peus!

  3. Crític de cine ha dit:

    que no enteneu què passa?? no existeix cap monstre de les sabatilles, passa que les sabatilles tenen vida pròpia i s’amaguen només de pensar que hi tornarem a ficar-hi els peus. Siguem sincers, a ningú ens agradaria que ens trepitjessin cada dia, que ens arroseguessin pel terra i, a més, que haguéssim de suportar una pudor horrible.

  4. ajajaj
    Molt bon conte! Un dia et passarà com ami, que en mig d’una mudança trobaràs 256.965.896 parells de sabatilles en els racons més insospitats!

  5. conjuntbuit ha dit:

    Al final s’ha descobert la veritat!!

    Eren els meus germans!! Són molt graciosos, havia arribat a creure en un èsser totalment imaginari…

  6. Sabatillad'hivern ha dit:

    Bonica i entranyable història… Ón para avui dia el montre de les sabatilles? Continua a casa teva? O va passant d’una casa a l’altre? Pot ser que n’hi hagi més d’un? A mi em cau bé el monstre aquest…pobret, només vol jugar…Pot ser que ara estigui a casa meva? Per si de cas, avui deixaré les sabatilles ben posades a la vora del llit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s