La vida universitària és un microcosmos ben curiós i digne d’estudiar per a poder extrapolar conclusions a la societat. Per exemple, si miréssim quins són els resultats de les eleccions als estudiants ens adonariem que la majoria dels barcelonins que estan estudiant a la UB no van a votar o s’abstenen reflexionant abans, també que el mapa polític universitari dista molt del parlamentari, on els que tenen el control dels seus electors/socis de sindicat són els nacionalistes/independentistes/comunistes/feministes/… del SEPC; partit suposadament d’esquerres i alternatiu que actua com el Partit Popular.
Un altre exemple curiós a analitzar és el dels moviments socials anti-quelcom, en aquest cas els anti-bolonya. Som molts els que vam començar a veure la problemàtica de la seva mala aplicació tres o quatre anys enrere, però aleshoresningú semblava preocupar-se suficientment. Alguna manifestació de tan en tan, alguna xerrada demagògica i poca letura de la llei. Així fins que va arribar el curs 2008-2009, aleshores… Ostres! Que l’any vinent apliquen els graus!!! Surten assamblees com bolets, s’organitza una “lluita” estudiantil que esta guiada per una colla de radicals que confonen els discursos, es produeixen altercats que surten a la televisió obrint debats esterils sobre l’educació superior, vagues, vagues i més vagues perjudicant als mateixos estudiants (de que serveix que un estudiant faci vaga?? Quan vegi clares les conseqüències pejoratives per a la Universitat potser en parlo bé…) i posant-se els professors en contra… i tot per a res.
Ha començat el nou curs, s’estan aplicant els graus a quasi totes les universitats espanyoles, les assamblees estan dissoltes pels seus problemes dialectals i pel fet de que el fervor de la comunitat universitaria s’ha apagat tan ràpid que gairebé ha semblat un parpellejar aquesta lluita. On estan? Per on corren els que feien performances pel bé de la universitat pública? No ha de continuar la critica constructiva? O es que el que volien era una excusa per enfrontar-se a l’autoritat l’últim any que passaven a la universitat?
Aquesta setmana han començat els judicis pels que estaven a la tancada. Només desitjar-los sort, però que pensin que tanta lluita no va servir per a res…
ø! 
si, a vegades sembla que no serveix de res opinar, què hi haurà quatre que faran el que vulguin…
no ha servit opinar a l’entitat on hi participaves voluntàriament, ni a la universitat, ni canviar el partit polític d’un municipi, ni el no a la guerra, ni la participació ciutadana per aprovar un projecte de canvi d’un carrer, ni…
Doncs si, tens tota la raó del món, sembla que el moviment anti-Bolonya s’ha dissolt sense deixar rastre. La realitat és que encara no me’n he acabat d’adonar de que ha passat amb tota aquesta història.
suposo que s’han donat per vençuts. Jo ja he acabat la carrera i per això m’he desenganxat d’aquest moviment (si alguna vegada hi he estat de ple), però està clar que la lluita ha acabat.
Un altre cas: després de la multitudinària manifestació de mestres en contra de la nova “llei d’educació de Catalunya” (LEC) el senyor Maragall va dir que es posaria en funcionament dita llei fos com fos, sense fer cas dels mestres.
Compodem lluitar contra feixistes així, que els sua la p… el poble i els treballadors??
Igual es que el seu únic interés era liar la troca una estona, que estar al bar tot el dia també té el seu cansanci, inlús per la pijeria revolucionaria de Sant Gervasi que, com li paguen la carrera els papis, poden fer un any seguit de vaga!