De mà en mà

Corríen les primeres hores del matí de l’u de Gener quan el seu primer amo el va comprar desesperat a l’estanc número dos del carrer major d’una ciutat qualsevol que anomenarem L’H, el pobre home estava desesperat per poder comprar el seu tabac i poder trencar la seva promesa de deixar de fumar poques hores després d’haver-la fet, d’aquí venia la seva desesperació a l’adonar-se que no tenia foc. Durant un temps van compartir sopars romàntics, partits de futbol i cerveses amb els amics fins que un bon dia va decidir canviar d’amo.

Pels mitjans de febrer, en ple carnestoltes, restava estirat damunt una taula impregnada de diverses begudes alcoholiques caigudes durant la nit. Una bella noia disfressada de Fotolog li feia gràcia el seu vestit de floretes liles i taronges sobre un negre mate, a part de que el necessitava urgentment. Així va ser com va aconseguir una nova companya de viatge que se l’endugué a l’estranger, posarem a Alemanya mateix, on va estar fent de company de pis de la noia que es veia que havia anat d’Erasmus. Un dia va venir un grup d’amics seus a visitar-la i aleshores el nostre intrépit encenedor (per si hom no ho havia captat) va voler tornar a la terra dels fumadors barcelonins. No se sap ben bé va acabar a la butxaca d’un dels amics de la noia que ja en tenia un, potser és dels tipics nois que demanen foc quan en tenen.

La primavera resorgia amb força pels carrers que havia abandonat uns mesos enrere i allí el seu viatge de mà en mà va començar a fer-se molt mogut. Al bar de la facultat de filologia eslava va ser agafat per un estudiant de primer curs, al cap d’unes hores l’encenador es va veure perdut pel metro fins que uns “cholos” el van recollir, però com que aquell estampat tan hortera no els feia el pes el van regalar a unes noies tot intentant lligar amb elles. Les noies a la discoteca el van deixar al company de l’institut que fumava per que creia que aixi potser alguna noia el miraria, però en realitat aquest chaval no fumava i va donar-li al seu pare per que a ell no li feia cap falta. El pare va haver de donar l’encenador al seu cap de la obra on treballava que hores més tard el va perdre al parc, lloc en el qual uns rastes el van utilitzar per fer-se un porros. No obstant la policia els va requisar el costo i de pas l’encenador, ja que els policies no en tenien i no podien liar-se’n un sense foc.

Al final, un dels policies resultava ser el company de pis del primer amo de l’encenador que encara s’enrecordava d’aquest i es posà d’allò més content de recuperar-lo encara que estigués completament buit.

La moralina d’aquesta història és que els fumadors són una espècie animal la qual un de cada vuit es comprar encenadors i la resta els treu d’on pot, un xic ridícul si pensem que costen menys que un paquet de tabac i duren molt més.

2 comments on “De mà en mà

  1. madebymiki ha dit:

    Quan jo era jove es lligava (o mirava de lligar) amb un zippo, fins hi tot havia gent que feia malabarismes espectaculars amb l’encenedor. Jo per sort ni fumo ni he fumat mai…

  2. ajajaj Jo confesso que mai he comprat un encenedor i que a casa meva en tinc una dotzena de procedència ignota! I aixó que fumo un paquet cada dos mesos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s