Ha acabat la història?

Bé, després d’un breu o llarg perióde de pausa per exàmens de recuperació (aprofitant que amb la licenciatura encara seran possibles i em permeten perdre el final de l’estiu…) intentaré exposar la qüestió que més m’ha interessat. Prego als historiadors que provin de ser el màxim de benevolents amb mi, en cap moment m’estic carregant la seva feina…

<<No future>>

A partir d’aquesta afirmació en un principi nihilista i sense cap mena de rerefons podem arribar a respondre a la qüestió sense gaire por. Però abans millor exposar d’on surt la idea del final de la història i com al llarg del temps s’ha anat interpretant.

Tot sorgeix d’un tal Hegel, que creia que al trencar-se la relació dialectal dels events (on A és superat per B, com per exemple l’edat de pedre és superada per la de coure) s’assoliria el final de la història, ja que el progrés hauria arribat a últim terme i la humanitat assoliria per fi la perfecció (idea que ve donada per tota la metafísica grega i, sobretot, de Plató i Plotino). Per Hegel el final de la historia havia arribat amb l’entrada de Napoleó a Alemanya, ja que això significava l’arribada dels valors il·lustrats. Partint de la dialectica hegeliana Marx va idear el marxisme, on les relacions dialectals no eren tant de progrés si no més bé de lluita entre classes. Això ja ho sabem tots, com tambe sabem que per Marx el final de la història acabaria amb el marxisme, ja que no hi haurien classes i per tant ja no hi haurien lluites. Més tard va aparèixer un tal Kojève, pensador francés, que veia que el final de la història era el triomf de la revolució russa. Aquesta visió esta. evidentment, influenciada pel marxisme. D’altra banda hi ha Fukuyama. Aquest, pensador americà, va veure el final de la història en la caiguda del mur de Berlín el 1989. Per afirmar això es basava en el fet que s’establia un nou ordre mundial on ja no h havia la dialectica entre capitalisme i comunisme, sinò que el capitalisme havia triumfat arreu del món (exceptuant Cuba, China, Vietnam…).

Anem més enllà i situem-nos en l’actualitat. Parlem de l’ocàs del futur. Actualment no hi ha cap sensació de que les coses puguin canviar, mirem el futur i la major part de la societat es veu igual que ara, potser amb una casa més gran, fills i cotxe nou, però sense que hi hagi cap canvi radical en la seva existència. Hem perdut l’ideal revolucionari perque ja no veiem història possible, el futur ha mort en mans del capitalisme i l’apatia general de la societat. I si ha mort el futur, com podem afirmar l’existència de la història? No hi ha història en termes marxistes ni hegelians, ja que no hi ha moviment cap al progrés de la humanitat, sols hi ha progrés tecnològic i, apurant molt, científic… potser l’últim gran event històric va ser l’atac de l’11-s a EUA, però això tampoc sembla haver canviat les coses.

Tot segueix igual i som pocs els que tenim la falsa esperança de creure que algun dia passarà quelcom que canviarà la concepció del món. El lema punk dels ’80 ja deien que no hi havia futur, però aquesta afirmació actualment va molt més enllà, el <<no future>> significa també el final de la història com fins ara s’entenia. Ara la història futura no sembla tenir entrada en les nostres imaginacions més enllà de voler ser conegut i famós dins de l’historicisme.

8 comments on “Ha acabat la història?

  1. MadeByMiki ha dit:

    Hi ha un gran esforç per fer creure a tothom que les coses no poden canviar, darrera d’això hi han molts interessos i moltes “distraccions”. De moment seguim contents i enganyats

    Per cert, ja era hora que tornessis “a la vida”, bentornat!!!

  2. aleix ha dit:

    ei Xavier, encara que m’ha agradat la teva exposició em sembla que tú i jo tindrem dialéctica jajajjaja

    Disulpem el meu català…

    Jo penso que es impossible un final de la historia pq penso que, a nivell individual, sempre hi hauràn conflictes interns amb el insconscient i, per tant, diferents formes de que la conciencia gestioni aquest conflicte. Com a producte d’això, a nivell social, sempre es configuraràn diferents mentalitats. No nego que ara hi haguès una més visible i dominant, pero tampoc li donaria un percentatge de domini preocupant. No penso que hi hagi monopoli, ni molt menys.

    Penso que la ciencia està en conflicte (no necessariament) amb l’espiritualitat de les religions i, en general, amb el pensament alternatiu (medicines alternatives, orient, tradicions esotèriques, etc). Si ens posem a enumerar aquestes visiones alternatives podriem omplir pàgines o pàgines, i si contabitzessim seguidors ja no vegis…

    La meva tesi seria que la unió de l’esperit i la raó significaria el fi de la historia, y aquesta unió, aplicada masivament, em semba un contrasentit (al menys no he veuria molt molt lluny).

  3. conjuntbuit ha dit:

    Miki: I tan que era hora, de fet tinc un parell de cròniques vacacionals per desenvolupar que molt segurament es quedaran guardats al calaix de la mameoria…

    Aleix: Primer de tot dir-te que aqui pots escriure amb l’idioma amb el que et defensis millor, costa molt reflexionar en un idioma i provar d’escriure¡l en un altre.
    Despres dir-te que la historia sempre estara avanánt, encara que crec que s’ha arribat a un punt on no es te aquesta visio de futur i per tant, la mort del futur es el final de la historia. Pot semblar evident que sempre hi haura diferencies entre cultures que mouran el progres, ja sigui orient-occident, comunistes-capitalistes, cientifics-mistics…
    Pel que fa als conflictes interns, tots en tenim, pero la idea en qüestió que volia exposar és que quan ja no hi ha vistes/expectatives cap a la possibilitat, la historia es queda en l’estudi del passat i no en una entitat.

  4. RS ha dit:

    No he arribat a comprendre mai que pensadors de la talla dels que descrius pensessin en la fi de la història. En el món present (una altra cosa seria anar a la metafísica i plantejar-se si en realitat existeix res o no) mentre hi hagi temps, moviment i incertesa hi haurà història. Per altra banda no crec que haguem d’esperar cap event especial perquè la història canvii, els events els fan els homes o són portats a fer-los per algun tipus de força superior creada al fi i al cap pels homes mateixos (canvis de paradigmes, moviments de masses, etc…) però el que tinc clar és que si algú realment es planteja un canvi històric no es pot quedar aturat esperant que vingui, s’ha d’aixecar i començar-lo a fer possible, perquè sol no es arribarà.

  5. aleix ha dit:

    Bien, Xavi, utilizaré el castellano y aprovecharemos el bolingüísmo jejej

    Opino que la historia se ocupa del pasado, diría que es por definición lo único que hace. Lo que pondría en duda es ¿Cuándo se ha tenido una visión de futuro? Bien que se pueden hacer predicciones a corto plazo pero la complejidad del mundo es tal que difícilmente alguien se atreve a hacer hipótesis de lo que pasará a largo plazo. Hay muchos factores que se nos escapan porque no somos ni visionarios ni estamos en los círculos de máximo poder de las naciones y multinacionales (que también tienen un importante papel en la historia, claro…). En cualquier caso, el mundo lo pienso como cualquier otro organismo. Está siempre en movimiento, creciendo, aprendiendo, equivocándose, rectificando, enfermando, etc. No ser concientes de ello no implica que esté estancado, simplemente ignoramos hacia dónde vamos.

    Esto es como cuando Faraday desarrolló la dinamo y revolucionó el campo del electromagnetismo, o como cuando Volta inventó la pila. En ambos casos, y en infinidad de casos de otras innovaciones, el rumbo de la historia iba a quedar radicalmente condicionada por el genio de unos pocos hombres. ¿Y la máquina de vapor y el motor de combustión? ¿No supusieron toda una revolución?

    Entonces, decir que no hay progreso me parece algo más propio de nuestra mente plana que de que sea así realmente. Y es que ahora mismo estamos viviendo importantes transformaciones mundiales como el cambio climático (ojo a los casquetes polares porque regulan la temperatura de la Tierra), la crisis financiera, agotamiento de recursos primarios como el petroleo, crisis espiritual y religiosa, innovaciones tecnocientíficas (biotecnología, nanotecnología, etc), comunicación global a través de internet, etc

  6. deambulant ha dit:

    RS, un plaer tornar a coincidir en tú en una rallada mental! Entenc el que dius però primer de tot s’hauria de definir el mot HISTORIA. Entendre la història com a una ciència social que s’encarrega d’estudiar el passat de la humanitat i trobar.li a aquest passat una lògica, uns motius i un fi a on es projecta és una visió moderna de la història. El postmodernisme ha vingut a carregar.se aquesta idea i a veure en el concepte de progrès i de concordança entre uns fets i els altres quelcom sense sentit.
    Per això jo distingiria la idea del final de la història en pensadors com Hegel, Kòjeve o Fukuyama, que parlen de un final de la història pq aquesta s’ha fet plenament, és a dir, acceptant que existeix LA HISTÒRIA. De un altre grup, que serien els postmoderns, que neguen que es pugui parlar del concepte d’HISTÒRIA. Els primers creuen que en la història d’occident va haver un punt on ja no es podia anar a més i que la resta d’esdeveniments, que obviament anirien passant, no portarien cap canvi. Hegel, i Kojève al final de la seva vida reconeixerà que Hegel tenia raó, dirà que el final està en el Govern francès post-revolucionari que fou l’extensiva expansió dels ideals de la revolució francesa (llibertat, igualtat, fraternitat). La idea és que ningú voldrà mai negar aquests principis revolucionaris i això portarà a que s’acabi aquesta dialèctica d’ afirmació de quelcom i la seva posterior negació. Però ells creuen realment que el camí traçat fins llavors portava a l’home a entendre aquests ideals com allò suprem. En canvi podem veure la idea de final de la història en autors que solem classificar com a postmoderns (com Vattimo, Rortry…) que defensen que la modernitat ha fet aigües, que no dona més de sí, que és el fracàs del projecte il.lustrat. El somni de la raó, de la idea de que la veritat ens portava a millorar… tot allò era una il.lusió. La història és una categoria de la il.lusió moderna. La idea de progrès és una falàcia. Però, tot i així, no negaràn que pugui existir una història en minúscules, un anar fent molt diferent de l’ideal modern d’història i del que entén Hegel com a història. Per això quan parlem del final de la història inevitablement hem de triar a partir de què diem que estem al final de la història.

  7. Tots els pensadors que han rpedit un fia a la història han acabar errant i mentjan-se les seves pròpies paraules, de eft Fukuyama va admetre el seu error un cop caigudes les torres bessones.

    Es molt fàcil fer models teòrics per explicar el passat, peró tots resulten inútils alhora de predir el futur, doncs el nombre de variables a analitzar és tan elevat que no existeix cap màquina capaç d’evaular tamanya ecuació.

    MArx es va deixar endur per els models explicatius de l’evolucionsime unilineal, tan de moda a l’antopologia decimonònica, que no es va adonar del parany idealista que entranyava la teoria.

    La història existiran mentre existeixin humans, I’m sorry pels que vulguin treure’m la feina, però es així!

  8. RS ha dit:

    Ei Deambulant! bé, després del teu comentari no em queden paraules, només dir que penso que el comportament humà és tan impossible de predir que la història seguirà existint. Estic segur que els valors canviaran, crec per exemple que veurem un renéixer de les religions, dels conflictes ètnics i nacionals, de la voluntat d’interessos per imposar-se a d’altres interessos, de canvis i moviments d’hegemonies que portaran canvis de paradigmes etc; a ningú se li hauria acudit fa només un any que alguns comencessin a parlar del model xinès, de control estatal i manca de democràcia com a model a imitar (bancs públics i empresa privada), o que la globalització ens fes replantejar la simple utilitat dels estats tal i com els coneixem o que la inmigració ens posés en contacte amb llengües, cultures i visions del món que desconeixíem. Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s