EUROPA ARDE
Revoluciones de papel utópico
arden por sus tristes ideales.
Europa se apaga en su incultura,
sus luces se funden por todos sus males.
Ya nada reluce a nuestro alrededor,
la oscuridad llena cada rincón de las calles.
Revoluciones de papel utópico
arden sin temor.
Soledades sumadas, eso une nuestro ser.
Ese ser que del que todos quieren beber.
Salgo a la calle, el barrio sigue vacío,
la noche no me deja ver
la belleza que se ha perdido.
Me enciendo un cigarro, buscando a un amigo,
una llama arde,
quemando el papel maldito.
FUMADORES DE FILTRO
Desesperación,
nerviosismo impulsivo.
Humo que no se encuentra
entre pensamientos vacíos.
Fumadores de filtro,
¿donde esta vuestro límite?
Una línea separa el sabor (?¿)
del gusto de la muerte.
Fumadores de filtro,
¿Acaso esto de algo os sirve?
Relajados miráis
vuestros sucios ombligos,
llenos de ceniza,
de simple egoísmo.
Fumadores de filtro
pena me da vuestra mente inactiva,
vuestra triste apatía.
Melancólicamente paseo mi mirada.
Solitario devenir,
el del pensamiento que araña.
Desgraciado ser,
el que fuma seis caladas.
Eii! S’et dona prou bé al poesia eh!! M’han agradat les dues força!
La primera m’ha recordat al film “Europa” de LArs von trier, molt recomanable!
doncs jo prefereixo la 2a… és Europa o Espanya? crec que allà tenen un nivell molt superior a aquí, però tampoc no ho conec
Es europa ja que es el continent de les llums de la rao, del somni il·lustrat que s’apaga, si es que mai va estar ences…
Agafo la recomanacio AG!