Després de més d’un any deixant el bloc en coma pel benefici de Rupcultura, he decidit tornar allà on va començar la meva experiència dins del món d’escriure a Internet. I quina època millor per fer-ho que a l’inici d’un 2012 que no serà la fi del món però si la possible fi de l’estat del benestar a Espanya?
Estimat 2012,
Aquest últim any ha variat molt la meva vida, cosa que m’ha portat a madurar considerablement en certs aspectes, i a continuar sent un irresponsable en d’altres. Els projectes s’han anat acumulant i creixent a mesura que el passat 2011 avançava. Alguns amb un final feliç, d’altres encara en procés i uns quants de manera desastrosa. Teatre, música, associacions varies, carrera, blocs, feina, 15-M… Masses coses, massa difícil ha sigut escollir prioritats. Però això són valoracions personals que m’han de dur a ser més prudent a la hora d’actuar i d’escollir nous camins als quals emmerdar-me.
Ara toca pensar en el futur que ens planteges, cosa bastant negre la veritat.
En el pla personal, millor no pensar-hi… sobreviure.
En el pla social, millor no pensar-hi… esperar.
En el pla polític, millor no pensar-hi… desencant.
En el pla internacional, millor no pensar-hi… temor.
En el pla creatiu, millor no pensar-hi… decadència.
Però, malgrat que l’esperança s’esvaeix com el fum en el blau cel, aquí estaré, de retorn al meu bloc per tal de plasmar pensaments, històries, experiències, opinions. Tot allò que cregui convenient.
Ha arribat el moment de tornar a fer que aquest conjunt buit s’ompli.
ø! 
Ja era hora!!! Per aquí ens continuarem trobant. I no et preocupis, que aquest 2012 serà genial. Com vols que no sigui així si vam començar l’any amb el Catan?
Ben tornat!!, et veig carregat d’optimisme… o més aviat realisme.