Vora el mar

Les mans t’acaricien el cos per carreteres infinites, entre muntanyes i valls. Cada camí nou és diferent, encara que el recorregut sigui anomenat igual, un camí que desemboca al nostre estimat mar. Les cales mostren el fons d’un mar d’interrogants, on cada códol és un sentiment oblidat. En la pineda de la imaginació una veu respira a prop meu, m’inspira nous instants… instants deslleials, llunyans als que observen uns ulls cansats de cercar respotes i tan sols veure onades perdudes dins la ment de la humanitat.

4 comments on “Vora el mar

  1. Woo!
    Ara t’atreveixes amb la prosa poètica i tot?
    Quina versalitat d’estils!

  2. blanco-nuclear ha dit:

    la acaricio, la toco a más no poder! pero tiene menos curvas que una pista de aterrizaje…

  3. conjuntbuit ha dit:

    AG: En certa manera, sempre he tendit mes a la prosa poetica que als escrits mes, diguem-ne, academics… el q passa es que la meva prosa tendeix ser curta, pero alhora intento que sigui lo mes intensa possible.

    BN: jejeje, m’agrada la teva reflexió.

  4. oRioL ha dit:

    He entrat molt cops però fins avui no m’he decidit a escriure… però aquest text m’ha cautivat i m’ha posat tonto… molt bé nano!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s