24h: soledat sense fums…

En un d’aquells intents desesperats per demostrar-me que puc fer front a les veritats que m’he imposat, he tirat endevant una acció que temps enrere era més fàcil de suportar… poder estar mes de 24 hores sense fumar… durant els mesos laborables intento marcar els diumenges com a dia sense fum, pero ahir va sorgir per que si… a l’arribar a casa rebentat d’una setmana bastant activa vaig decidir fer un dia de descans de vida social i alhora deixar descansar els pulmons.

Tinc claríssim que al sortir el carrer el primer que faré serà encendre un nou cilindre de mort escollida… Com és que l’èsser humà es crea vicis? El sexe no és un vici, per molt que la esglèsia ens ho vulgui vendre així… en canvi l’alcohol i el tabac, que durant molts anys han estat una mostra de maduresa i simbol de rebelió, si que son uns elements que ens destrossen el fetge i els pulmons.

Estic critican algo? El cervell va massa ràpid i el text esta quedant bastant poc clar… es el que em sol passar quan tinc absencia de nicotina i a sobre, per fustigar-me mes encara, penso en ella. La musica corre entre les venes de la ma, fent-me escriure sense parar, un impuls que em relaxa molt mes que cada inspiracio grisa que crema els meus pulmons deixant-los del negre més impur que no podré veure mai en vida… sols una simple autopsia mostrara a tots els meus essers estimats qué m’ha matat…

Deixa-ho, deixa-ho!! diuen veus internes… pero no em veig capaç de viure envoltat d’una realitat rapida, nerviosa, clara, neta, i no sentir aquell dolor al respirar que em recorda cada mati que estic despert en un mon que en pocs instants m’agrada…

Aquest text es una paranoia… es el problema d’escriure el primer que se’t passa pel cap… proximament, quelcom de major nivell… espero que aquest post sigui d’aquells que ens deixa a tots sense res a dir…

o no…