Sobre “Mestres” de TV3

Ja tenim aquí un nou cameo, en aquest cas del Crític de Cine, amic que no es dedica només a mirar pel·lícules tot el dia com algú es pot pensar. En aquest cas ens presenta una crítica sobre la nova sèrie de TV3 “Mestres” des de la visió del professional. Desitjo que us agradi!

Fa uns dies, TV3 ‘la nostra’ va estrenar un programa dedicat íntegrament als ‘MESTRES’. Un programa on mestres, alumnes, escriptors/es, actor i actrius i d’altres personatges reconeguts llencen missatges positius a la societat sobre la tasca que realitzem els docents arreu de Catalunya. Sincerament, penso que és una estratègia més del govern per fer ‘de les seves’. Per què? Anem a pams.

On és la part negativa de ser mestre?

Qualsevol que vegi el programa acaba pensant que ser mestre és una feina meravellosa a temps complert. Que ens passem les vuit hores que estem dins l’escola gaudint i emocionant-nos, que no hi ha temps per fer feines feixugues, per assistir a llargues reunions o per patir conflictes amb alumnes, familiars o altres mestres. És cert que les parts positives superen de carrer les negatives a l’escola, però reflectir només les positives és un acte de demagògia.

El problema és que quan els alts càrrecs del departament vegin el resultat, podran veure unes escoles sòlides, sense fractures, on tot és perfecte i, per tant, no calen grans inversions. Per favor, fotem-li als polítics la veritat de les escoles als morros, perquè la imatge del programa contrasta massa amb les recents manifestacions i mostres de rebuig cap a la gestió del govern.

Casos concrets

El programa es nodreix de casos específics de persones amb noms i cognoms que deixen entrar les càmeres a la seva aula. I què ens ensenyen? Doncs 5 minuts en total de les cinc o sis hores que els alumnes es passen dins l’aula. Res de conflictes, res d’alumnes amb necessitats educatives, ràtios reduïdes,… No us ensenyen com no podem atendre un alumne de forma individualitzada perquè no disposem de recursos humans suficients; com queden 24 alumnes desatesos perquè algun infant no ha pogut aguantar les seves necessitats vitals i se l’ha de canviar o com mestres de secundària són menyspreats per alumnes i famílies. No us expliquen que la intenció del departament és reduir plantilla i augmentar les ràtios l’any vinent.

No dubto de la professionalitat de les persones que hi surten. Tot al contrari; tenen tota la meva admiració. Però de ben segur que durant tot el dia que els va estar gravant van sorgir coses negatives que ‘no quedaven bé en el muntatge final’ segons la direcció del programa. I això em planteja la següent pregunta.

Per què un programa dedicat als mestres ARA?

Diran que ho fan perquè la societat vegi la importància de la tasca docent i es recuperi la valoració que els mestres tenien fins fa un anys. Jo no m’ho crec. Quina casualitat que aparegui un programa d’aquestes característiques alhora que s’anuncien retallades i canvis en el sistema educatiu. Aquest programa el considero una ensabonada descomunal cap als mestres perquè estiguem contents i per donar una excusa més a la societat per dir allò de ‘No et queixis, que ets mestre’

M’agradaria que la gent, en veure aquest programa recuperi la fe i la confiança en els mestres d’arreu, però em penso que la reacció serà la contraria. I el govern ja hi compta amb això.

Mítings i Debats

L’altre dia al teatre on treballo va haver-hi un míting de CiU per a la gent de L’H i Cornellà, coneguts bastions de la convergència. Per sort no vaig haver d’assistir, malgrat l’aparició estelar d’en Pujol pare que va fer omplir les 215 localitats de jubilats ansiosos d’escoltar el seu heroi i tenir caramels gratis.

La qúestió, no obstant, no és aquesta. Les campanyes electorals basades en mítings són una farsa, un espectacle per als de casa, on es parla molt i no es convenç a ningú. És a dir, que són completament inútils i a sobre tenen molt més ressò mediàtic als mitjans que qualsevol debat. I el pitjor de tot és que gran part d’aquests actes estan subvencionats amb els nostres diners, quan a la majoria de la població no els interessa gens ni mica. Els mitings són un robatori consentit.

Per altra banda tenim els debats, com el d’ahir de TV3. És aquí on es veu per on aniran els trets, quins són els polítics més ben preparats i quins repeteixen constantment el mateix. Cocnlusió del debat d’ahir: CiU pot pactar amb PP i ERC, ICV pot pactar amb PSC o ERC, PSC diu que governarà sol, C’s vol pactar amb tot déu, el PP té la pitjor política que he vist en la mevca vida, en Joan Herrera és el qui vaig veure millor orador, el Montilla estava molt nerviós però cap al final va deixar anar una gran perla (Ara CiU i PP es barallen però acabaran pactant), Puigcercòs repetia tota l’estona el mateix (el pacte fiscal, Espanaya ens roba), el Mas parlava amb una gran seguretat que guanyarà i evitava qualsevol pregunta compromesa i el Ribera va mostrar-se moderat fins que va sortir el tema de la llengua.

Com a votant a favor del vot nul em sentia molt interessat per escoltar que proposaven i com es tiraven ganivetades a tort i dret. Curiós que els partits minoritaris eren els més atacats (PP amb l’economía, C’s amb la llengua i ICV amb les infraestructures), era com si els majoritaris tinguessin por de perdre vots cap a una banda i altra, mentre ERC sols rebia crítiques del PP. Una cosa que es va repetir des dels partits del Tripartit era clara i lògica: No es poden augmentar les ajudes i mantenir l’estat del benestar (si és que existeix) abaixant els impostos.

Total, que amb dues hores de debat vaig escoltar i valorar molt més els polítics que ens han de governar que no pas veient les notícies sobre els mítings que es fan dia rere dia. Més debats i menys actes per pujar l’autoestima dels caps de llista.

Jo no t’espero!

S’acosta la visita del Papa Benet XVI, i tal com li vaig prometre a en Miky durant els dies previs de la vaga, toca fer uns quants especials sobre la religió i sobretot el catolicisme.

Per començar criticaré la campanya Jo no t’espero per certes coses que no entenc. En la seva web (aquí) apareixen tots els actes que faran les entitats adherides. És aquí on entra allò que no comprenc. En primer lloc hi ha la concentració contra la visita del Papa el Dijous a les 19h a plaça SANT JAUME, no acabo de entendre quina lògica té fer-ho un dijous quan la visita es farà el cap de setmana… potser algú dels que la organitza vol anar el diumenge a veure’l però no vol quedar malament amb els seus col·legues. Per altra banda hi ha un dels actes que sembla més la promoció i la cerca de diners que no pas un acte reivindicatiu, és el festival Habemus Party, que sembla el títol d’una festa universitària dirigida als estudiants d’Erasmus. Tot i això, considero que la iniciativa esta bé si mou als barcelonins  manifestar-se contra una visita que els costarà molt cara.

La següent crítica, i última per avui, va contra TV3. Aquesta cadena pública que a vegades sembla defensar la laïcitat va estar més d’una setmana bombardejant els telespectadors amb notícies cada dia sobre les bones accions que fan algunes associacions crisitianes. En comptes de fer publicitat dels grans valors que se suposa que té la religió, hauria d’haver fet un treball imparcial mostrant com hi ha associacions actives que fant front a la pobresa tant cristianes com laiques. Les institucions públiques haurien de ser imparcials, cosa que TV3 ha demostrat molts cops, però que vés a saber perquè amb això se’ls ha vist el plumero.

Fins aqui el post d’avui… demà més!