Diari de supervivència urbana

Capítol II: Presentació i quelcom més.

El nostre protagonista és un noi jove, pròxim a la trentena, que viu a les afores de Barcelona, en una de les tantes ciutats dormitori de l’àrea metropolitana. És estudiant de tardes a la UB, i pels matins treballa per tal de poder pagar-se el lloguer, els estudis i la vida social que té. Ell es diu Jaume, té parella i comparteix pis amb dues persones més en situació semblant a la seva.

Com a bon estudiant en Jaume no té carnet de conduir, així que dia rere dia es desplaça amb el maleït transport públic barceloní (tal com ell l’anomena). Després de més de deu anys anant amunt i avall per tot arreu, ja fos en tren, metro, ferrocarrils, bus, tranvía… ha descobert i analitzat les parts positives i negtives de cadascú, fent-se una petita llista mental que utilitza cada cop que es veu davant la possibilitat d’escollir entre varies opcions com tornar a casa.

Plou molt, és dimecres i són les sis de la tarda. En Jaume es troba al mig de plaça Catalunya i pensa com pot tornar… la seva llista apareix, des d’aquesta plaça el millor és el tren per tornar a casa; però està plovent, així que agafar el metro és el més sensat, encara que aniràs una mica apretat.

Són la una de la matinada, un divendres, el metro tancarà a les dues, però a prop hi ha una parada de bus nit. En Jaume no s’ho pensa dues vegades, agafa el bus. Abans prefereix esperar un quart d’hora al carrer que tornar a casa envoltat de borratxos liant-la dins els vagons. Masses experiències viscudes de joves encocats trencant seients, borratxos intentant entrar a la cabina del conductor o baralles entre mascles gelosos pel creuament de mirades entre un i la parella de l’altre.

La recomanació d’en Jaume davant cada situació diferent és la següent:

– Quan et dirigeixis cap a alguna banda pensa si és de dia, aleshores no agafis mai el bus perque el caos viari barceloní no et permetrà arribar a l’hora; si fa sol, aleshores, en cas de poder, agafar el tren que no anirà tan endarrerit; si és de nit, si juga el barça… és molt important fer un anàlisis ràpid, perquè sinò et pots trobar que t’has precipitat i portes mitja hora a l’andana del tren mentres veus passar metros buits cada dos minuts.