El sr Wolf i els set immigrants

Ja ha tornat de nou el personatge preferit per tots els infants i joves, el senyor Wolf! Aquell empresari del totxo que era molt dolent i només pensava en poder especular i especular.

Aquesta historia que us explicaré li va passar al Moha, un amic meu marroquí que vivía en un pis pastera al Raval amb els seus sis germans i la seva mare. De tota aquesta familia el més petit era el meu amic, la resta treballaven dur per poder donar al Moha una bona educació i aconseguir així que trobes una feina més digna que la dels seus estimats germans.

L’unic moment del dia que es trobaven tots era a l’arribada del crepuscle, allà xerraven i menjaven l’únic apat del dia (i no perque estiguessin fent el ramadà). Les coses funcionaven bastant bé per a la familia d’en Moha, fins que una nit va aparèixer el senyor Wolf. Aquest home els va amenaçar de denunciar-los a la polica si no fotien el camp de casa, pero no li van fer cas. Durant la setmana següent en Wolf es dedicà a enviar cartes a casa del Moha amb amenaces i, a part, va començar a fer una campanya entre els veïns en contra d’ells.

Una tarda, quan tot havia arribat al seu punt àlgid, quan els veïns els miraven malament i els seus germans tenien por d’agafar cap feina relacionada amb el totxo; la mare va decidir sortir a comprar quelcom per sopar. Les hores passaven i ella no tornava. Quan ja eren les dotze de la nit, el timbre va sonar i el germà més gran va anar a obrir la porta pensant-se que era sa mare, en Moha, en canvi, va optar per amagar-se en un fals terra que hi havia a la seva habitació i que era on guardava la maria.

Un grup de senyors quadrats van rebentar la porta i van començar a pegar a cadascun dels germans fins a estavornir-los, el senyor Wolf va entrar despres, va mirar que no quedés ningú, va deixar una nota per la mare i va marxar cridant per l’escala que si algú el nombrava li passaria el mateix.

‘Fins que no decideixis marxar del pis, no et retornare els teus cinc fills. Ja saps qui sóc.’

Al cap de cinc minuts va arribar la mare i va començar a plorar desesperada, li havien tret lo més preuat per a ella i no sabia que fer, ni si trucar a la policia, ja que si ho feia, potser els retornaven al Marroc. Quan en Moha va escoltar els plors de sa mare va sortir i li va dir que ell l’ajudaria a trobar els seus germans.

El dia següent ens vàrem reunir uns quants a la rambla del Raval, però veient que si ens quedavem més estona xerrant asseguts a terra la policia ens faria fora i intentaria posar-nos alguna multa, vam anar cap a casa el Moha. Allà vam decidir cercar la cova, que era el local on el senyor Wolf feia tots els seus xanxullos, i un cop trobada entrar per la força… no era un pla gaire intel·ligent, però tampoc podiem pensar gaire.

En un parell de dies vam trobar la cova i aquella nit mateixa un grup de vint estudiants universitaris i en Moha amb deu amics més del barri, vam entrar-hi per la força. Després d’una baralla amb molts desperfectes de mobiliari i poc de personal, vam reduïr les forces wolfianes i alliberàrem els germans d’en Moha.

Per desgràcia, els veïns van acabar denunciant el pis on vivien perque, segons deien, s’havien escoltat baralles i perque no eren bona gent. La familia sencera va decidir marxar a un altre lloc d’Espanya més tolerant, excepte en Moha que va acabar batxillerat i ara prova de fer una carrera, encara que les traves per aconseguir beca li dificultin molt compaginar feina i estudis.

Pel que fa al senyor Wolf, es va sortir amb la seva i va fer fora de tot l’immoble als seus habitants, el va tirar a terra i va aprofitar que l’Ajuntament de Barcelona vol canviar la imatge del Raval per proposar fer-hi un luxós hotel al costat de la rambla de l’esmentat barri.

La moralina d’aquesta historia, si es que la te, és que hi ha gent en el nostre mateix barri que ho passa pitjor que nosaltres, que no viuen sino que sobreviuen, i que per culpa de la desinformació tendim a culpar alguns sectors de mals que sense aquests també hi eren.

Els tres germans

Farà cosa d’un any aproximadament, quan la RENFE tenia més problemes d’horaris i els seus combois tendien a aturar-se més que ara, vaig tenir el gust de quedar-me parat entre Sants i Plaça Catalunya dins d’un tren que cobria el trajecte L’Hospitalet-Puigcerdà.  Allà em vaig trobar amb tres germans que es dirigien a la Cerdanya, com que els minuts anaven passant i semblava que allò no canviaria, vaig començar a parlar amb ells.

Els tres germans em van explicar que quan van fer vint anys, sa mare, cansada de que estiguessin a casa sense fotre ni brot, els hi va comprar uns terrenys a la Cerdanya per a que s’hi fessin el que vulguessin. A l’arribar al camp, situat a prop de la carretera que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà, se’l van repartir en tres, una parcel·la per a cada germà.

Les seves vides varen transcòrrer sense cap mena d’ensurt fins que un dia va aparèixer a la vall un tal senyor Wolf, un empresari del totxo que volia canviar la vall seratana per fer un gran complex turístic, amb piscines, hotels a dojo, pistes d’esquí per a tot l’any, multitud de camps de golf, i una petita munttanya per als amants de la naturalesa. Creia el senyor Wolf que així podria reactivar la seva moribunta empresa especuladora.

– Veneu-me la vostra finc ara mateix nois!- va començar a bramar el senyor Wolf.- Sinó em feu cas en patireu les conseqüencies! No sabeu com puc arribar a ser de dolent!

Els tres germans no li van fer gaire cas a les amenaces i s’hi van negar rotundament. La nit següent el senyor Wolf va iniciar la seva nova tàctica comercial. Es va presentar a casa d’en Perla i li va demanar per favor que li vengués la casa i els terrenys que tenia, però el Perla s’hi va negar.

– Doncs si no marxes per les bones serà per les dolentes!

-Que em faràs? Em bufaras la casa? jajaja

– No, te la cremaré!- i dit i fet, el senyor Wolf va treure un Zippo i va calar foc per tota la casa de palla. El Perla va agafar corrents els papers de la vivenda i una destral i va marxar cap a casa del Basku. El Basku estava tocant la bateria tranquil·lament quan va apareixer el Perla tot negre, aquest li va explicar tot lo succeït i el Basku el va relaxar dient-li que casa seva era de fusta i que mai cremaria. En pocs minuts va apareixer el senyor Wolf i li va demanar al Basku que li vengues la casa, però ell s’hi va negar.

 

– Doncs si no marxes per les bones serà per les dolentes!

-Que em faràs? Em bufaras la casa? jajaja

– No, te la cremaré!- i dit i fet, el senyor Wolf va treure un Zippo i va calar foc a la casa de fusta. En Basku i el Perla van agafar els papers de la casa i van marxar corrents cap a casa del Xavier. El Xavier havia muntat una festa en honor a la Tardor, quan van arribar els seus germans els va convidar a entrar i relaxar-se ballant i prenent qualsevol cosa. A l’acabar la festa, els tres germans es van quedar xerrant davant de la llar de foc. Al cap de poca estona va venir el senyor Wolf, va demanar als tres germans que els vengués el terreny o que si no en patirien les conseqüencies.

– Que faràs, cremar-me la casa? jajaja Prova-ho!

Ho va intentar una vegada i una altra, pero sols embrutava la façana. El senyor Wolf va decidir esperar a que els tres germans s’adormissin. En Perla, el Basku i el Xavier es van quedar adormits davant la llar de foc, quan aquesta es va apagar, el senyor Wolf va decidir pujar per la xemeneia i baixar per allà. Però l’especulador no sabia que les brases cremen més que les flames i al posar el primer peu sobre les brases va començar a cremar-se tota la roba. Amb els crits els tres germans es van despertar, van apagar-li les flames al Wolf i el van lligar a una cadira. Un cop fet això van trucar els mossos d’esquadra i se’l van endur.

Els tres germans em van explicar que havien aconseguit que el senyor Wolf no els molestes més, però no van rebre indemnitzacions ni van poder enviar a la preso al dolent de la historia.