Somni d’una tarda de diumenge

AVIS!!: No apta per a ments tabus.

Tres estats diferents en la durada d’un somni, tres estats dels quals un em va fer plantejar la meva salut mental o la salut dels meus amics i companys…

Era un dia qualsevol on jo estava fent casals amb un  grup de gent amb la meva edat, tot anava be, era tranquil, jugavem a pilota i tots reiem i ens ho passavem be. Estat de tranquilitat i satisfaccio per treballar amb un bon ambient. De cop…

Un dels nois que coneixia (pero en el somni, en la “realitat” no) va començar a barallar-se amb tot “cristo”, amb una violencia extrema arrencava cabells a les noies, cops de punys i patades a tort i dret a qualsevol que es passés pel davant, fos petit o gran, va començar a trencar els bancs de l’escola on èrem a cops de cap… En un intent de que parés intentava parlar amb ell i fer-li entrar en rao, però era impossible, la ira l’havia posseit i no hi havia manera d’aturar, o si?

Al rebre el primer cop, tot l’odi acumulat cap a diverses persones del meu entorn va sorgir i va fer bategar el cor d’una manera que mai havia sentit, batecs forts i ràpids que bombejaven la sang als músculs i al cervell, impedint controlar qualsevol impuls raciona, de cop èrem ell i jo sols… Vaig còrrer cap al noi, el vaig tirar a terra, li vaig dir de tot, ell no parava, li vaig trencar un braç i alçant-lo el vaig llançar contra un dels bancs que havia trencat, ell continuava forcejant amb mi, el seu cap va tastar la duresa del tronc d’un arbre i el vaig tirar a terra un cop mes, ell es va cagar amb la meva familia i en tots aquells que conec, i boig completament vaig mossegar la seva orella i se la vaig arrencar… per acabar de rematar la feina només l’havia de matar, la seva sang omplia la meva vista, els seus crits m’impedien pensar clar, vaig obrir la boca per arrencar-li la jugular d’una mossegada… just tenia el seu coll davant quan…

De sobte ell havia desaparegut, davant meu un coll completament diferent m’oferia l’oportunitat de besar-lo i d’acariciar-lo, les seves respiracions profundes m’encantaven, la seva pell suau m’encantava, els seus ulls, els seus llavis, tot era satisfacció, no hi havia odi, sols sentiments positius… on estava? vaig alçar la vista, ella estava estirada a la seva habitació, seminua em demanava que l’abraces ben fort i que acabes el que havia començat… al cap d’una estona ella cercava els condons i jo sols pensava en poder penetrar en la seva satisfacció una vegada i una altra, sentint-la gaudir durant una bona estona, sentint aquelles respiracions que m’havien relaxat…

Ara és el moment de que m’ajudeu, estic boig? sóc un psicopata? tinc un problema o l’inconscient és així de juganer?