La Joana i en Guerau eren una parella, si mes no, peculiar. Un dels seus preambuls al sexe preferits era jugar a diverses coses. No havien oblidat encara la infantesa i els encantava passejar-se per la casa nus, jugar a fet i a amagar o intentar paralitzar a l’altre damunt del llit. Però cada mes que passava, i ja s’acumulaven considerablement, les ganes de jugar s’apagaven. Se’ls havia acabat la passió? O es que havien madurat?
Un dimarts d’hivern, quan el fred colpejava el carrer amb duresa, en Guerau i la Joana estaven a la cuina preparant l’esmorzar. Alla va començar una discussió sobre la perdua de passio que estaven vivint, ell deia que estava cansat de fer sempre el mateix, ella que la rutina de veure’s cada dia era aborrida, ell responia que no entenia llavors que a vegades parles d’un futur vivint junts, ella replicava negant que havia dit aixo… els anims s’anaven encenen cada cop més i més fins que la Joana en un arrebat irat va llençar-li el got de suc al Guerau, aquest s’hi va tornar i en pocs minuts la cuina es va convertir en un camp de batalla de sucs diferents.
Pinya, raïm, prèssec, poma, mango, taronja… el terra era un piscina de colors diversos. La parella estava lençant tots els sucs de la casa.La Joana al veure en Guerau mulla’t va tenir ganes de besar-lo per tot el cos i a l’inversa. Caricies amb aroma a coco, fel·lacions de platan, petons amb gust de fruits del bosc… alla al mig de la cuina, damunt d’un toll de sabors fruitals va iniciar-se un dels millors coits que fins aleshores havien mantingut.
Una setmana més tard van tallar. La Joana s’havia enterat de que en Guerau ja havia fet això amb una tal Clara, amb qui li feia el salt de tant en tant.
