Sucs

La Joana i en Guerau eren una parella, si mes no, peculiar. Un dels seus preambuls al sexe preferits era jugar a diverses coses. No havien oblidat encara la infantesa i els encantava passejar-se per la casa nus, jugar a fet i a amagar o intentar paralitzar a l’altre damunt del llit. Però cada mes que passava, i ja s’acumulaven considerablement, les ganes de jugar s’apagaven. Se’ls havia acabat la passió? O es que havien madurat?

Un dimarts d’hivern, quan el fred colpejava el carrer amb duresa, en Guerau i la Joana estaven a la cuina preparant l’esmorzar. Alla va començar una discussió sobre la perdua de passio que estaven vivint, ell deia que estava cansat de fer sempre el mateix, ella que la rutina de veure’s cada dia era aborrida, ell responia que no entenia llavors que a vegades parles d’un futur vivint junts, ella replicava negant que havia dit aixo… els anims s’anaven encenen cada cop més i més fins que la Joana en un arrebat irat va llençar-li el got de suc al Guerau, aquest s’hi va tornar i en pocs minuts la cuina es va convertir en un camp de batalla de sucs diferents.

Pinya, raïm, prèssec, poma, mango, taronja… el terra era un piscina de colors diversos. La parella estava lençant tots els sucs de la casa.La Joana al veure en Guerau mulla’t va tenir ganes de besar-lo per tot el cos i a l’inversa. Caricies amb aroma a coco, fel·lacions de platan, petons amb gust de fruits del bosc… alla al mig de la cuina, damunt d’un toll de sabors fruitals va iniciar-se un dels millors coits que fins aleshores havien mantingut.

Una setmana més tard van tallar. La Joana s’havia enterat de que en Guerau ja havia fet això amb una tal Clara, amb qui li feia el salt de tant en tant.

Belgium Conclusions

M’HE TORNAT UN SER RACIONAL?

Despres de lluitar contra els instints per poder mantenir la relacio que en certa manera em fa continuar vivint en aquesta merda de ciutat anomenada L’Hospitalet, de reprimir cada un dels meus moviments que l’alcohol volia que fes (cosa que mesos enrere no havia fet), de pensar que allo que estimes durant l’adolescencia pot ser bo pero que el que s’obte en quasi maduresa intelectual et pot donar mes, he arribat a la conclusió de que aquest viatge m’ha fet veure que per molt que critiqui la racionalitat i tot el que comporta, m’he tprnat en un d’ells. Horror!!!

No es cert del tot. Potser m’he fet mes gran interiorment, potser nomes va passar aleshores i que si tornes a veure la Sarah tot canviaria, pero no se si ho vull… ara mateix visc envoltat per dos rius, un de jove i un altre de ben caudalos, fins que el segon no desemboqui al mar no voldre el primer, encara que quan passi potser ja s’haura assecat… sera aleshores quan maleïré les ensenyances de Socrates a Plato i optare per una vida molt mes cínica, molt mes instintiva. M’odío!

Ressaca emocional que nomes pot ser curada amb un bany a un riu anomenat Aceyal.

TOTA RELACIÓ TÉ UN PUNT DÈBIL?

Tota no ho crec, però la majoria si. Aquest punt dèbil pot ser una persona, uns fets, unes accions determinades… si es per algú altre la lluita interna pot ser immensa, escollir l’opcio correcta pot esdevenir un fet radical en la vida d’algu. Pero si s’aconsegueix superar aquest punt dèbil la fortalesa de la relació potser serà més forta.

Vaig anar a Bèlgica per adonar-me’n de la falsedat d’una espina idealitzada clavada en els sentiments i sols se m’ha clavat mes.

Al final caura.