Coses que no entenc

Bé, a partir d’ara i de tan en tan, aniré escribint dubtes que em sorgeixen en el dia a dia, producte d’una observació que a vegades m’espanta i tot.


COSES QUE NO ENTENC DELS DIES DE PLUJA.


  • Per qué quan plou i fa vent la gent porta paraigües? Després veus el carrer ple de paraigües trencats i no m’estranya.
  • Per qué els nens es posen més nerviosos?
  • Per qué els adults de mala llet?
  • Per qué odiem mullar-nos?
  • Per qué plou justament quan no ho hauria de fer? Aquell dia que te’n vas d’excursio o tens una barbacoa programada… llei de Murphy.
  • Per qué quan es començava a adonar la gent que l’estalvi d’aigua es important, plou?
  • Per qué la gent que va amb paraigües passa per sota els balcons per no mullar-se?
  • Per qué ens agrada a alguns caminar sota la pluja fent veure que no existeix?
Ja no tinc cap qüestió més… davant la pluja “cuando todo un nublado descarga sobre él (el hombre estoico), se envuelve en su manto y se marcha caminando lentamente bajo la tormenta” (F. Nietzsche, Sobre verdad i mentira en el sentido extramoral)