historicisme

Des del segle XIX ha anat avançant entre la societat europea l’estranya idea de que tot el que estigui en un museu té valor històric. L’exemple més al límit d’això és que es fan museus de qualsevol cosa per intentar donar-li un valor símbolic en un espai temps lineal, com ara els museus dels taps de xampany.

Producte d’aquesta concepció cosista de la història, on la visió és fixista i s’acumula la informació dels fets històrics sense tenir gaire en compte la gent, és la constant celebració de moments històrics. Cada anys és l’aniversari de la mort o naixement de varies persones, del final o inici d’una guerra, d’un instant en la història que moltes vegades no va significar res més que la obertura d’un nou cicle igual que la resta.

L’historicisme desprecia l’aconteixement del moment històric, desprecia l’origen i la transmissió d’aquest en pro d’un inventari de formes i coses sense adonar-se que allò que avui pot semblar riquesa demà pot perdre tot el seu valor. Entre allò que es considera nou i allò que ja és vell hi ha un petit espai d’immediatesa sensible que cada cop és més petit. La idea de progrés no és res més que això, moviment continuat on ja no hi ha present, sols passat, sols vellesa.