Inici de la Primavera

Hi ha tot de cançons dedicades a la primavera, a l’explosió de les flors, a les hormones que es disparen, al sol que començarà a sortir… però enguany, l’inici de la Primavera es mereix un premi a la ironia.

“Flor de Primavera, la més bella de tot l’any… La Primavera trompetera ya llegó…” les xarxes socials ahir rebossaven de videoclips de grups com la Troba Kung-fú o Los Delincuentes, com si haguéssim tingut un hivern tan dur com per celebrar, tal com feien els nostres avantpassats no gaire llunyans, l’arribada de la Primavera segons el calendari solar. Suposo que la gent s’alegra més aviat pel fet que l’Estiu és més aprop i això és sinònim de vacances.

Aquest inici sempre em porta a pensar varies coses. La primera ve relacionada amb el que he dit al inici de l’entrada, les cançons. Per què hi ha cançons per la Primavera i l’Estiu majoritàriament? La Tardor és una estació igual de bella i plena de contrastos a vegades més imponents que les floretes de la Primavera o el collage de tovalloles horteres a les platges durant l’Estiu, o és que els músics mai han anat al Montseny o al Pirineu entre l’Octubre i el Desembre? Sempre recordo l’estampat de colors diversos a la muntanya producte de les diferents fulles dels arbres i l’olor de la humitat dels boscos assedegats. Però no, pel que es veu sembla molt millor parlar de les olors de les flors i els seus colors vius. Sembla ser que l’esperança del bon temps és molt més fructífer per la inspiració.

L’altra qüestió és que cada cop més les estacions perden el seu sentit climàtic. Òbviament avui plou, la cosa més normal del món, i ahir feia un fred que no notàvem des de feia setmanes, cosa que no hauria d’haver passat. O sigui el sentit irònic d’aquests dies és que ara fa el temps que tocava i ens estranyem que passi. Hem tingut un hivern més suau i càlid del que hauria de ser, al Pirineu casi no ha nevat i a la resta del territori no hi ha hagut els innumerables dies de boira als quals solíem estar acostumats. No sé que passarà durant la Primavera, però depenent del que succeeixi ja ens podem anar oblidant d’amagar els abrics al fons de l’armari. Però tampoc és del tot estrany que això passi, recordo que va haver-hi un any que va estar nevant i plovent tot l’Abril i les pistes d’esquí, algunes, van obrir fins al pont de l’1 de Maig. I espero que així sigui perquè sinó a l’Estiu tindrem sequera i incendis per tot arreu.

Un simple passeig pel carrer avui mostra persones amb cares llargues i algunes sorpreses d’haver de treure el paraigües. Doncs la pluja sempre es ben caiguda al nostre territori senyors, i més quan ha de tocar… ja hem oblidat els refranys? O és que tothom tenia previst anar de vacances a la platja? Les flors encara no han sortit, els arbres segueixen igual de pelats, perquè la Primavera desapareixerà tot unint-se amb l’Estiu, cosa que no opino jo, sinó geògrafs i meteoròlegs… moltes són les teories i ja veurem que passarà.