Aprofitant que ara puc…

Eleccions europees:

Ja sé que vaig tard, però vaig votar nul. Al final no volia votar el partit contra els fumadors pq no crec en la democracia que tenim i per tant no vull que el meu vot es quedi comptabilitzat ni se’m valori com a un indecis.

El que ens hauria de fer reflexionar és pq europa s’ha tornat més conservadora…

___________________________________________

Text estrany producte d’empalmar:

Rius de desesperació són el corrent el corrent que evoca cap als llacs plens de somnolència embriagada d’un alcohol que crea paraïsos artificials d’amistats hipòcrites plenes de manies i somriures falsos formats entre nits de converses estraviades pel bosc de colors al·lucinants on els arbres brillen com si tinguessin llum pròpia demanant a crits que d’una vegada per totes el Sol es fongui per deixar entrar la nit d’excessos anònims.

___________________________________________

El Flaneur:

Paso tras paso siento la dura ciudad bajo mis pies, pero no siento dolor ni sufrimiento, más bien una sensación de unión a la gran dama gris, como si de los tobillos hacia abajo fuéra asfalto. La mirada recorre de nuevo las calles, buscando novedades en el paisaje immóvil, inanimado, siempre igual, siempre distinto. Las luces del dia forman sombras e iluminaciones, canviando el color y las formas de las fachadas que ganan belleza cuando las aprecias como si fueran la primera vez que las ves. Quebrando la rutina aparece un nuevo sonido en mi oreja, el pulso de la ciudad inunda mi mente de colores perdidos y miles de olores recobran vitalidad, perfumes insospechables que rompen el tedio de lo cuotidiano.

<Y junto con todo eso se alza una brisa de libertad que acaricia mi cuerpo llenandome de ganas de continuar el andar.>

Tras horas incontadas vuelvo a mi hogar, falsa prisión individualista, y observo la gran dama gris cerrar sus puertas para dejar a nuestras almas raptadas en su sotano de infelizidad.

Coses de feina

Tinc una feina que em dona per poder fer vida d’estudiant que viu a casa de sons pares i estalviar alguna coseta per quan necessiti desaparèixer durant una setmana pel món tot solet. Però aquest no és el tema en qüestió de la que vull parlar, sino de les coses que aquesta setmana he arribat a veure.

Sóc técnic d’una petita sala de teatre (més aviat mitjana) a la tranquil·la rambla de L’Hospitalet. He aprés moltes coses (sobretot d’il·luminació, un tema increíble per cert) i m’he menjat moltes obres penoses amb actors suposadament professionals. Però aquest no és el tema, a veure si explico d’una vegada el que vaig viure la setmana passada!

Com que cada dia pot ser una sorpresa, sols diré que amb les obres de teatre tot és més o menys semblant, exceptuant una magnífica obra de Xip-Xap en anglés sobre Shakespeare que em va sorprendre i molt. El millor se’ns dubte són els lloguers d’associacions, són un festival. Perdoneu-me el llenguatge col·loquial, però a vegades el llenguatge és incapaç de trobar millors paraules per descriure allò indescriptible. Divendres i Dissabte em vaig quedar bocabadat del que vaig presenciar.

Divendres: Centre Cultural Castellano Leones. Vaig presenciar al pregó de festes d’aquesta associació. Després d’escoltar a un suposat humanista que s’havia quedat en el renaixement, vaig descomptar-me en els cops que va dir Déu, que va fer un discurs entre l’aproximació de cultures i la defensa del regionalisme, va parlar una senyore que em va deixar atònit. La major aberració va ser, sense cap mena de dubte, dir que el patrimoni historico cultural de la comunitat autònoma de Castella i Lleó era el més gran del món després del d’Itàlia. Home! Si França i Grècia haguèssin escoltat això estarien rient encara… Tot i això, haig de dir que l’agraïment d’aquesta gent en comparació a companyíes de teatre era completament diferent.

Dissabte: Pregó del final del Rocío a L’Hospitalet. Els rocieros són una espècie humana que es mereix que els facin un estudi antropològic. Són increíbles, fervorosos creients de la seva verge a la qual rendeixen culte tot l’any i que durant el Rocío es tornen bojos per ella. Ella és la més bella del món, ella és la única deesa a la qual adorar. Música, cant i un pregò d’hora i mitja en la que es deia coses com ‘Ahora termina el Rocío pero el buen rociero se alegra porque sabe que dentro de once meses va a volverla a ver’. El que em va fer adonar aquest acte és que la nostra estimada alcaldessa Nuria Marín té uns interessos molt clars, estava allà asseguda a primera filera donant suport a una associació religiosa de cinquanta persones. No vull saber quans diners rep de l’ajuntament aquesta entitat quan d’altres subsisteixen com poden, només diré que l’altre entitat de rocieros de L’H, el 15+1, és l’entitat que rep la subvenció més gran de l’ajuntament… no sé perque m’estranyo, però em passa.

Avui: El dia d’avui he tingut la gran sort de que no em tocava anar-hi… venien els Convergents a fer míting per les europees. Malgrat que m’hauria agradat molt, hagués rigut sense parar a escoltar els de la dreta venent-se mentre una colla de burgesos agiten banderetes catalanes cridant ‘Mas president!’.

Que em depararà el futur?? No ho sé, però espero que cada cop hi hagi moments més pintorescos per al meu deleit cultural.

No!!!

Ahir em van donar una molt mala notícia que té tots els números que així sigui:

El procés d’imbecilització duta a terme pel govern espanyol arriba a la seva fi, el més possible és que es tregui la filosofia del batxillerat.

Des del meu humil blog només puc dir que aixó és una aberració. Ja se’ns deia que erem la última generació de filòsofs, que la filosofia havia mort, i pel que veig no mor perquè la societat estigui atontada veient ratomàquies tot el dia… no només… si no perquè el govern ja no vol gent pensant, esperit crític.

No sé que podem fer, ni com actuar, però això s’ha de paralitzar. La majoria d’estudiants universitaris de la meva carrera (filosofia) es pensen que la única sortida que tenen és l’ensenyament, de fet tota la meva família es creu que serè professor, i ara es veu que tots els que estan fent el CAP (Curs d’Aplicació Pedagògica) no podran presentar-se a les oposicions ja que les places estan ja donades a psicopedagogs… PSICOPEDAGOGS FENT FILOSOFIA????!!!!! HORROR!!

No! No! Això és un malson! Generacions senceres d’estudiants de batxillerat arribaran a la universitat sense coneixements de lògica, metafísica o teoria del coneixement… no només aixó, hauran arribat en un esta de completa ignorància en la qual serà més senzill col·lar-los qualsevol llei o qualsevol treball de merda sense que s’enterin. La privatització de la universitat pública arribarà quan les generacions sense filosofia estiguin en els estaments polítics de la universitat.

I aixó no només afecta a la societat estudiantil, afectarà a tota la societat. El poder esta aconseguint el que porta anys intentant, crear mà d’obra molt capcitada técnicament però incapaç de pensar criticament. Gràcies politics, ara cada cop tinc més clar que aquí no vull que sigui el lloc on faci cagar el Tió als meus fills (que no tindré, pero sempre queda bé posar-ho).

Estan ajudant a la Filosofia a morir

 

Democracia

Fa temps que em plantejo quins son els problemes de la democracia, si relament es el menys dolent de tots els sistemes politics possibles o si la proposta de la republica de Plato és mes bona. Anem per parts perque en unes poques linies m’he plantejat tres qüestions diferents, que estan estretament lligades.

Començare per dir que la nostra democracia és mes aviat un sistema liberal que s’ha anat democratitzant, aixo vol di que realment no estem en una democracia i que per tant tots els problemes politics no son tant per culpa de la democracia sino pel liberalisme. El liberalisme es basa (es podria dir) es basa en la maxima ‘lo millor per al poble’, quan en canvi la democracia el que intenta és un autogovern del poble. El liberalisme es una lectura capitalista de la republica platonica. Un cop aclarit aixó, es pot dir que el problema és el sistema liberal-democratic i que és aquest el que esta en crisis, i no tant la democracia.

Però, que passa? Es pot aplicar una altra democracia? És molt dificil. M’explico, en societats petites la democracia assamblearia o una democracia socialista és completament factible, però immersos en el capitalisme,vivint en grans ciutats, en la democracia dels partits, la democracia d’escollir el millor, és fa difícil canviar la cultura dels habitants. Durant el renaixement es van fer relats i escrits sobre les ciutats ideals, i començaven per dir que una ciutat no podia ser molt gran perque aleshores es fa molt complicat governar-la democraticament, és un argument completament logic, com més gent, més pluralitat i més complicat és poder posar-se d’acord.

Rosseau deia que la democracia era de tots els sistemes de govern el menys dolent, jo m’atreviria a dir que encara no hem vist funcionar la democracia com a tal enlloc, ja que no hi ha cap possibilitat d’aplicar-la purament. El comunisme de Cuba era democràtic, les comunes també… el que ens passa es que des de ben petits ens diuen una i una altra vegada que sols existeix una democràcia i és la nostra.

Em sembla una aberració de la llibertat d’expressió que la nostra constitucio i la de qualsevol que parteixi dels drets humans tingui com a un dels punts claus i necessaris el dret a la propietat privada. Aquest dret és unic i exclusivament liberal-capitalista, una demostracio mes de com és el nostre sistema de govern. I és aberrant perqué la constitucio pot arribar a acceptar la supressió de  l’estat pero no la supressio del dret a la propietat privada.

I sobre la Republica de Plató com a sistema de govern perfecte, sols reafirmare allo dit més amunt, és un sistema liberal. El poder en mans d’una elit intel·lectual, no seria mala idea, però qui decideix qui és l’elit i qui no? M’haure de llegir la republica de nou.

Em considerava antidemocràtic, ara penso que el problema esta en un altre lloc, en el liberalisme que com si un tumor maligne es tractes, ha acabat amb allo que feia lloable la democràcia per enterrar-la en la historia.

Els errors de McCain

Tot i que no sóc conservador, ni tinc simpatia amb la politica democratica en general, durant un temps vaig defensar el senador republica McCain com a president dels EUA; mes que res per poder veure com es montava un gran sidral mundial… per desgracia aixó no passarà, i despres de veure un documental ahir del 33 sobre els dos candidats, voldria analitzar certs errors de la campanya republicana.

  1. Probar de ser el que un no és. Mc Cain anys enrere havia criticat a la esglesia mes conservadora dient que cap politic hauria d’estar sotmes a les idees d’ultres, tan d’esquerres com de dretes.
  2. Cercar el vot ultraconservador quan el que hauria d’haver fet es virar cap al centre per poder captar el vot democrata menys liberal, al cap i a la fi nomes es poden votar dos candidats i un republica extrem mai votara a un negre que defensa l’avort.
  3. Amagar la seva faceta d’independent i moderat. La meitat del partit republica esta en contra seva per aixo, i recordo una dita castellana “aunque la mona se vista de seda, mona se queda”.
  4. Per descomptat escollir Palin com a vicepresidenta. Si has d’escollir una dona ultradretana, cap problema, pero almenys fixat en qui es, perque ha resultat ser el pitjor error d’aquest home… va començar com un huraca perque no la coneixien gaire, pero despres d’escoltar els seus discursos, sempre encarats a destruir la figura d’Obama i poca cosa mes, la temible Palin s’ha girat en contra dels seus companys de campanya.

En fi, per sort per Europa i la resta del món, esta quasi segur qui guanyarà les eleccions i la Palin aquesta tornarà a casa seva, condemnant Alaska a la seva destrucció.

Nacionalismos

Durante mi juventud tuve la grandísima suerte de estar estudiando en el bonito barrio suburbio de Bellvitge. Hay muchas formas de llevar a un adolescente hacia el camino del nacionalismo catalán, y en mi caso fue la violencia nacionalista española. Si, he cantado himnos a favor de Cataluña, he hecho propaganda de la lucha independentista fuera de las fronteras españolas y he pintado esteladas en paredes de varias poblaciones. Pero de esto hace ya un tiempo. Al igual que la violencia verbal me llevó al nacionalismo catalán, las formas casi sectarias de algunos movimientos me llevaron a dejarlo y ver que cualquier fanatismo nacional era peligroso para el bien del ser humano.

He dicho cualquier. El nacionalismo español es seguido en su mayoría por gente inculta, cosa que hace que en vez de impedir argumentos a los catalanes los hace crecer vez cada más. Es un problema que les va bien a los políticos, si hay discrepancias entre nacionalismos, nadie se preocupa por el malestar social existente. Tantos unos como otros son unos ineptos políticamente hablando. ¿Qué es más importante la independencia de Cataluña o la cada vez más pobre ciutadania?

Si yo fuera nacionalista de algún tipo, abogaría a favor del cantonalismo, sería una demostración de que no hay nada más absurdo en este mundo que dividir un mismo ser en varias fronteras y, encima, decir que somos racionales cuando nos peleamos como si animales fuéramos.

Si la política mundial fuera un gran circo, los españoles seríamos los payasos.

Aquest post esta en castellà per poder practicar aquesta llengua. Si algu es sent atacat, ho sento, però diría que té un petit problema de tolerància.

Carta d’un Claustral

Il·lustrats membres del Claustre de la UB,

Sóc un dels dos representants dels estudiants de la facultat de Filosofia al Claustre i des de la meva humil posició he arribat a una conclusió sobre quina paraula és la que mostra explícitament la meva feina dins d’aquest òrgan de Govern de la Universitat de Barcelona. Inutil.

Aquesta percepció podria ser vista com a radical o com a una demostració més del sentiment d’apatia de la societat espanyola davant de la politica. Durant un temps vaig tenir la estranya sensació de que encara hi havia un espai lliure on la democràcia tenia sentit, però m’he adonat que el 09 del 09 del 2009 aquesta sensació haurà quedat en un mer sentiment, ofegant una vegada més la poca confiança que em queda cap al sistema democràtic.

Perquè inutil? Serà la pregunta que us sorgirà a uns pocs, doncs per que el referendum que es va fer a l’edifici del carrer montealegre no ha servit per a res. El 090909 s’aplicarà un pla de Bolonya que tant estudiants com una part del professorat a criticat. Com és que s’ha promogut una aplicació a partir d’un sistema educatiu d’una cultura llunyana com és l’anglosaxona? No hi ha cap més alternativa? En la llei del BOE no s’especifica, en la primera llei sobre l’espai europeu d’educació superior (EEES), que el que s’ha de fer és canviar el sistema per l’anglosaxó. Els graus faran de l’educació espanyola més “europea”, pero no augmentarà en qualitat. És més, el rebaixa. Una carrera com Filosofia, Historia o Geografia passarà a ser un grau de cultura general anomenat Humanitats on l’estudiant podrà especialitzar-se pagant màsters en aquella branca del saber que es vulgui especialitzar. Per això em sento inútil dins del claustre, es diuen les coses, però no serveix per a res, ja que des del rectorat es farà el que us sembli.

Els estudiants som numeros per a vostes, membres del rectorat, numeros que mostren si hi ha més gent o menys, som entrades de capital, pero no som el futur, tal com ens venen els eslogans de la Generalitat. Que us preocupa més els 72 millons d’euros de dèficit de la universitat o que l’educació superior sigui de qualitat? És contradictori dir que hi ha un dèficit i intentar implantar un nou sistema educatiu amb la pretensió que tingui un cost cero. Tots els canvis necessiten capital, si jo vull canviar la meva estanteria, hauré de comprar-me’n una o cercar-la pel carrer, però fer forats a la paret de l’habitació ja té un cost energètic… ho faci com ho faci, sempre hi haurà un cost. Per tant, si no tinc ni un duro, no em cambio l’estanteria per molt necessitat que hi hagi (cosa que amb l’EEES la necessitat ve per llei, no per necessitat).

Per finalitzar sols dir que espero amb ganes les eleccions per escollir el nou rector/a i veure fins a quin punt es tracta el tema del nou pla d’estudis i com ens intentaran vendre la moto als estudiants per tal d’aconseguir un alt nombre de vots… encara que la participacio serà molt més baixa que la del referendum sobre el pla de Bolonya. Si aixo passa, es tornara a dir que el resultat de les eleccions es invalid pel baix nombre de vots?

Fins al proxim claustre.

McCain For president!

Cansat de tant apreci per als demòcrates i sobretot per Obama, tinc l’honor de ser un dels pocs europeus no ultra-crisitia que defensa al pobre republicà amb càncer i nom de patates fregides McCain.

Causes de la meva decisió:

  1. La seva elecció portaria al món a l’apolcalipsis. Imperialisme yanqui versus imperialisme rus… pot ser relament impresionant les guerres pacifistes als països del caucas i de l’Asia.
  2. Per ser una mica realista. Fa quatre anys havia de guanyar sense capo mena de dubte el candidat demòcrata i Bush va ser reelegit per desgràcia de tots els europeus.
  3. Per qüestions de pena, la majoria de gent del meu entorn està a favor d’Obama… és complicat defensar a qui ningú ho fa i alhora entretingut. En aquest cas és per pur sofisme.
  4. Pel radicalisme de la seva candidata a vicepresidenta. Allò que li faltava Dèu per crear era una dona tan curta que fes apujar els ateus al món.
  5. Per la retallada de llibertats als EUA que predica el partit republicà. Potser així creixerà més la guerra interna americana, fortament silenciada als mitjans internacionals.
  6. Per accentuar més la crisis econòmica mundial. Encara  que les fàbriques de guerra es tornaran a reactivar, el petroli continuarà pujant i tenint en compte que el discurs conservador no sol ser “ecologista”…
  7. Per veure la cara que ens quedarà a tots els demòcrates quan Obama perdi… us imagineu la cara d’en Cunit, Rahola, els de CQC …

Quin es l’error?

La universitat va iniciar fa anys un canvi anomenat adaptacio a l’EEES (Espai europeu d’educacio superior) i que la UB pretén acabar-la el 09/09/09. Per que hi ha tantes queixes sobre el que es coneix “pla de bolonya”?

L’EEES preten unificar les carreres europees de tal forma que si un es treu el titol a Barcelona, aquest estigui homologat a la resta d’Europa. Pero una idea tan logica, en un principi, esta degradant l’ensenyament superior espanyol encara mes. Quin és l’error?

L’error es pretendre aplicar un sistema pedagogic anglosaxo a una societat mes aviat mediterrania. L’error es fer uns graus on el primer anys de carrera es un tercer de batxillerat. L’error es fer baixar el nivell de l’ensenyament superior, en comptes de fer pujar el nivell de l’ensenyament secundari. L’error es que el primer any de carrera es donguin 12 credits de llati o grec, quan fa uns quants anys els estudiants de BUP sortien molt mes entesos en aquestes llengües. L’error es que els politics volen fer de la universitat un espai inaccessible per a qualsevol persona que treballi i vulgui estudiar…

ens volen convertir al borreguisme i nosaltres ens deixem…

Alternatives al capitalisme

Ahir va ser una nit de llargues converses sobre el futur de la humanitat, o el que pugui passar si la crisis que ens venen els mitjans realment existeix i es produeix… Amb una clarividència alcoholitzada vaig pensar dues alternatives al capitalisme, una semblant al comunisme i el hippisme dels 60 (ho haig de reconèixer) i l’altre més pròxima a un nihilisme compulsiu.

Alternativa hippy-guay: Seguint el que vaig dir d’Epicur, des de fa molts anys s’hem passa pel cap una vegada i una altre poder portar a terme un altre jardi, amb els matissos que se’ns passés pel cap fer. Seria una comuna on l’autarquia permetria viure lliurement de la resta de la humanitat… fins que ens vinguessin i ens diguessin que aquells terrenys son de no se qui i que els mossos estan preparats per fer-nos fora.

Alternativa destroyer: No fer res per mitigar els efectes del canvi climatic i destruir-nos massivament sense deixar ni un sol humà sobre la Terra. Fariem un favor a la naturalesa i ens fariem un favor a naltros mateixos.

jo soc partidari de la primera els dies que estic una mica content (pocs) i de la segona cada cop que miro les noticies o llegeixo el diari (cada dia)

Algu te una proposta millor?