Valoracions sobre Zaragoza

Després d’aquest llarg cap de setmana al qual he tingut la gran sort de passar-lo a Zaragoza, toca valorar tot el que vaig poder veure. Abans de començar avisar que no, no he estat de festa a tota hora, de fet perque anava amb un amic que treballava cada dia al Parque de la Marionetas i no podia anar-se’n a dormir massa tard. Malgrat això he gaudit de les nits, fredes, de la capital aragonesa sense desfasse, cosa que el meu cos ha agraït molt. Ja toca valorar la ciutat…

En primer lloc voldria fer una crítica a com esta la ciutat comunicada amb el transport públic… És el caos!! Només hi ha autobusos (molts, però molts eh!) per moure’s, cosa que en una ciutat plena de cotxes arriba a ser agobiant, a part que per la nit era impossible anar a Valdespartera perque només hi havia dos autobusos per arribar al lloc on es centrava tota la festa (és com si al fórum només es pogués arribar amb un parell de busos). No sé com és el sòl de Zaragoza, ni si és com a Roma que allà on es fa forat hi ha restes arqueòlgiques, però un parell de linies de metro descongestionaria molt la ciutat, ja que no és molt gran. A veure si el tramvia que porta cinc anys en construcció canvia les coses.

La següent qüestió és que he descobert que encara existeixen skins, feia molts anys (exceptuant una coneguda) que no veia més de quatre personatges d’aquests junts. Això em porta a una valoració… com collons es distingeixen els diferents tipus d’skins?!!

La festa del Pilar esta prou ben organitzada, sobretot el centrar el gruix de la gent a les afores pel bé dels veïns. Bé, això si exceptuem el Tubo, que és una zona de carrers estrets plena de bars i discoteques situada al centre de la ciutat, i les casetes regionals, que estan a la Granvía. No obstant, aquesta dispersió permet una espècie de selecció de les persones, és a dir: al centre turistes i estudiants universitaris, cases regionals turistes i gent de la ciutat, afores (Valdespartera) turistes, adolescents, families i altres.

 Un dels llocs més visitats i alhora el que em va deixar una mica garratibat és la basílica (o el que sigui) del Pilar, de totes les construccions religios que he vist, de moment aquesta és la que més m’ha impressionat… és més gran que Nôtre-Dame… encara que el millor és la font que hi ha a la plaça, que sembla representar un terratrèmol o quelcom així. A prop d’allà hi ha el millor bar que vaig visitar, La Campana de los Perdidos. És un bar on s’ajunta la gent bohèmia i cultural, on tenen una programació fixa d’espectacles poètics, teatrals, musicals i de titelles.

Això últim em porta a parlar del Paruqe de las Marionetas. Esta situat durant les festes del Pilar al Parque Grande, que és conegut així perque fins fa poc era el Parque Primo de Rivera (fins fa poc perque ara és el Parque Labordeta… quin canvi eh!!). És un lloc molt recomenable per visitar, vaig passar allà cada dia veient els diferents espectacles i cal dir que l’organització va fer una bona selecció dels participants.

Les últimes valoracions són més personals, reflexions que un fa a l’estar sol varies hores al dia. La penúltima és que crec que la població es manté gràcies als immigrants i als hippies. En serio, dos parelles de hippies que vaig conèixer, dos parelles que tenien fills… i alguns tenint la meva edad! Només veient-me amb fills tremolo.

La última és que si tingués una càmara de fotos i un plànol de la ciutat on estic podria visitar sol qualsevol lloc, encara que em faltaria ser més obert amb les persones desconegudes… encara que és millor anar amb algú amb qui poder discutir cap a on anar i perdre’s junts per la ciutat, que és de la única manera que les gaudeixo.