Coses que Enyoro

Porto uns dies pensant diferents llocs, situacions, moments que trobo a faltar. Tot ve donat pel fet que porto molts mesos sense saber què és tenir un dia sencer per no fer res, en el sentit de no tenir cap mena d’horari… encara que sigui anar a assajar a les 19h, sempre tinc algun compromís.

Les llistes sempre van bé per ordenar una mica el pensament, i en aquest cas no serà menys. De tan en tan cal endreçar el caos que tinc pel cap, sembla mentira com després sempre em sento més alleugerat. En fi, aquest cop parlaré de coses que enyoro:

  • Tenir un dia per fer el que em doni la gana: fer el vago al sofà, llegir, mirar alguna sèrie, quedar sense la pressió dels horaris una tarda, cuinar creativament, escriure…
  • Anar a Perles: Font d’inspiració bàsica durant uns quants anys de la meva vida. Lloc on l’evasió és 100% natural, on he rigut com enlloc i la llibertat m’enlairava tan amunt que veia el Cadí per una banda i el Port del Compte per l’altra.
  • Viatjar fora d’Espanya: és necessari per obrir fronteres culturals o per tornar a Barcelona i valorar-la positivament. Hi ha tants països que voldria visitar i que ara per ara no puc fer-ho…
  • La meva família: sembla estrany que quan t’emancipes és quan més valores les persones que has tingut al costat quasi tota la teva vida. I visitar-la un cop a la setmana no serveix per a gaire, ja que els meus germans no els veig.
  • Tenir una conversa profunda amb els meus amics i amigues: Fa temps se’m va criticar que parlava massa sobre el que feia i pensava. Cosa que m’ha dut a no parlar de res d’això… potser sóc massa radical, i algun dia podria rependre una conversa oblidada.
  • Escriure i dirigir una obra de teatre que em faci sentir orgullós: Avui tinc una estrena d’un projecte del qual em sento agraït als actors i actrius, però que per una banda és compartit amb un bon company i per l’altra podria ser molt millor. Aquesta qüestió està en un procés que s’ha quedat en un punt mig mort.
  • Portar un grup d’infants que em respecti: Dono classes de teatre a cinc grups d’infants que no entenc perquè fan aquesta activitat. El respecte és en el sentit que siguin persones que realment fan teatre perquè volen i demanen aprendre més i més. Aquells dijous amb un grup de joves capaços de tot semblen llunyans.
  • Compartir una tarda amb els companys de la universitat i no saber com acabarà el dia.
  • Compartir l’atracció sexual amb una altra persona. Ser solter té el seu què, però no satisfer els instints em té una mica capficat.
  • Acabar una tabalada i estar eufòric: m’encantava això!
  • Veure el Sol enfonsant-se en el mar.
  • Anar a esquiar: cada cop s’ha convertit en quelcom massa car.
  • Estar des de que em desperto fins que vaig a dormir completament sol.

I vosaltres, què trobeu a faltar?

My holydays

This holydays I did a lot of things. At the end ofa July I went with my friends to Perles, there we did excursions and we went to swim on two rivers, it was really good! At night my friends and me played with table games and after we went to sleep very early, because we are a good childrens.

Later, at August, I went with a girl friend to Camprodon. There we walked a lot! We did a excursion of 16 km!! In Camprodon it rains every afternoon, but it didn’t be bad because I read a lot hearing the rain xocant with our tent. It was a good week, and really quiet.

At 15th of August started the Gracia’s party, I visited the streets with my friends doing a ‘correbars’ drinking wather in every bar hearing a txaranga group. I enjoyed it a lot. At 21th of August I went to Benasque for did the Aneto, the mountain most tall of the Pirineés (3404 m).

My holydays finished at 23th of August because I started to study a lot for the exams of Setember. I didn’t spend a lot of money but I did a lot of things and I’m really happy  because at first I only had to do the Aneto.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.