Caiguda lliure

I es llavors quan te n’adones que tot al teu voltant fuig corrents cap a direccions desconegudes. Cada instant recordat s’esborra, pero segueix alla el teu somriure llaminer, obligant-me a pensar i reflexionar que no es pot engegar-ho tot a la merda quan portes massa temps lluitant per ell.

Cada cop que et mire, cada cop que escric, cada cop que parle, ja no se el que em dic… aquesta canço retomba pel meu cap activant les meves neurones mortes pel consum d’alcohol… i no em deixa dormir. Tan llunyana ha quedat aquella ultima caricia? Tan dificil m’es ser feliç?

la felicitat es un bell miratge que ens permet obviar l’apocaliptic final al qual ens dirigim tots… les llagrimes recorren cada moment d’observacio intentant netejar la realitat on estic immers, pero no hi ha edificis caient, sols jo… estic enmig d’imatges en moviment que em marejen i trastoquen, on podre trobar un punt de subjeccio?

Els meus valors cauen, allo que creia s’ha desmitificat i cada nit espero recuperar una ilusio que em permeti seguir lluitant… el temps ja dira…