Intel·ligència o Observació?

Fa dies que dono voltes a una qüestió bastant supèrflua i banal, però tenia ganes de compartir la reflexió. Tot gira al voltant de la diferenciació entre ser intel·ligent i ser observador, perquè considero que moltes vegades es confon l’ús de cada paraula.

– Què intel·ligent que ets!

Quants cops hem escoltat aquesta frase a la nostra vida? Ja sigui cap a nosaltres o als demés. Però potser no es volien referir a la capacitat intel·lectual de la persona, sinó que la cosa va per una altra banda, a saber, l’observació. Els primers científics i pensadors basaven el coneixement en l’observació de la naturalesa i utilitzaven la lògica com a mitjà per extreure conclusions. I tenir el coneixement sobre com són les coses o com funcionen està relacionat amb la intel·ligència o amb la manca de capacitat d’observar dels demés? Personalment em decanto per la segona opció.

Si alces la mirada cap al cel i hi ha uns núvols sospitosos i dius potser plourà, i plou, encara hi ha gent que et mira estranyada preguntant-te com ho sabies. Aquí entrem en un terreny fangós, ja que la relació causa-conseqüència no esta del tot clara solament amb la mera observació, però l’experiència ens dóna molt. I d’aquí bé el potser.

Intel·ligent és aquell capaç de fer logaritmes complicats o fer teories sobre el funcionament del món utilitzant la raó, no aquell que pot predir fenòmens naturals o establir relacions lògiques a partir de veure amb una mica de profunditat el que l’envolta.

No sé, potser m’equivoco perquè no sóc ni una cosa ni l’altre.