Els errors de McCain

Tot i que no sóc conservador, ni tinc simpatia amb la politica democratica en general, durant un temps vaig defensar el senador republica McCain com a president dels EUA; mes que res per poder veure com es montava un gran sidral mundial… per desgracia aixó no passarà, i despres de veure un documental ahir del 33 sobre els dos candidats, voldria analitzar certs errors de la campanya republicana.

  1. Probar de ser el que un no és. Mc Cain anys enrere havia criticat a la esglesia mes conservadora dient que cap politic hauria d’estar sotmes a les idees d’ultres, tan d’esquerres com de dretes.
  2. Cercar el vot ultraconservador quan el que hauria d’haver fet es virar cap al centre per poder captar el vot democrata menys liberal, al cap i a la fi nomes es poden votar dos candidats i un republica extrem mai votara a un negre que defensa l’avort.
  3. Amagar la seva faceta d’independent i moderat. La meitat del partit republica esta en contra seva per aixo, i recordo una dita castellana “aunque la mona se vista de seda, mona se queda”.
  4. Per descomptat escollir Palin com a vicepresidenta. Si has d’escollir una dona ultradretana, cap problema, pero almenys fixat en qui es, perque ha resultat ser el pitjor error d’aquest home… va començar com un huraca perque no la coneixien gaire, pero despres d’escoltar els seus discursos, sempre encarats a destruir la figura d’Obama i poca cosa mes, la temible Palin s’ha girat en contra dels seus companys de campanya.

En fi, per sort per Europa i la resta del món, esta quasi segur qui guanyarà les eleccions i la Palin aquesta tornarà a casa seva, condemnant Alaska a la seva destrucció.

McCain For president!

Cansat de tant apreci per als demòcrates i sobretot per Obama, tinc l’honor de ser un dels pocs europeus no ultra-crisitia que defensa al pobre republicà amb càncer i nom de patates fregides McCain.

Causes de la meva decisió:

  1. La seva elecció portaria al món a l’apolcalipsis. Imperialisme yanqui versus imperialisme rus… pot ser relament impresionant les guerres pacifistes als països del caucas i de l’Asia.
  2. Per ser una mica realista. Fa quatre anys havia de guanyar sense capo mena de dubte el candidat demòcrata i Bush va ser reelegit per desgràcia de tots els europeus.
  3. Per qüestions de pena, la majoria de gent del meu entorn està a favor d’Obama… és complicat defensar a qui ningú ho fa i alhora entretingut. En aquest cas és per pur sofisme.
  4. Pel radicalisme de la seva candidata a vicepresidenta. Allò que li faltava Dèu per crear era una dona tan curta que fes apujar els ateus al món.
  5. Per la retallada de llibertats als EUA que predica el partit republicà. Potser així creixerà més la guerra interna americana, fortament silenciada als mitjans internacionals.
  6. Per accentuar més la crisis econòmica mundial. Encara  que les fàbriques de guerra es tornaran a reactivar, el petroli continuarà pujant i tenint en compte que el discurs conservador no sol ser “ecologista”…
  7. Per veure la cara que ens quedarà a tots els demòcrates quan Obama perdi… us imagineu la cara d’en Cunit, Rahola, els de CQC …