De moda.

L’Olga i en Marcel anaven a comprar roba per al noi. Aquest portava tota la vida heredetant la roba dels seus cosins o familiars, cosa que l’havia portat a no haver de decidir mai que posar-se perque tot ja li estava bé. Però al començar a sortir amb l’Olga es va veure obligat a anar a comprar, es clar que ella era una noia obsessionada amb la imatge que es pot transmetre per la roba i el Marcel no era precissament hom que seguís els estereotips que any rere any variaven. En Marcel era un amodal.

– T’agraden aquests pantalons?- li preguntava l’Olga.

– Pssi… – responia en Marcel.     Qué s’hauria comprat el meu cosi?

– O prefereixes aquests??

– No, els primers.    A veure si així marxem d’una vegada que em posa nerviós estar aqui.

– D’acord, però em sembla que te’n fan falta més.

– En serio? Però si amb aquests ja en tindré tres!    No sé perquè en necessito cap altre…

– Bé, per avui ja t’he educat prou… ostres!! mira aquests jerseis!! Un d’aquests faria conjunt amb els pantalons!!

– Gasto una M, aixi que no cal que me l’emprovi… oi??   Que ja estic fart! Odio aquests locals!! Uns minuts més i…

– Que dius boig!! Hem de comprovar que et queda bé realment!! I si no m’agra… t’agrada?

– Ahhhhhhgggg!!!!!!!!!!!

En Marcel pres per una ràbia induida pels nervis va començar a llançar els pantalons que tenia a la mà contra l’Olga, després corregué per tot el Zara amb les mans al cap cridant conignes ininteligibles, s’aturà davant les sabates i les lligà totes formant una llarga corda que tirava contra els aparadors i recuperava… entre la trencadissa de vidres es sentien les veus de l’Olga desesperada de la imatge que veia, el Marcel s’anava transformant en un èsser lila que creixia de tamany trencant el jersei de la talla M. Entre l’horror general de la multitud en Marcel marxava cap al camp, allà l’esperava la resta de la familia.

– Ai fill! Per fi t’has transformat en el que som!!

– Vols dir mare que som extraterrestres??

– D’on creies que treiem la roba? Quan els teus cosins es transformaven et passavem la seva roba perque ja no els calia!

– Sembla lògic pare…

– Ahhh!!! He fet l’amor amb un extraterrestre!

– Adeu Olga.

No em pregunteu com he arribat a aquí, sols sé que a vegades les mans comencen a escriure i surten resultats que si m’els currés una mica més servirien per fer un curt per enviar al festival de Sitges.