3 Micro Relats de Transports

Unes paraules s’arrosseguen entre els peus i les bosses del metro agonitzant , cerquen la sortida sense gaire sort, i els caps cots dels viatgers són incapaços de captar tal moment, massa capficats en els seus pensaments. Una escletxa del terra sembla l’escapatòria més satisfactòria, malgrat ser la pitjor opció… unes paraules es queden oblidades enmig de la foscor del túnel entre Vallcarca i Penitents.

Per la finestra s’escapen les històries cap al perfecte horitzó del Mediterrani, històries d’alegria, de tranquil·litat, d’aventures diverses. A l’altre costat el drama es fa palpable, històries de desnonaments, de cases per llogar, de comerços ben tancats i abandonats. Els passatgers d’una banda somriuen absorts, els de l’altra cerquen algun altre punt on dirigir la mirada. En breus ningú mirarà les finestres, en breus instants la foscor de Barcelona els atraparà fins al proper trajecte.

Una nit intensa- pensa hom tot embriagat, agafat a la barra del bus nit per no caure. El conductor agafa la rotonda de plaça Espanya a tota castanya, com si es cregués que condueix un cotxe que fa el Paris-Dakar. Una parella al fons gaudeix dels petons fugaços d’una vetllada que l’endemà maleiran, ni es coneixen ni sembla ser que allò sembli ser res més que una nit de sexe salvatge. Al matí tots proven de recordar com han arribat a casa, menys el conductor que somia que ha guanyat el raid.

Diari de supervivència urbana

Capítol II: Presentació i quelcom més.

El nostre protagonista és un noi jove, pròxim a la trentena, que viu a les afores de Barcelona, en una de les tantes ciutats dormitori de l’àrea metropolitana. És estudiant de tardes a la UB, i pels matins treballa per tal de poder pagar-se el lloguer, els estudis i la vida social que té. Ell es diu Jaume, té parella i comparteix pis amb dues persones més en situació semblant a la seva.

Com a bon estudiant en Jaume no té carnet de conduir, així que dia rere dia es desplaça amb el maleït transport públic barceloní (tal com ell l’anomena). Després de més de deu anys anant amunt i avall per tot arreu, ja fos en tren, metro, ferrocarrils, bus, tranvía… ha descobert i analitzat les parts positives i negtives de cadascú, fent-se una petita llista mental que utilitza cada cop que es veu davant la possibilitat d’escollir entre varies opcions com tornar a casa.

Plou molt, és dimecres i són les sis de la tarda. En Jaume es troba al mig de plaça Catalunya i pensa com pot tornar… la seva llista apareix, des d’aquesta plaça el millor és el tren per tornar a casa; però està plovent, així que agafar el metro és el més sensat, encara que aniràs una mica apretat.

Són la una de la matinada, un divendres, el metro tancarà a les dues, però a prop hi ha una parada de bus nit. En Jaume no s’ho pensa dues vegades, agafa el bus. Abans prefereix esperar un quart d’hora al carrer que tornar a casa envoltat de borratxos liant-la dins els vagons. Masses experiències viscudes de joves encocats trencant seients, borratxos intentant entrar a la cabina del conductor o baralles entre mascles gelosos pel creuament de mirades entre un i la parella de l’altre.

La recomanació d’en Jaume davant cada situació diferent és la següent:

– Quan et dirigeixis cap a alguna banda pensa si és de dia, aleshores no agafis mai el bus perque el caos viari barceloní no et permetrà arribar a l’hora; si fa sol, aleshores, en cas de poder, agafar el tren que no anirà tan endarrerit; si és de nit, si juga el barça… és molt important fer un anàlisis ràpid, perquè sinò et pots trobar que t’has precipitat i portes mitja hora a l’andana del tren mentres veus passar metros buits cada dos minuts.