Bogeria natural

Estem a vuit de Març, els barcelonins s’han despertat veient que per fi, després de tot un hivern creient que passaria, nevava. Però… estem al març! Ja s’apropa la primavera i neva com si ens trobéssim al Gener. És cert que si fem una mica de recompte a la nostra memòria, veuríem que sempre que a Barcelona i rodalies ha nevat amb una mica d’intensitat ha sigut per aquestes dates… però segueix semblant una bogeria que d’una setmana en que anàvem gairebé amb pantalons curts pel carrer, haguem passat a unes temperatures properes al cero.

La natura para boja perduda gràcies a nosaltres, i alguns encara ens sorprenem que al costat del mediterrani caiguin flocs de neu.

Desprès d’un matí sorprès per la il·lusió que sempre tenim al veure nevar, m’entero que hi ha hagut un nou terratrèmol d’alta intensitat… Haití, Xile, i ara Turquia. És curiós que sempre caiguin les tragèdies en les zones més desafavorides. És curiós que en poc més de tres mesos haguem sentit parlar de tres terratrèmols d’alta intensitat. És curiós que encara hi hagi persones que neguin el fet que alguna cosa li esta passant al món i no és cap paranoia de quatre ecologistes.

Com la neu qualli agafo la càmera de fotografiar, donarà molts problemes, però té una estètica inigualable.