Absurditats blaugranes

Jugo a futbol perquè és un esport divertit de practicar amb els col·legues, però des de fa uns quants anys em miro els partits del Futbol Club Barcelona per fer un analisis dels seguidors culés. És un exercici molt interessant, i si els dius que el resultat serà desfavorable al seu estimat equip encara més.

Però des de dissabte que estic de dol per aquesta part de la societat catalana. Euforia? Alegria? El nou vel que els impedeix veure com esta tot de malament es diu FCB, no ho entenc, ho trobo absurd i ridicul que els carrers es quedin mig buits per un partit que se suposa que serà històric. No aconsegueixo entendre com pot ser que 90 minuts de partit siguin històrics, com la fotografia de ZP amb Obama… No entenc com pot ser que els progressos d’un equip de futbol omplin de converses els bars i fins i tot els entreclasses de les universitats. No parlare de l’absurd que em sembla el futbol, massa gent ho ha dit. Però el que va passar el dissabte ja arriba al límit.

El dia u de maig es commemorava el dia en que els obrers aconseguien una seria de millores laborals. Petites manifestacions arreu del pais per demanar una solució a la crisi que no van trascendir més enllà de la comèdia dels sindicats, incapaços de mobilitzar a tots i revifar un sentiment de pertànyer a un grup que segueix patint opressió. En canvi el dia dos de maig canaletes estava plena d’exaltats que es creuen que guanyaran la lliga (com si aixó els repercutis d’alguna manera en les seves vides) i una altra gran multitud estava a l’aeroport esperant un grup de 26 persones (aproximadament) per felicitar-los per fer la seva feina… La massa esta estupiditzada.

Tenyir el teu cos d’uns colors i rendir tots els teus sentiments, tota la teva vida a això i després criticar l’esglesia, els partits politics o qualsevol altre nmoviment dogmàtic em sembla absurd i contradictori.

La revolució només es pot atiar quan el Barça guanyi la Champions o la lliga, quan la gran massa euforica se la pugui manipular gràcies al seu consum d’alcohol i convertir-la en turba. Però això no crec que passi. A tots els interessa tenir la gent absorta en un partit de futbol o en la grip mexicana abans de recordar que l’atur no para de pujar, que els bancs seguiran fent el que volen i que el sistema capitalista esta ple de contradiccions. Per que preocupar-me si el barça ha guanyat al madrid?

Sort en vaig tenir que durant el partit estava en un correfoc gaudint de les festes d’un barri.