Escena 1 any 3 dies

Dos personatges, X i Conjuntbuit!. X porta un tratge negre i Conjuntbuit porta una camisa groga i pantalons de pana. Estan asseguts un cara a l’altre.

X: Hola senyor Conjuntbuit!, ha vingut a parlar de la seva obra potser?

ø!: Bé, podria fer-ho si tingués algun llibre per presentar… jo només estava al públic, l’Arqueòleg em va dir que era un programa molt interessant i que hi havia d’anar i no sé ben bé perquè m’heu fet pujar a aquí dalt.

X: Doncs només per fer-te una sèrie de preguntes relacionades amb els esdeveniments que durant un any han succeït en la teva vida. Creus que has fet una involució en el teu pensament?

ø!: suspirant Involució? No t’ho sabria afirmar, és cert que durant un temps feia una defensa fèrria d’un escepticisme mal entés, suposo que amb el pas dels mesos i estudiant amb una mica de profunditat m’he adonat que ho feia molt malament. També haig de dir que jo vivia molt feliçment en una gàbia on només feia reflexions a partir de fotografies i que la feina de pensar més el que dic ha fet baixar la producció.

Però dubto molt que sigui una involució.

X: Bé això és el que tu creus… et diria que la teva ironia s’ha perdut molt últimament i que ets incapaç de posar una mica de sarcasme a aquelles contradiccions que dia rere dia veus, afegeixo que t’has perdut en un deliri paranoic que no et permet tocar amb els teus peus a terra.

ø!: tens No és veritat que hagi perdut ironia, el que passa és que el meu entorn ja és prou absurd com per posar-ho de manifest, seria redundant i aborrit. Per a mi és molt millor posar una mica de bojeria a la realitat, trobo que així se’m fa menys pesat escriure. I és evident que el canvi no és producte d’afluixar o no, si nó de madurar o no.

He trobat el meu que en aquest espai i per molt que li pesi a l’audiència em sento incapaç de fer textos plens de radicalitats.

X: En sèrio? Quin és el seu proper projecte?

ø!: Estic pensant escriure una mica a favor de la ignorància, del cristianisme (encara que no sigui creient), del futbol, de la moda sexista i també de la televisió escombraries… encara que tot es pot emmarcar en el primer. El titularé ‘L’ignorant si que és feliç!’

X: endormiscat A part d’escriure les teves reflexions has estat embarcat en una altra cosa, un relat que segueix a mitges tintes el teu estimat manifest. De què es tracta?

ø!: Bé durant el mes de març i abril he estat participant en el concurs d’unificcions… al principi no sabia per on començar a escriure però al final m’ha sortit un relat de quatre parts realment estrany i que si es llegeix fora de context (de la desconeixença de com sóc) pot sobtar molt.

També he estat acabant els textos d’una exposició… però això no interessa. Millor que continuïs amb les mossegades.

X: Una última cosa, a que creus que es deu la caiguda de visites?

ø!: A varies coses. Falta de textos amb contingut interessant. Falta de textos provocadors. Falta d’originalitat al presentar els relats i en la seva temàtica. Falta de tot menys lletres… m’he tornat avorrit fins i tot per a mi mateix.

X: No cal que ho juris. L’audiència del programa a caigut en picat i jo no m’he adormit de miracle… adeu.

ø!: adeu.