Fill meu, sigues coherent

En Marçal volia fer un viatge tranquil, lluny de la humanitat, per això va decidir anar a Paris amb els seus amics. Era un problema! El camí per deserts de paraules inhertes es va fer pesat, es clar! Si tots es miren sense llegir res! <<Doncs res>> diguè la Marta a la Maria <<continuem per allí>> i així va ser com es van perdre. En un dels somnis apareguè un noi que deia que s’havia trencat el braç i al mateix instant ja el tenia enguixat, al despertar-se el nostre protagonista no sabia com interpretar-ho. Durant el concert del grup que feia temps que no escoltava, el Marc no s’ho podia creure. Ja tenim els quatre companys de viatge (això es massa coherent…), només falta aprofundir més en el personatges i que algú els vulgui interpretar. A base d’absenta es va anar formant un quadre a la seva ment, ple de fades nues que s’apropaven a ell i li feien una fel·lació a un noi de cara espantada. De sobte un crit:

-OOUUppprrrrttsskkkxxxhht!

El gos els volia seguir, però només es valia del seu olfacte per trobar-los per la ciutat, i eren masses! Un cop davant l’ordinador es van assebentar que en la facultat de filosofia de la UB havien fet una moratoria de la implantació del grau.  El badall va ser tant fort que la gola observava directament als ulls de l’assassina. Des de les afores, quan ja resteven tranquils després de la sessió de sexe grupal, un ser objectiu apuntava totes les cançons que havia escoltat per la radio. Al principi va haver-hi una gran explosió de gas, que escampà la metralla per tota la població… és per això que diuen que nosaltres tenim ferro al cos fill.

Dedicat a l’Arqueoleg i el seu ‘Elogi de la incoherència‘.