Eleccions 2010

Comença una nova setmana monotemàtica, aquest cop sobre les eleccions al parlament de Catalunya. Espero amb aquests dies poder animar a la gent a anar a les urnes. Potser a algú li sona aquest post, però per començar el trobava el més adient.

LA INMIGRACIÓN NOS INDUCE AL RACISMO

Hace cerca de mes, un compañero mío de partido fué juzgado injustamente por incitar al odio racial sólo por repartir unos panfletos durante la última campaña municipal donde demostraba que el aumento de la delincuencia era causado por la inmigración.

Como máxima representante del Partido Popular de Cataluña tengo la obligación de defenderlo de tales injurias. Claro que mi compañero tenía completa razón, la inmigración es la causante de gran parte de los males de nuestra sociedad, ellos se llevan la mayor parte de ayudas del gobierno socialista, los pisos de protección oficial se los dan a ellos antes de a cualquier joven español, los carteristas, las prostitutas, las mafias violentas son todas extranjeras. Cuando te paseas por las Ramblas de Barcelona solo se ven árabes y gitanos robando a los pobres turistas, el Raval es peligroso des de que llegaron en ola todos esos extranjeros, antes no había ningún tipo de problemática.

No es que seamos racistas, es que son ellos los que nos llevan a pensar así, los hechos lo demuestran, si en los institutos se forman ghettos es por ellos, si hay violencia en la calle es por las bandas latinas, la violencia de género es por ellos, la alta tasa de paro es por su culpa, la congestión de la seguridad social es por ellos… Vienen solo a por los papeles para aprovecharse de los derechos de poder ser español, mientras los que somos realmente de aquí vemos que se recortan los nuestros. Por todo eso no nos gustan los inmigrantes, si no son queridos, que no vengan o que se vayan, pero que dejen de sangrar nuestra pobre España.

Esto es culpa del gobierno socialista que ha corrompido el sistema judicial llevándolo a acusar a las personas equivocadas, los verdaderos españoles que dicen las cosas tal como son.

Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP Cataluña.

El sr Wolf i els set immigrants

Ja ha tornat de nou el personatge preferit per tots els infants i joves, el senyor Wolf! Aquell empresari del totxo que era molt dolent i només pensava en poder especular i especular.

Aquesta historia que us explicaré li va passar al Moha, un amic meu marroquí que vivía en un pis pastera al Raval amb els seus sis germans i la seva mare. De tota aquesta familia el més petit era el meu amic, la resta treballaven dur per poder donar al Moha una bona educació i aconseguir així que trobes una feina més digna que la dels seus estimats germans.

L’unic moment del dia que es trobaven tots era a l’arribada del crepuscle, allà xerraven i menjaven l’únic apat del dia (i no perque estiguessin fent el ramadà). Les coses funcionaven bastant bé per a la familia d’en Moha, fins que una nit va aparèixer el senyor Wolf. Aquest home els va amenaçar de denunciar-los a la polica si no fotien el camp de casa, pero no li van fer cas. Durant la setmana següent en Wolf es dedicà a enviar cartes a casa del Moha amb amenaces i, a part, va començar a fer una campanya entre els veïns en contra d’ells.

Una tarda, quan tot havia arribat al seu punt àlgid, quan els veïns els miraven malament i els seus germans tenien por d’agafar cap feina relacionada amb el totxo; la mare va decidir sortir a comprar quelcom per sopar. Les hores passaven i ella no tornava. Quan ja eren les dotze de la nit, el timbre va sonar i el germà més gran va anar a obrir la porta pensant-se que era sa mare, en Moha, en canvi, va optar per amagar-se en un fals terra que hi havia a la seva habitació i que era on guardava la maria.

Un grup de senyors quadrats van rebentar la porta i van començar a pegar a cadascun dels germans fins a estavornir-los, el senyor Wolf va entrar despres, va mirar que no quedés ningú, va deixar una nota per la mare i va marxar cridant per l’escala que si algú el nombrava li passaria el mateix.

‘Fins que no decideixis marxar del pis, no et retornare els teus cinc fills. Ja saps qui sóc.’

Al cap de cinc minuts va arribar la mare i va començar a plorar desesperada, li havien tret lo més preuat per a ella i no sabia que fer, ni si trucar a la policia, ja que si ho feia, potser els retornaven al Marroc. Quan en Moha va escoltar els plors de sa mare va sortir i li va dir que ell l’ajudaria a trobar els seus germans.

El dia següent ens vàrem reunir uns quants a la rambla del Raval, però veient que si ens quedavem més estona xerrant asseguts a terra la policia ens faria fora i intentaria posar-nos alguna multa, vam anar cap a casa el Moha. Allà vam decidir cercar la cova, que era el local on el senyor Wolf feia tots els seus xanxullos, i un cop trobada entrar per la força… no era un pla gaire intel·ligent, però tampoc podiem pensar gaire.

En un parell de dies vam trobar la cova i aquella nit mateixa un grup de vint estudiants universitaris i en Moha amb deu amics més del barri, vam entrar-hi per la força. Després d’una baralla amb molts desperfectes de mobiliari i poc de personal, vam reduïr les forces wolfianes i alliberàrem els germans d’en Moha.

Per desgràcia, els veïns van acabar denunciant el pis on vivien perque, segons deien, s’havien escoltat baralles i perque no eren bona gent. La familia sencera va decidir marxar a un altre lloc d’Espanya més tolerant, excepte en Moha que va acabar batxillerat i ara prova de fer una carrera, encara que les traves per aconseguir beca li dificultin molt compaginar feina i estudis.

Pel que fa al senyor Wolf, es va sortir amb la seva i va fer fora de tot l’immoble als seus habitants, el va tirar a terra i va aprofitar que l’Ajuntament de Barcelona vol canviar la imatge del Raval per proposar fer-hi un luxós hotel al costat de la rambla de l’esmentat barri.

La moralina d’aquesta historia, si es que la te, és que hi ha gent en el nostre mateix barri que ho passa pitjor que nosaltres, que no viuen sino que sobreviuen, i que per culpa de la desinformació tendim a culpar alguns sectors de mals que sense aquests també hi eren.