L’ignorància dóna la felicitat.

Per què?

  • Per començar ells no es plantegen que és la felicitat. Per tant no tenen preocupació sobre aquest tema.
  • Gaudeixen millor la vida perquè no han de cercar gaire lluny la diversió banal.
  • Tenen la seva cultura més a mà… ejem… per cultura em refereixo a cine de hollywood dolent, les revistes del cor, la telebasura, etc. Sabeu el que costa trobar un llibre de filosofia que estigui fora dels grans noms? I pel·lícules independents com Kids? I a les hores que fan programes de televisio interessants?
  • No pateixen quan veuen les notícies les barbàries que es diuen, primer perquè la majoria prefereix mirar els Simpson (tot i que enten la meitat) i segon, perque els que si que les veuen pensen ‘total això a mi no m’afecta’.
  • No s’han de preocupar per temes de discussió com l’exiténcia de Déu perque no els importa.
  • Passen de política perque se’ls fa incomprensible… però saben queixar-se quan toca pagar impostos.
  • Quan veuen un quadre no en fan un anàlisis formal, un context històric ni aprofundeixen en el perquè aquest autor diu que no és una pipa si si que ho és?
  • Perquè no es passen el dia replantejant-s’ho tot, esperant qualsevol instant per criticar a tort i dret allò que veuen.
  • Perquè gaudeixen de la vida amb lo més superfluo, és anar a allo senzill, però almenys s’h passen bé quan durant tota la nit han estat escoltant la mateixa múscia repetitiva.
  • Perquè no els preocupa el que pensin els seus amics, són els seus super amics i mai els abandonarà.
  • Perquè no els importa fer faltes d’ortografia quan escriuren.

Algú té algun perquè més?

Coses que odio

Estimats nouvinguts, aquest post te més de vuit mesos i no crec que sigui tan trascendent com per haver pasat de tenir 10 visites a ser un dels mes vistos del blog. La essència d’aquest blog ve donada pel dia a dia, cosa que fa que els meus lectors apreciin quan hi ha un tema per discutir i quan és un post amb la ironia pel mig. Fent gala de la meva ignorància, diré que més igual el que escriviu a partir d’ara, no penso respondre perque perdo un temps necessari per a seguir reflexionant amb coses molt mes importants i mes interessants per als meus lectors habituals.

_______________________________________________

Ja arriba el Nadal! Aquella festa plena d’hipocresia decadent on tothom sembla amagar-se rere una façana de realitat feliç, quan durant la resta de l’any no saben ni esbossar un somiure…. no, no penso escriure sobre el que molta gent pensa, que per aixó tenim un cervell. Aprofito la bona entesa d’aquests dies per fer escriure tot el que ara mateix em passi pel cap sobre tot allò que odio, i fer contenta a la Humanista Curiosa (que esta a Valencia i no ho podra llegir fins que torni…).

Odio:

  • La falsedat entre amics, encara que sigui el fonament de moltes relacions.
  • Els adolescents que es creuen que ballar ska és donar cops a tort i dret sense sentir el ritme.
  • El nazisme, el comunisme, el cristianisme i qualsevol altra ideologia o fe portada al límit. El fanatisme.
  • L’egocentrisme d’aquells que no saben mirar més enllà del seu melic.
  • La gent que fa gala de la seva ignorància.
  • La majoria dels meus companys de la ESO.
  • Que se’m caigui un cigarro a un toll d’aigua.
  • Trobar-me la tovallola de ma germana mullada sobre el meu llit.
  • Els gossos que només saben bordar.
  • La ciutat.
  • La sorra de les platges de Barcelona, varies coses se m’han fet malbé per culpa seva.
  • Els nens que et vacil·len sense tenir en compte que no tenen prou intel·ligència per fer-ho.
  • La música bacala.
  • Que un concert es converteixi en un miting polític.
  • Que el tren vagi amb massa retard.
  • Que la gent no sàpiga caminar amb una certa convicció i vagin deambulant impedint-me marcar una ruta clara.
  • Que se m’acusi de coses que no són certes.
  • Aquelles persones que no saben treballar i a sobre ens acusin dels seus errors als altres.
  • El capitalisme més ranci.
  • Aquesta democràcia.
  • La violència com a mode d’imposar una opinió.
  • Els que defensen la llibertat d’expressió i la democracia retallant la llibertat als altres.
  • El rei i qualsevol cap d’estat que s’enriqueix sense quasi treballar.
  • La historia escrita pels guanyadors.
  • La Dj Mamaye com a Dj, almenys el 2008 (Apolo els dimecres a la nit)
  • Els bars que, inexplicablement, cobren més de 2’5€ per una cervesa.
  • Els intents de la UE per semblar-se a EUA.
  • La meva professora de Filsofia i Catala i la de Castella del meu primer any de Batxillerat.
  • A mi mateix cada cop que me n’adono que sóc molt més racional del que voldria ser.

Si que odio, com tot ser humà. Segur que tinc més coses del dia a dia, però escoltant la Troba Kung-Fu es fa difícil pensar negativament.

Esperar el tren quan fa fred

Esperar el tren quan fa fred