Què hagués passat si…?

Colom no hagués descobert Amèrica.

Any 1492, oceà Atlàntic, enmig d’una gran tempesta les tres embarcacions dirigides per Colom amb el propòsit de trobar una ruta comercial més ràpida amb les indies són engolides per unes enormes onades. Això fa créixer la llegenda que aquelles zones del oceà són massa perilloses, cosa que porta a que el continent americà no hagi estat descobert. I sense aquest descobriment hi ha una llista de coses que no han passat…

  1. No s’ha demostrat que la terra sigui rodona.
  2. En conseqüència, el pensament europeu continua ancorat en la metafísica neoplatònica i aristotèlica cristiana. Per tant la modernitat no ha arribat. Per tant la revolució francesa no ha arribat. Per tant…
  3. Les civilitzacions del continent americà no han estat massacrades i han anat evolucionant.
  4. No s’ha exportat la patata ni la xocolata, entre altres productes.
  5. El regne espanyol no arriba a ser l’imperi on mai es pon el sol.
  6. Els negres no són portats com esclaus al continent americà.
  7. En conseqüència, no existeixen les cançons de recollida del cotó ni tota l’evolució posterior d’aquestes (blues, rock, pop, swing, jazz…)
  8. L’1 de maig no és festiu, ja que mai es fa la vaga a EUA que li dona origen.
  9. No es descobreix l’electricitat, ni tot el que li ve al darrere.
  10. El Amazones no és desforestada.
  11. El Pare Noel segueix sent verd.
  12. El meu avi no ha anat a Cuba a bordo del Català.
  13. No tenim les fantàstiques pel·lícules de qualitat que ens ofereix Hollywood.
  14. Només hi ha una primera guerra mundial amb el triomf indiscutible dels alemanys, ara tota Europa està en les seves mans… bé, aquesta no és que sigui gaire diferent.
  15. … Continuem la llista?

historicisme

Des del segle XIX ha anat avançant entre la societat europea l’estranya idea de que tot el que estigui en un museu té valor històric. L’exemple més al límit d’això és que es fan museus de qualsevol cosa per intentar donar-li un valor símbolic en un espai temps lineal, com ara els museus dels taps de xampany.

Producte d’aquesta concepció cosista de la història, on la visió és fixista i s’acumula la informació dels fets històrics sense tenir gaire en compte la gent, és la constant celebració de moments històrics. Cada anys és l’aniversari de la mort o naixement de varies persones, del final o inici d’una guerra, d’un instant en la història que moltes vegades no va significar res més que la obertura d’un nou cicle igual que la resta.

L’historicisme desprecia l’aconteixement del moment històric, desprecia l’origen i la transmissió d’aquest en pro d’un inventari de formes i coses sense adonar-se que allò que avui pot semblar riquesa demà pot perdre tot el seu valor. Entre allò que es considera nou i allò que ja és vell hi ha un petit espai d’immediatesa sensible que cada cop és més petit. La idea de progrés no és res més que això, moviment continuat on ja no hi ha present, sols passat, sols vellesa.