Castells de sorra

“En Txus era un noi que des de sempre havia desitjat ser arquitecte, però no un de qualsevol, sino l’arquitecte dels castells de sorra. Cada dia des dels 5 anys anava a la platja i es dedicava a crear noves construccions. Als 30 va començar la seva gran obra, un castell tan bell que deixes a tota la humanitat bocabadada. Amb l’ajuda de quatre amics seus va aixecar els fonaments d’un edifici que ells creien invencible… amb el pas del temps s’hi van afegir vuit col·laboradors mes.

Amb el pas del temps el castell creixia i creixia, fins gairebé arribar al cel. Potser era aquesta la idea principal que tenia en Txus, potser tan sols volia divertir-se una estona. Al final, en Txus va ser detingut acusat de pendre estupefaents… algu el va delatar, pero mai es sabra quin dels seus amics va ser.

Avui, el castell resta mig derruït a la costa Palestina, el mar del dubte i de la critica xoca constantment contra ell intentant que la mentida que tan mal ha fet al pensament moral d’Occident acabi sent uns quans grans de sorra escampats per una platja anomenada realitat.”

Aquesta fabula anticrisitiana només vol fer recordar una cosa: Les veritats són castells de sorra que es poden derruir. Per tant no hem de creure que aquella construcció que construim és indestructible, ja que fer-ho ens pot provocar un gran dolor existencial quan ens la destrueixin.