Va de reis

El dia que sigui pare, els meus fills m’odiaran ja que no pensaré celebrar un dia que tant els agrada com són els reis. Perquè? Dos qüestions ben senzilles:

1.- Són reis, defensar els reis d’orient es defensar la monarquía, aquell sistema de govern tan carca basat en la creença que un ha de governar perque dèu ho ha volgut així. Potser sóc una mica republicà i veure la figura de tres reis junts em fa tanta angúnia com veure el trio de les Açores. no vull que els meus fills es facin hooligans d’una imatge que recorda la submissió de pobles sencers a reis bàrbars i no tant, però al cap i a la fi persones que tenien el poder sense haver-se’l guanyat gaire.

2.- Són una figura sorgida de la bíblia, i com a persona que cada cop més odia el cristianisme, tot i haver estat educat en una escola jesuïta, no toleraré que els meus fills creixin en un ambient ple de figures d’aquesta religió que ha fet més mal que la monarquía.

Com que tinc pressa, ho deixo aquí. Prometo fer un bon text sobre el que penso de la figura del rei quan acabi de llegir el Príncep de Maquiavelo (molt bó per cert).

Quina alternativa proposeu als reis d’orient?

La meva: La bruixa de cap d’any, no vegis com m’agradava i m’acollonia alhora la bruixa aquesta quan era petit.