Fa temps que em plantejo quins son els problemes de la democracia, si relament es el menys dolent de tots els sistemes politics possibles o si la proposta de la republica de Plato és mes bona. Anem per parts perque en unes poques linies m’he plantejat tres qüestions diferents, que estan estretament lligades.
Començare per dir que la nostra democracia és mes aviat un sistema liberal que s’ha anat democratitzant, aixo vol di que realment no estem en una democracia i que per tant tots els problemes politics no son tant per culpa de la democracia sino pel liberalisme. El liberalisme es basa (es podria dir) es basa en la maxima ‘lo millor per al poble’, quan en canvi la democracia el que intenta és un autogovern del poble. El liberalisme es una lectura capitalista de la republica platonica. Un cop aclarit aixó, es pot dir que el problema és el sistema liberal-democratic i que és aquest el que esta en crisis, i no tant la democracia.
Però, que passa? Es pot aplicar una altra democracia? És molt dificil. M’explico, en societats petites la democracia assamblearia o una democracia socialista és completament factible, però immersos en el capitalisme,vivint en grans ciutats, en la democracia dels partits, la democracia d’escollir el millor, és fa difícil canviar la cultura dels habitants. Durant el renaixement es van fer relats i escrits sobre les ciutats ideals, i començaven per dir que una ciutat no podia ser molt gran perque aleshores es fa molt complicat governar-la democraticament, és un argument completament logic, com més gent, més pluralitat i més complicat és poder posar-se d’acord.
Rosseau deia que la democracia era de tots els sistemes de govern el menys dolent, jo m’atreviria a dir que encara no hem vist funcionar la democracia com a tal enlloc, ja que no hi ha cap possibilitat d’aplicar-la purament. El comunisme de Cuba era democràtic, les comunes també… el que ens passa es que des de ben petits ens diuen una i una altra vegada que sols existeix una democràcia i és la nostra.
Em sembla una aberració de la llibertat d’expressió que la nostra constitucio i la de qualsevol que parteixi dels drets humans tingui com a un dels punts claus i necessaris el dret a la propietat privada. Aquest dret és unic i exclusivament liberal-capitalista, una demostracio mes de com és el nostre sistema de govern. I és aberrant perqué la constitucio pot arribar a acceptar la supressió de l’estat pero no la supressio del dret a la propietat privada.
I sobre la Republica de Plató com a sistema de govern perfecte, sols reafirmare allo dit més amunt, és un sistema liberal. El poder en mans d’una elit intel·lectual, no seria mala idea, però qui decideix qui és l’elit i qui no? M’haure de llegir la republica de nou.
Em considerava antidemocràtic, ara penso que el problema esta en un altre lloc, en el liberalisme que com si un tumor maligne es tractes, ha acabat amb allo que feia lloable la democràcia per enterrar-la en la historia.
ø! 