Historia d’un curt

DIMECRES 26 de NOVEMBRE

8’30h del matí: Baixo les escales de casa per trobar-me amb el director del curt, un noi que estudia audiovisuals (diria) i que tinc la sort de que sigui el meu veí d’abaix, el meu cosí Kuxulain.

9h: La son encara ronda pel meu cap, tot i el fred que fa dalt de la moto i més encara si no portes guants. Ens dirigim cap a la UPF Gran Vía amunt. El dia que tingui moto, ja sabre com arribar fins a plaça Catalunya, penso mentres em desperto al mateix ritme que els cotxes ens avancen.

10h: La UPF esta deserta, conec una noia que és la companya de grup del Kuxu. No se les escull malament. El bar esta desert i em moro de ganes de fer un cafe per veure si les neurones es conecten d’una vegada. M’agrada aquesta facultat, penso mentres grabem la primera escena.

11h aprox: estem al carrer, faig veure que perdo un autobus i paro el transit de la rambla… moment àlgid del matí, em sento com un heroi per haver-ho fet. Poc després un Urba ens diu que per grabar al carrer es necessita un permís, no parlo per no liar la troca. Els turistes poden grabar el que vulguin i fer el que els dona la gana a BCN i nosaltres no podem ni enganxar un paper en una paperera sense demanar un permís? Visca Barcelona! Si senyor…

12h: Pujo la rambla direcció al tren. El curt s’ha acabat de grabar, a anat prou be. Almenys aquest cop, no com el primer que vaig fer amb mon cosí, anava sense ressaca.

És un curt d’1 minut. algunes escenes han desaparegut, però no esta malament del tot… 2 hores per un minut.