Crisis de Guionistes a Hollywood

Malgrat que el meu company i amic Crític de Cine em digui que fa anys que passa, cosa que no nego pas, cada cop es fa més evident que hi ha una crisis de guionistes en el cinema nord-americà. Si fem un cop d’ull a la cartellera són molts els títols que tenen un número darrere seu o que són adaptacions de llibres o còmics. Què ha passat?

Ja fa uns quants anys que les notícies culturals parlaven de la vaga de guionistes a Hollywood. Cosa que afectava a les sèries i les pel·lícules. Aquell fet va portar a la paralització de molts projectes o a una menor qualitat dels guions a causa dels esquirols. Però la crisis actual no té relació amb una vaga, sinó en una altra qüestió, ja que són moltes les sèries de qualitat i poques les pel·lícules. S’ha de tenir en compte, però, que estic parlant i referint-me sempre a les grans empreses cinematogràfiques d’EUA, ho dic perquè en el sector alternatiu o europeu la cosa canvia.

I aquí està potser el quid de la qüestió, hi ha hagut una fuga de cervells creatius del cine a la televisió. Per què? Dins del meu punt de vista hi ha varies respostes:

– En primer lloc la pressió en el lloc de treball. Malgrat que a la televisió tens més números que al cap de dos capítols no puguis continuar treballant pels baixos resultats en audiència, mai se sap, potser en un altre país triomfa. En canvi en el cinema les productores necessiten assegurar-se uns mínims i si el guió no els agrada, tens poques possibilitats… els criteris de les sèries són molt més amplis i objectivables, en el cine no tant.

– La possibilitat d’anar canviant el guió sobre la marxa. Una sèrie et permet modificar algunes de les idees amb les que inicies el projecte, donant una certa llibertat de creació. Ho dic per experiència pròpia, un comença una cosa i potser no sap com acabarà. A més hi ha sempre una porta a allargar més o menys les temporades i fins i tot la sèrie.

– La creativitat. Fer un guió per una cosa que durarà tres hores com a màxim no et permet jugar tant que si tens hores i hores per endavant. Pots aprofundir en tots els personatges si vols, cosa que en les pel·lícules és molt complicat, encara que es fa i a vegades amb molt bons resultats. Aquí també hi ha l’excepció d’alguns directors.

– El rendiment que donen les sagues. Harry Potter, Crepúsculo, Spider Man, Iron Man… les indústries de Hollywood s’estan lucrant gràcies a les sagues. En el cas de les adaptacions dels llibres és una cosa que beneficia als escriptors i als productors. A vegades penso que hauria de deixar de fer micro-relats i dedicar-me a crear una saga de llibres per a adolescents. Aquest punt tant passa al cine com a la televisió, però en el cine és massa!!

– El descens desmesurat de públic als cinemes. Mentre a Internet i a la televisió el públic segueix igual o augmentant, als cines, com tots sabem, cada cop és menor i cada cop hi ha menys sales de projeccions. Què em serà més lucratiu?

Estan manipulant als adolescents!

Doncs si! Els nous fenómens mediàtics adolescents tenen darrera la preciosa mà de la nostra preuada esglèsia catòlica. Un per un van apareixen sota disfresses de modernitat per anar enviant un missatge manipulador als preadolescents i adolescents de la nostra societat. Es pot dir que la Disney i els ultra-católics han evolucionat les seves xarxes neteja-ments bastant bé.

Si temps enrere creixiem amb la imatge de l’amor idíl·lic i fantàstic a partir de les històries noi coneix noia i s’enamoren perdudament, ara toca fer propaganda dels valors cristians més rancis.

Després de Hannah Montana i els Jonas Brother’s, tots dos relacionats amb la música que un cop han esdevingut fenòmens de massa han escrit llibres on proclamen els valors de la castedat i la fe religiosa, tot i que per l’altra banda juguen constantment amb l’erotisme i el sex appeal. Una espasa de doble fil que pot portar a nens i nenes encara sense una raó desenvolupada a creure’s el que diuen els seus ídols sense pensar-s’ho gaire. Doncs després d’això, ha aparegut un nou fenómen: Crepusculo.

Aquesta sèrie de tres llibres amb l’aparentment inocent història d’una lluita entre homes llop i vampirs, no és més que una plataforma més per inculcar els seus valors. Parlem del fil conductor: Una noia va a viure a un poble, allà coneix a diversa gent, de les quals s’enamora bojament d’un noi que és vampir. Aquest vampir també s’enamora d’ella, però no és un vampir qualsevol, ell no menja sang humana, sinò animals. A partir d’aquí es veu com els nois intenten mantenir relacions, però no van més enllà d’abraçades i carícies, ja que sinò es desperta la bèstia assessina que el vampir porta a dins.

En poques paraules, si et deixes emportar pels desitjos carnals, els homes ens convertim en unes bèsties que necessitem saciar la nostra sed de sexe i si les dones es deixen captivar, acabaran sent com ells.

La mateixa autora dels llibres es reconeix com una conservadora cristiana i defensa la castedat fins al matrimoni. També diu que la finalitat del llibre és precisament aquesta, o sigui que no s’amaga gens ni mica, i que ho fa per fer adonar als adolescents que l’hedonisme imperant, ple de relacions carnals davant la trista mirada de Déu nostre senyor, s’ha d’acabar.

Sincerament, trobo que tots intenten manipular la ment de tothom, però moltes pel·lícules de caire més ateu i racional tendeixen a ser alternatives i es veuen a partir d’una edat poc manipulable. És un joc lleig fer-ho i a sobre tenir la barra d’acceptar-ho.