valors i joventut

El cotxe recorria l’espanya blavera a 140 km/h direccio Granada quan de cop va sorgir un comentari d’un dels meus companys de cotxe:

– ¿Sabes que el otro dia un politico decia que los jovenes de hoy no tenemos valores?

Un silenci mes aviat de fascinacio va omplir l’automobil…

… Som amorals els joves?…

L’autobus em tornava cap a casa despres de més d’un setmana fora d’ella, molts dels ocupants havien canviat el lloc ja que els seients no estaven senyalitzats i et duien a la confussió. De sobte una senyora comença a cridar:

– A mi em van educar a casa millor que vosaltres, em van ensenyar que si tens un seient assignat t’has de seure en aquest seient! Sou uns maleducats! Els joves no teniu cap mena d’educació! (i varis comentaris més amb l’educació com a paraula central)

Les cares dels viatjants ho deien tot, estavem flipant…

… Som uns maleducats els joves?…

A la primera qüestió diria que no som amorals, mes q res pq no pots ser-ho, un amoral seria una pedra. Potser el carpe diem ens ha menjat el tarro i som una colla d’immorals que ens dirigim directes a un pou de plaers immesurables… o potser es que els valors dels politics van en contra direccio als dels joves… o potser és que els valors canvien per cada generació i que la nostra ha entrat en una espiral relativista on cadascú té valors, però difereixen dels de la resta i només trobes hom que pensi igual que tu.

A la segona qüestió només diré una cosa, si l’educació de la senyora li ha ensenyat a cridar dins un autobus de linia fent moure a quatre persones (i molestant la resta) quan no hi havia ningu sense seient, nomes per una pataleta… almenys els joves donem per entes que si tothom esta assegut i comode no hi ha perque exclamar-se, sobretot si tots hem pagat el mateix

En fi… tothom te ganes de criticar el jovent quan d’aqui un temps dependran de nosaltres i dels nostres calers.