Amor, estimar i altres

Potser deu ser fruit d’aquest dies on les roses i els llibres han multiplicat la seva venda, potser és per la manera en que sant valenti es celebra als països com Bèlgica, o potser es perque estic baix de moral… el cas es que m’he posat a pensar, cosa estranya en mi, sobre l’amor.

Encara que ja fa molts anys que hi reflexiono, no soc capaç de desenredar el gran nus que es forma al voltant d’aquest mot, masses connotacions. Estimar es un invent d’uns quants poetes que cercaven un tema amb el qual ser escoltats? No, pero parlar de l’amor i com el veiem sembla cosa de metafisics…

Segons Plató, l’amor veritable es aquell que es dona en el mon de les idees, o sigui jo puc estimar molt a algun que altre amic en aquest sentit ja que intelectualment em sento a gust amb ell (és aixo l’amor platònic). Per Aristotil, l’amor que senten tots els elements cap a la divinitat es alló que els fa moure, hi ha moviment com quan estas en un ball i cerques sense parar a aquella persona que desitjes, et mous cap a ella, t’hi apropes… però totes aquestes concepcions difereixen bastant del que molts creuen quan parlen d’amor.

He trigat anys en poder afirmar que allò al que des de petit m’han ensenyat com a sentit del mot és fals. Estimar no és sentir-se atret per una bellesa espaterrant, tampoc coincidir en la majoria de gustos amb la teva parella, no es la passió desenfrenada, no és sentir una devocio constant a ell/a, no és voler crear una familia, no es voler crear un microcosmos on nomes existeixen el tu i el jo, i uns no es mes que ara no recordo…

He mentit, he dit que estimava quan nomes volia sexe, he dit que estimava quan nomes m’agradava la seva conversa, he dit que estimava per pressio. Aquesta paraula ha estat durant temps una idea negativa, una idea que em provocava tristesa al no poder-la tastar. Fins que un dia em vaig adonar que no era res mes que una idea, una mera idea i ja esta, i com a tal, una nova definicio per crear. Des de llavors, no he plorat mes… la soletat que veia va passar a ser independencia emocional, els valors que la societat implicava a la idea eren cendra d’un foc devastador semblant a la passió… al meu voltant, l’amor havia passat a ser una columna de fum que es dil·luïa entre les respiracions profundes de la meva “anima”.

Què és l’amor?

un concepte metafisic…